L’Assemblea 2. (El desenllaç).

 

Amb les primeres llums de l’albada, l’Illa Rosa reapareix i s’allibera de la foscor de la nit.
I amb el so tronat, de la sirena del vaixell setmanal que està a punt d’entrar a port, es trenca el silenci matinal de l’illa , al que si afegeixen sense pensar-ho els cants, xiulets i crits dels ocells , que ja estiren les ales pel cel que ara es torna blau.
El diumenge ja ha arribat!. I he de dir, per alegria de totes i tots, que cap més cadàver ha fet aparició ni ha vingut a fer companyia al nostre amic, el Sr. President.
Després del guirigall que es va formar el dimarts passat, amb el tràgic succés a l'inici del congrés, tothom es va instal·lar a les seves habitacions. Tots cagats de por !.
El dimecres, l’hotel tenia l'aspecte d’un confinament. Tret del personal de servei, ningú s’atrevia a treure el nas al passadís. Tothom amb la por al cos... a on estaria l'assassí ?. Això si !, els mòbils traient fum a tothora, amb tants missatges entrant i sortint.
Dijous, ja es van anar calmant els nervis... el nostre amic presentador de la tele, anava fent indagacions entre els compromissaris del partit. Però cap a la fi del dia, va pensar que millor deixar-ho estar. «Quants embolics, ensarronades, martingales i de més, tenen aquesta colla !... encara em donaran la culpa a mi !», va pensar i va girar cua cap a la barra del bar, a prendre un gintònic.
El divendres... ai, el divendres!... Els polítics ja van començar a dir que la cursa electoral ja estava a punt de començar i que no podien estar-se sense candidat !. Havien pensat de fer un homenatge a tan gran figura, però pensant-ho millor... ara no era el millor moment, «ja ho farem després dels resultats, eh !», es deien els uns als altres.
Així que dit i fet, van iniciar una nova sessió extraordinària de l’assemblea extraordinària, per triar nou president i candidat. No imagineu pas com anaven els sabres entre els sectors crítics i els oficialistes... Ja de matinada, a la fi i per cansament, van acordar un candidat , ni dels uns ni dels altres...equidistant !.
Al matí de dissabte, es va celebrar la sessió de nominació i presentació del nou Sr. President.
Tot eren abraçades, aplaudiments , miradetes.... en fi, una colla d’actors en els seus millors papers, mentre que la dona del ex-president era a la cuina de l’hotel, al costat del gran congelador a on descansava, per fi !, ara sí que podia!... el seu marit finat.
Amb el mòbil a la mà, avançava les gestions per l’enterrament i amb més interès, les gestions amb el seu advocat, per tal que l’herència no anés a parar potser, a la secretaria personal del seu marit, a la que havia vist aquests dies molt afectada. I era del tot natural, no?, havia rebut un lot d’oferta 2 x 1, com en el supermercat.... havia perdut feina i amant, tot d’una tacada !.
I ja en aquest matí , de diumenge assolellat i amb el vaixell a port, a l’espera dels passatgers que fan tornada, el nostre bon amic, presentador de la tele, no es vol perdre l’espectacle del comiat dels polítics.
Amb un cafè i un croissant , puja al terrat de l’hotel per veure la desfilada final dels compromissaris, que en filera d’un van embarcant al vaixell tots contents i feliços ... «A guanyar ! , a guanyar!! « anaven cantant. Darrere d’ells i en un taüt de pi, gentilesa de l’hotel Illa Rosa, s’embarca al Sr. President finat i al seu darrere, embarca la seva esposa... encara discutint amb l’advocat, el tema de l’herència.
L’última de la filera de viatgers, és la ex-secretària personal que, a punt de pujar al vaixell, s’atura un instant, pensativa i fa un sospir.... a continuació, es gira i torna cap a l’hotel. Entregarà el seu currículum i potser li donaran una nova feina.
Acabat l’espectacle, el nostre amic televisiu gira cua al terrat i veu que a terra, encara hi ha aquell paquet misteriós sense obrir , allà a on van torbar mort al Sr. President.
Encuriosit, agafa el paquet i l’obre... a dins i troba un teixit de seda blanca ... i llavors , posa llum a la foscor !. No hi havia pas cap assassí !! i somriu ben satisfet .......
............................................................................................................................................................

El passat dimarts al matí, el Sr. President fa tard al port i perd el vaixell que l’havia de portar a l’Illa Rosa, per celebrar l’assemblea.

Es desespera perquè sap que no hi ha cap més mitjà de transport per anar-hi. Fet un sac de nervis, li ve al cap l'eslògan de la campanya... allò del dia D !... és clar! , i veu la solució.

Lloga una avioneta per anar a l'illa i com que no hi ha aeroport, es llançarà en paracaigudes...com al dia D !. Dit i fet !.

Però en llançar-se des de l’avió, du mal ajustat el paracaigudes i en la primera tombarella que fa , surt per un costat el Sr. President i per l’altre, el paracaigudes. I es queda més blanc que la cera !. En un intent desesperat, vol fer com el «007» al cine i es tira en picat darrere el paquet del paracaigudes i si !, quasi l’arriba a agafar.... però ja està a només dos metres del terrat de l'hotel Illa Rosa i ja no li queda temps per res més que quedar «planxat» al terrat de l’hotel, ell i paquet.

Blue instant.