La conversa.

 

 «Bon dia, company!» , diu en Joan, mentre s’asseu al banc del jardí on l’espera en Jaume.
«Ep, Joan! Sí que fa bon dia, avui!» , li respon en Jaume.

I com un altre dia qualsevol , entaulen conversa mentre es fa l’hora de dinar.
........................
- «Aquí no tenim la boira del poble , eh?» , diu un.
- «La boira?....ai, jo la trobo a faltar, mira!» , diu l’altre.
- «Doncs jo, gens ni mica, tu!».
- «Tan bé que m’ho passava, jo!, fins i tot em perdia pels carrers, per culpa seva!».
- «Calla!, calla!... a mi, només m’agafava migranya, cada cop que la veia».
- «Que estrany, a mi com a molt , una mica d’al·lèrgia... unes pessigolles al nas, que fins i tot em feien riure».
-»Alegria? .... no havia sentit mai que donés alegria, més aviat tristesa, no?».
- «I tant que si, home! .... el dia que faltava , vaja un dia avorridot que em tocava! ».
- «Carai, noi !, per ser del mateix poble, com de diferents que som!».
.......................
L'Eulàlia que s’apropa a ells per avisar-los que el dinar és a punt, els escolta la conversa i somriu, mentre pensa per a ella.... «com pot ser que s’entenguin tan bé entre ells, si un parla de la seva vella gossa i l’altre del temps!» .
De fet, per a ella, això és com un regal que gaudeix amb satisfacció , no tots els moments de la jornada son igual de bonics a la residència.

 

Blue instant. Aportació a "Lletres i Fils" de Febrer 2022 de la Núria.