18 de juny del 2023

L’Assemblea 2. (El desenllaç).

 

Amb les primeres llums de l’albada, l’Illa Rosa reapareix i s’allibera de la foscor de la nit.
I amb el so tronat, de la sirena del vaixell setmanal que està a punt d’entrar a port, es trenca el silenci matinal de l’illa , al que si afegeixen sense pensar-ho els cants, xiulets i crits dels ocells , que ja estiren les ales pel cel que ara es torna blau.
El diumenge ja ha arribat!. I he de dir, per alegria de totes i tots, que cap més cadàver ha fet aparició ni ha vingut a fer companyia al nostre amic, el Sr. President.
Després del guirigall que es va formar el dimarts passat, amb el tràgic succés a l'inici del congrés, tothom es va instal·lar a les seves habitacions. Tots cagats de por !.
El dimecres, l’hotel tenia l'aspecte d’un confinament. Tret del personal de servei, ningú s’atrevia a treure el nas al passadís. Tothom amb la por al cos... a on estaria l'assassí ?. Això si !, els mòbils traient fum a tothora, amb tants missatges entrant i sortint.
Dijous, ja es van anar calmant els nervis... el nostre amic presentador de la tele, anava fent indagacions entre els compromissaris del partit. Però cap a la fi del dia, va pensar que millor deixar-ho estar. «Quants embolics, ensarronades, martingales i de més, tenen aquesta colla !... encara em donaran la culpa a mi !», va pensar i va girar cua cap a la barra del bar, a prendre un gintònic.
El divendres... ai, el divendres!... Els polítics ja van començar a dir que la cursa electoral ja estava a punt de començar i que no podien estar-se sense candidat !. Havien pensat de fer un homenatge a tan gran figura, però pensant-ho millor... ara no era el millor moment, «ja ho farem després dels resultats, eh !», es deien els uns als altres.
Així que dit i fet, van iniciar una nova sessió extraordinària de l’assemblea extraordinària, per triar nou president i candidat. No imagineu pas com anaven els sabres entre els sectors crítics i els oficialistes... Ja de matinada, a la fi i per cansament, van acordar un candidat , ni dels uns ni dels altres...equidistant !.
Al matí de dissabte, es va celebrar la sessió de nominació i presentació del nou Sr. President.
Tot eren abraçades, aplaudiments , miradetes.... en fi, una colla d’actors en els seus millors papers, mentre que la dona del ex-president era a la cuina de l’hotel, al costat del gran congelador a on descansava, per fi !, ara sí que podia!... el seu marit finat.
Amb el mòbil a la mà, avançava les gestions per l’enterrament i amb més interès, les gestions amb el seu advocat, per tal que l’herència no anés a parar potser, a la secretaria personal del seu marit, a la que havia vist aquests dies molt afectada. I era del tot natural, no?, havia rebut un lot d’oferta 2 x 1, com en el supermercat.... havia perdut feina i amant, tot d’una tacada !.
I ja en aquest matí , de diumenge assolellat i amb el vaixell a port, a l’espera dels passatgers que fan tornada, el nostre bon amic, presentador de la tele, no es vol perdre l’espectacle del comiat dels polítics.
Amb un cafè i un croissant , puja al terrat de l’hotel per veure la desfilada final dels compromissaris, que en filera d’un van embarcant al vaixell tots contents i feliços ... «A guanyar ! , a guanyar!! « anaven cantant. Darrere d’ells i en un taüt de pi, gentilesa de l’hotel Illa Rosa, s’embarca al Sr. President finat i al seu darrere, embarca la seva esposa... encara discutint amb l’advocat, el tema de l’herència.
L’última de la filera de viatgers, és la ex-secretària personal que, a punt de pujar al vaixell, s’atura un instant, pensativa i fa un sospir.... a continuació, es gira i torna cap a l’hotel. Entregarà el seu currículum i potser li donaran una nova feina.
Acabat l’espectacle, el nostre amic televisiu gira cua al terrat i veu que a terra, encara hi ha aquell paquet misteriós sense obrir , allà a on van torbar mort al Sr. President.
Encuriosit, agafa el paquet i l’obre... a dins i troba un teixit de seda blanca ... i llavors , posa llum a la foscor !. No hi havia pas cap assassí !! i somriu ben satisfet .......
............................................................................................................................................................

El passat dimarts al matí, el Sr. President fa tard al port i perd el vaixell que l’havia de portar a l’Illa Rosa, per celebrar l’assemblea.
Es desespera perquè sap que no hi ha cap més mitjà de transport per anar-hi. Fet un sac de nervis, li ve al cap l'eslògan de la campanya... allò del dia D !... és clar! , i veu la solució.
Lloga una avioneta per anar a l'illa i com que no hi ha aeroport, es llançarà en paracaigudes...com al dia D !. Dit i fet !.
Però en llançar-se des de l’avió, du mal ajustat el paracaigudes i en la primera tombarella que fa , surt per un costat el Sr. President i per l’altre, el paracaigudes. I es queda més blanc que la cera !. En un intent desesperat, vol fer com el «007» al cine i es tira en picat darrere el paquet del paracaigudes i si !, quasi l’arriba a agafar.... però ja està a només dos metres del terrat de l'hotel Illa Rosa i ja no li queda temps per res més que quedar «planxat» al terrat de l’hotel, ell i paquet.

Blue instant.

10 comentaris:

  1. Ha, ha, ha!, m'has fet riure amb aquest final tan inesperat.

    És ben cert allò que diuen els castellans: "El muerto al hoyo y el vivo al bollo".

    Molt ben trobat!.
    Aferradetes, Artur.

    ResponElimina
  2. I mai, millor dit, salluna !! ;))
    És ben bé el que fan !.
    Bona setmana, una abraçada !!.

    ResponElimina
  3. Al final ningú és imprescindible... i la vida continua "Ves-te'n Anton, que el que es queda, ja es compon" sempre deia la meva mare.

    No m'esperava de cap manera aquest final. He, he, he....

    Bona segona part, Artur!

    ResponElimina
  4. Xavier per la via directa, diria jo ...
    Salut !.

    Ben cert, que ningú és imprescindible, fins i tot a vegades, t'acompanyen a la porta i tot ! :)
    Salut !.

    ResponElimina
  5. No és estrany que de seguida busquessin un substitut, els polítics sempre tenen clares les prioritats i el més important per a ells és que les cadires no poden quedar buides massa estona... que se les pot quedar l'oposició. ;-)

    En canvi, per la resolució de l'enigma sí que ha estat una sorpresa, no m'esperava que el president s'hagués mort... de cop. :-D

    Molt bon desenllaç!!

    ResponElimina
  6. Tot plegat sembla una novela d'intriga i el afamat periodista una versió catalana d'en Hércules Poirot, he, he.
    Salut!

    ResponElimina
  7. Tota la raó, McAbaeu !...tot per la "poltrona"!.
    Gràcies i bona setmana :)

    Moltes gràcies, Josep Mª !
    Bona setmana :)

    ResponElimina
  8. Molt bé !, sembla que ara ha anat millor, me'n alegro !!.
    Salut ;)

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)