.png) |
| Cassius Marcellus Coolidge, 1894, Poker Game |
L’home que treballa fent de gos a les festes infantils , avui es jubila.
A la petita empresa a on treballa li volen fer una festa de comiat, per agrair-li els seus anys de treball (precari en horaris i en salari , però que li han atorgat bons beneficis a l’empresari). Empresa de curta plantilla, per això dels costos i despeses excessives, han optat per convidar als seus tres companys de feina i han anunciat que també hi convidaran a alguns personatges famosos, com l’Snoopy, en Pluto , en Milú, l’Scooby-Doo o en Rin Tin Tin .... i potser també la Marilyn i la Pantera Rosa !.
Els tres treballadors i l’home que treballa fent de gos a les festes infantils i que avui es jubila es miren entre ells i ja endevinen que res d'això passarà. Coneguen l’amo, que és de la «Verge del Puny», saben de sobres que ni ell mateix hi assistirà. Fins i tot la seva liquidació li ha deixat en un sobre a la seva taquilla, per evitar que li demani qualsevol cosa.... que mai se sap!.
Vista la situació, els quatre amics que treballen fent de gos a les festes infantils, decideixen que aniran al bar de la cantonada sense treure's la disfressa i fer allà la festa de comiat.
Unes cerveses i com a «extra», unes bosses de patates i unes olivetes; seran el càtering adequat per l’esdeveniment i aprofitaran per fer una bona partida de pòquer, com les que fan de costum, mentre esperen el torn de la feina. Els tres amics, ja conxorxats prèviament entre ells, decideixen que aquesta vegada tindran mala sort i males cartes i faran el possible, perquè l’home que treballa fent de gos a les festes infantils i que avui es jubila , guanyi totes les mans i tots els guanys, i així arribin a la seva butxaca ; doncs bé saben els companys, que el seu petit orgull li impediria d'acceptar-los diners, com a regal de comiat.
Entre cerveses, olives, jugades de cartes manipulades i amb la música de fons d’uns pobres cantants anomenats, (em sembla), «Els Amics de les Arts» , (no sé pas si gaire coneguts) ... passen les hores de la vetllada, rient de tant en tant per la mala traça de les jugades, contant-se velles anècdotes de la feina, de com divertien als nens i nenes en les celebracions d’aniversari i fent feliç a alguna mare que, enduguen-se'l agafat de la ma al quarto de planxar, li regalava escenes difícils d’explicar
Acaba la vetllada i els quatre homes que treballen fent de gos a les festes infantils, és prometent (tots saben que en va) , que es retrobaran almenys un cop al mes per fer una bona partida i explicar-se la vida i com els va.
L’home que treballa fent de gos a les festes infantils i que avui es jubila, arriba al seu petit apartament de quaranta metres quadrats, encén el llum del rebedor-menjador-cuina-dormitori-bany i s’asseu als peus del llit.
Ningú l’espera i ningú vindrà. Demà al matí començarà la seva nova vida, ja no treballarà més fent d’home gos a les festes infantils, però la seva vida serà tant o més precària que quan ho feia i ja no tornarà a fer feliços a mares, nenes i nens a les festes infantils....
Per això i sense esma per treure's la disfressa de gos, beu un got d’aigua de la tauleta de nit, acompanyat per les pastilles d’un tub de tranquil·litzants, s’estira al llit i apaga el llum.
L'endemà, l’home que treballava fent de gos a les festes infantils i que es va jubilar ahir, ha trobat una nova feina en un lloc estrany i pacífic.... ara treballa fent d’àngel, en un regne espiritual.
A la petita empresa a on treballa li volen fer una festa de comiat, per agrair-li els seus anys de treball (precari en horaris i en salari , però que li han atorgat bons beneficis a l’empresari). Empresa de curta plantilla, per això dels costos i despeses excessives, han optat per convidar als seus tres companys de feina i han anunciat que també hi convidaran a alguns personatges famosos, com l’Snoopy, en Pluto , en Milú, l’Scooby-Doo o en Rin Tin Tin .... i potser també la Marilyn i la Pantera Rosa !.
Els tres treballadors i l’home que treballa fent de gos a les festes infantils i que avui es jubila es miren entre ells i ja endevinen que res d'això passarà. Coneguen l’amo, que és de la «Verge del Puny», saben de sobres que ni ell mateix hi assistirà. Fins i tot la seva liquidació li ha deixat en un sobre a la seva taquilla, per evitar que li demani qualsevol cosa.... que mai se sap!.
Vista la situació, els quatre amics que treballen fent de gos a les festes infantils, decideixen que aniran al bar de la cantonada sense treure's la disfressa i fer allà la festa de comiat.
