,_oil_on_canvas,_73.2_x_91.5_cm,_Kunstmuseum_Basel.jpg) |
| Paul Gauguin, 1892, Ta matete |
Assegudes a un banc del parc del mercat , juntes.... fent-la petar, compartint històries i xafarderies... l’Anna , la Júlia, l'Agnès i la Rosa , avui hi eren totes! , mataven el temps i s’ho passaven molt bé.
Però a la Clara li mancava alguna cosa més que la reconfortés ..... en volia més!.
Era del tot conscient , que al cap d’una estona i amb un sol moviment de dit de la seva mà, tot allò desapareixeria.
I un cop més, estaria asseguda a un banc del parc del mercat .... sola.
La realitat virtual encara tenia grans mancances i no tenia a ningú que ho solucionés.
Però a la Clara li mancava alguna cosa més que la reconfortés ..... en volia més!.
Era del tot conscient , que al cap d’una estona i amb un sol moviment de dit de la seva mà, tot allò desapareixeria.
I un cop més, estaria asseguda a un banc del parc del mercat .... sola.
La realitat virtual encara tenia grans mancances i no tenia a ningú que ho solucionés.
,_oil_on_canvas,_73.2_x_91.5_cm,_Kunstmuseum_Baselcopia.jpg)
Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Juny 2023.
La realitat virtual ens pot fer somniar, però al despertar tot continuarà igual. Un plaer efímer i enganyós.
ResponEliminaUna abraçada.
La realitat virtual, un somni que engegues i atures quan vols.
ResponEliminaGràcies, Josep Mª !!
No sé si prefereixo els somnis... potser perquè és el que hem tingut des de fa més temps o potser que no m'acabi d'agradar això de la realitat virtual.
ResponEliminaBen trobat, Artur.
Aferradetes.
També em quedo amb els somnis, salluna... potser perquè ja els tenim més apamats :)
ResponEliminaSalut !!.
La realitat virtual pot representar el món real, però no l'és. Pot estar bé per distreure'ns (i segur que moltes coses més), però hem de ser conscients (com ho és la teva protagonista) que quan ens desconnectem tot allò desapareixerà. I jo trobo que ja està bé que sigui així, a mi no m'agradaria que algú "solucionés" aquesta mancança i algun dia visquéssim permanentment dins una realitat virtual sense ser conscients d'aquesta virtualitat. Clar que, pensant-hi, potser ja hem fet tard perquè prou que ja ens enganyen i ens fan veure allò que volen ara per ara.
ResponEliminaBon relat i bona edició del quadre (ai!, si Gauguin aixequés el cap :-DD)
La solució, MacAbeu era en el sentit de perdre la solitud que sent realment, qui la podria treure d'aquesta buidor de la vida real. La realitat virtual, mai li solucionarà realment.
ResponEliminaI tens raó !... si Gauguin aixequés el cap , em donaria una bona estirada d'orelles , de ben segur !! :D
Bon cap de setmana, senyor !!.
Fa una mica de pena, pobreta... S'haurà d'espavilar a buscar-se una realitat que no sigui virtual,que no es desanimi, tot és posar-s'hi a fer coses reals i a anar a llocs que hi hagi gent real.
ResponEliminaBon relat, Artur. Qui sap qè diria Gauguin? Potser estaria ben content de les nostres històries!
Salut, Artur!
Faria be, segurament, de seguir el teu consell, Carme.
ResponEliminaI tant de bó, Gauguin fos tant benèvol :)
Bon diumenge !!
Bé, sempre pot aixecar-se i donar un tomb. Si es queda al banc probablement no tindrà res més que l'amistat virtual. Si es belluga, qui sap què pot trobar. A casa t'hi porten el que compres, però si vols alguna cosa més has de sortir a buscar-ho. Això ja era així abans de la virtualitat.
ResponEliminaNo ho sabia, que les polinèsies tinguessin aquests noms tan catalans. M'ha fet il·lusió! 😉😉😉
Al igual que la Carme, Tresa tens el millor dels consells per ella, penso jo.
ResponEliminaA la Polinèsia també tenen aquests noms catalans, només que allà els tradueixen... el St. Google fa miracles :DD
Salut !!
La inteligència artificial és això: artificial.
ResponEliminaSembla un conte de fades, amb vareta màgica.
ResponEliminaCert del tot, Xavier ! :)
ResponEliminaSalut !!
És una visió alternativa , també molt encertada, Helena :)
Salut !!.
El món virtual ens fa oblidar el món real a vegades, però mai pot ser un substitut i cal viure la realitat, i si agrada enfrontar-la per canviar-la.
ResponEliminaTant debò la Clara tingui la valentia de sortir a fora i trobar-se amb persones reals.
Salut, Artur, una abraçada!
Certament, Núria !, no serà un bon substitut i hem de saber veure la diferència. La Clara, ho sabrà fer bé !.
ResponEliminaUna abraçada :)
Esa realidad virtual no la sacará de la vida real.. Buena imagen.Un abrazo
ResponElimina