"Natura morta amb cebes i arengada". Isidre Nonell , 1910.
Les cebes em fan omplir de llàgrimes els ulls,
no perquè estigui trist per la mort de l’Antoinette,
que acaba de «traspassar», la pobreta!.
Tan salada i eixerida com n’era ella...
..... si no, perquè no ho puc pas evitar.
No estic pas per llençar res, i últimament ho aprofito tot!,
així que, una bona truita de patata i ceba
i una bona llesca de pa... amb tomaca!,
per acompanyar el cos de l’Antoinette,
deliciosa i ben salada arengada!,
serà per a mi aquesta nit, el millor dels sopars
no perquè estigui trist per la mort de l’Antoinette,
que acaba de «traspassar», la pobreta!.
Tan salada i eixerida com n’era ella...
..... si no, perquè no ho puc pas evitar.
No estic pas per llençar res, i últimament ho aprofito tot!,
així que, una bona truita de patata i ceba
i una bona llesca de pa... amb tomaca!,
per acompanyar el cos de l’Antoinette,
deliciosa i ben salada arengada!,
serà per a mi aquesta nit, el millor dels sopars
i per a ella, un merescut homenatge ! .... demà,
ja sortiré un cop més de pesca i Déu proveirà!.
ja sortiré un cop més de pesca i Déu proveirà!.
Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Maig 2024.
L'Antoinette va fer un bon servei després de morta. Visca l'Antoinette!
ResponEliminaUna abraçada.
Ha, ha, ha... Pobra Antoinette !
ResponEliminaJa es veu que s'ha d'aprofitar tot. No estan els temps per llença ments ( o enterraments) inútils.
Ben divertida i ben sorprenent la teva història.
Hehehe!... un bonic i merescut homenatge a l'Antoinette.
ResponEliminaNomés ens cal dir, bon profit!;-)
Molt bo, Artur.
Aferradetes.
No em puc imaginar un millor homenatge. :-DD
ResponEliminaBen trobat el gir final!!
Quan vaig intentar posar-me a la pell de l'Antoinette, el meu primer pensament va ser: "Que mengin pastís". Llavors em vaig adonar que la meva associació era equivocada. Una d'arengada vermella, per dir-ho així. ;-)
ResponEliminaCert, Josep Maria , no va estar gens desaprofitada !.
ResponEliminaSalut ;)
Es temps d'aprofitament, Carme !, salut ;)
Bon profit pel pescador, l'Antoinette ja no diu ni "piu"! :)
Salut, salluna !.
A l'Antoinette li hagués agradat més tenir un "enterro de la sardina", com per Carnaval ! :)
Salut, McAbeu !.
Hahaha m'has fet riure, Sean !, salut ;)
Si l'arengada es deia Antoinette havia de ser bona per força.
ResponElimina
ResponEliminaFeia temps que no reia amb res com he rigut amb la teva entrada!
Segurament, Xavier !, però no ho puc assegurar...que no me'n van donar a mi ! heheh
ResponEliminaSalut !.
Gràcies, Helena !...què millor que el riure d'una noia !.
Bona setmana !.
La relació dels pintors amb les seues models sempre ha estat un tema que ha donat molt de joc, i el cas d'Antoinette no sembla haver estat una excepció; quasi podria dir-se que va ser aliment fonamental per al seu art... Molt bon relat (i visca Antoinette! :)
ResponEliminaEn aquest cas, podríem dir del pintor, que tenia tanta admiració (i gana) per la seva model, que a la fi se la ha menjada !.... una mica "Annibal Lecter"! hehehehe.
ResponEliminaGràcies, Alfred !, salut ;)
Ha ha ha. Or Caníbal Lecter, even.
ResponEliminaLa pau de la nit!
Que no falti l'humor, Sean !, gràcies ;)
ResponEliminaMe ha encantado el microrrelato, Artur. Lo he traducido con el automático y le he notado el sentido del humor. Me ha gustado mucho y muy bien ilustrado con la obra de Isidre Nonell que le va como anillo al dedo.
ResponEliminaUna forta abraçada :-D
:-))
ResponEliminaEm fas somriure, i t'ho agraeixo molt.
Cuida't, i gràcies per aquest poema.
Muchas gracias, Gummer !...ese era el intento, sacarle una sonrisa a la imagen.
ResponEliminaSaludos ;)
I jo, feliç de fer-te somriure, Cantireta !, un agraïment mutu, salut ;)
Muy bueno y original relato y homenaje !! Un abrazo
ResponEliminaMuchas gracias, Hanna, por tus palabras ;)
ResponEliminaUn abrazo !!.
jajajaj qué ocurrente, Artur. Estoy seguro que a Antoinette no le habrá importado que la comas. Es más, yo diría que hasta se ha dejado pescar y todo. La pintura de Isidre Nonell de va como anillo al dedo. Me encanta; parece tan real...
ResponEliminaUn abrazo :)
Apa, bon profit, Artur! Sense pietat amb l'Antoinette! Val la pena plorar una mica per un festí com aquest. Jo no ploraria, però. A mi la ceba, oh sacrilegi! no m'agrada, per tant truita amb patata, pa amb tomàquet i arengadeta. Mmmm... Bo!
ResponEliminaBon sopar, Tresa !! i bona revetlla ;)
ResponEliminaAcá me vengo a este otro blog tuyo porque en el otro no has vuelto a publicar.
ResponEliminaEs cierto, las cebollas nos hacen llorar los ojos, yo lo paso muy mal cuando las parto necesito un pañuelo para secarme las lágrimas jajaajaj. Pero están tan ricas ¿verdad?
Un abrazo.
Gracias, Maria, por tu divertido comentario ;)
ResponEliminaUn abrazo !!