Unes cerveses i com a «extra», unes bosses de patates i unes olivetes; seran el càtering adequat per l’esdeveniment i aprofitaran per fer una bona partida de pòquer, com les que fan de costum, mentre esperen el torn de la feina. Els tres amics, ja conxorxats prèviament entre ells, decideixen que aquesta vegada tindran mala sort i males cartes i faran el possible, perquè l’home que treballa fent de gos a les festes infantils i que avui es jubila , guanyi totes les mans i tots els guanys, i així arribin a la seva butxaca ; doncs bé saben els companys, que el seu petit orgull li impediria d'acceptar-los diners, com a regal de comiat.
Entre cerveses, olives, jugades de cartes manipulades i amb la música de fons d’uns pobres cantants anomenats, (em sembla), «Els Amics de les Arts» , (no sé pas si gaire coneguts) ... passen les hores de la vetllada, rient de tant en tant per la mala traça de les jugades, contant-se velles anècdotes de la feina, de com divertien als nens i nenes en les celebracions d’aniversari i fent feliç a alguna mare que, enduguen-se'l agafat de la ma al quarto de planxar, li regalava escenes difícils d’explicar
Acaba la vetllada i els quatre homes que treballen fent de gos a les festes infantils, és prometent (tots saben que en va) , que es retrobaran almenys un cop al mes per fer una bona partida i explicar-se la vida i com els va.
L’home que treballa fent de gos a les festes infantils i que avui es jubila, arriba al seu petit apartament de quaranta metres quadrats, encén el llum del rebedor-menjador-cuina-dormitori-bany i s’asseu als peus del llit.
Ningú l’espera i ningú vindrà. Demà al matí començarà la seva nova vida, ja no treballarà més fent d’home gos a les festes infantils, però la seva vida serà tant o més precària que quan ho feia i ja no tornarà a fer feliços a mares, nenes i nens a les festes infantils....
Per això i sense esma per treure's la disfressa de gos, beu un got d’aigua de la tauleta de nit, acompanyat per les pastilles d’un tub de tranquil·litzants, s’estira al llit i apaga el llum.
L'endemà, l’home que treballava fent de gos a les festes infantils i que es va jubilar ahir, ha trobat una nova feina en un lloc estrany i pacífic.... ara treballa fent d’àngel, en un regne espiritual.
Blue instant. Aportació a "Relats conjunts" de Març de 2024.
9 comentaris:
Bona idea, molt ben implementada. Gràcies, Artur!
Caram, Artur. M'has deixar bocabadat amb aquest relat tan humanament trist.
Hi ha persones, sobre tot, les solitàries, que tot el seu món es redueix al treball, per humil i mal pagat que sigui, i quan això els falta ja no tenen esma de seguir vivint. M'ha agradat molt com has desenvolupat la història amb el seu tràgic final.
Una abraçada.
Quanta gent hi ha que no saben què fer amb la seva vida un cop (mal)jubilats?
Una història trista i molt ben narrada.
Aferradetes, Artur.
Un relat molt bo i també molt colpidor. No sempre la jubilació fa honor al seu significat etimològic i no és, ni de bon tros, un esclat de joia. Hi ha molta gent que se sent realitzada amb la feina que fa (tot i que sigui precària i mal pagada) i quan això se'ls acaba sembla que la seva vida deixi de tenir sentit. Ben trist tot plegat.
PS: Des de la primera línia del relat que m'ha vingut al cap la tonada d'una cançó concreta d'aquests "Amics de les Arts" que, ves per on, a mi també em sonen ara no sé ben bé de què. :-DD
Molt ben trobat, Artur. Felicitats!!
Es que si no pots treballar d'home fent de gos, la vida potser no val la pena. Així ho afirmen tots els homes que treballen fent de gos, la seva deu ser una vida molt intensa!!
Quin bon relat, Artur!
M'ha agradat molt, encara que és trist està molt ben explciat i aquests homes que feien de gossos són entranyables.
Gràcies! Un aplaudiment.
carme
Jolín Artur, m'ha encantat. Que bonic relat!
La imatge de Cassius Marcellus Coolidge li va als cabells. M'agrada molt aquest artista, entre surrealista i... jo que es jajajaja. És únic.
Una abraçada :)
Jubilació vol dir alegria, però penso que per alguns és tot el contrari. Molt colpidor, el teu relat.
Mira que aquesta cançó (que ja veig que te la saps tota com jo), a part de fer-me somriure sempre m'ha fet una mica de pena, però la teva història sobre l'home que treballa fent de gos a les festes infantils que avui es jubila, encara en fa més. Jo diria que la solitud deu ser de les situacions més tristes que et pots trobar en la vida, més que la pobresa, més que la malaltia. Avui amb un inici que anunciava riure, com fas sovint, m'has emocionat, Artur.
I la imatge d'acompanyament suerbentrobadíssima.
Abraçada!
Publica un comentari a l'entrada