Acròpolis d'Atenes ...o, no !

 

Acròpolis d'Atenes de Jean Auguste Dominique Ingres  (datat entre 1841 i 1849)

 

 Era el tercer dia d’expedició, i ja estavem deixant enrere el desert vermellós que havíem travessat tediosament , donada la poca diversitat en el paisatge que ens acompanyava.
El meu company , de sobte agafà els prismàtics de llarga distància i els enfocà cap a un turonet que començava a dibuixar-se en l’horitzó.
Intrigat, incrèdul i confós a parts iguals i sense perdre de vista el seu objectiu, em va dir que accelerés i que ens apropéssim cap aquell indret, tot i que devíem guardar certa cautela.
A mesura que ens anàvem apropant, vam anar veient com es configurava una imatge més perfilada dalt del turó.
Vam passar d'intuir una construcció abstracta a apreciar realment, la veritable forma del conjunt arquitectònic, que des d'allà dalt , dominava tota la planícia dels voltants, amb total majestuositat i autoritat.
El meu company em va interrogar, sense deixar de mirar atentament a través dels prismàtics....
- «no trobes una certa similitud amb alguna cosa ?».
Jo, que no ho veia tan bé com ell, a ull nu, li vaig dir que em dones més detalls....
- « Dalt del turó hi ha com una mena de fortalesa o potser, una mena de temple, amb tot de columnes i estàtues ....si ! , ja ho sé!, com els temples grecs , això !, talment com si fos l'Acròpolis d'Atenes...»
Jo, em vaig rascar el cap, en un acte reflex i del tot involuntari.
- «què dius, que veus ?... un temple com el Partenó grec?..... és ben impossible !.... però si, s’hi assembla molt !», vaig acabar afirmant en veureu de més a prop.
Aclaparats per la situació, ens vam aturar en sec. I sense deixar d'observar el que teníem al davant, li vaig dir, quasi sense ni adonar-me’n ...

-».... però, no estem al complex volcànic de Tharsis.... a MART !?».

....................
El meu company, agafant de nou els prismàtics, va contestar-me :

-» potser hem errat la trajectòria i no som a on hauríem de ser!....»
- «.... vols dir ?,.... que t’ho fa pensar , això?».... vaig dir-li jo.
.... i mentre agafava els comandaments del mòdul d’exploració, per girar cua i sortir d’allà «cames ajudeu-me»..... va dir , amb un toc de nerviosisme creixent :-» millor no preguntis !».
Mentrestant, per una de les finestretes del mòdul, vaig veure com un exèrcit de centenars d’homes, uns a peu, d’altres a cavall o en quadrigues , avançaven cap al turó amb decisió.
..... - «potser eren els perses!» , vaig pensar jo.... però, a aquestes alçades de la història, no em feu massa cas, ja !.

 

Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Novembre 2023.