Llums.

 

Una fotografia de Miquel Àngel Vich

 És Festa Major al poble i el seu aniversari, també!.
Personatge amb poca sort i menys a l’amor, per fugir de la rutina i sent el dia festiu, de cap se’n va a l’envelat!.
En mig de fums, bombolletes i llums de colors , demana una beguda a la barra guaitant al seu voltant... quanta noia !, ell sol s'anima.
Com és ben miop, avui s’ha tret les ulleres de pasta, amb les lentilles pensa que el trobaran més «interessant»... pobre ingenu !.
Amb la beguda a una mà, s’endinsa en la multitud i a la primera escomesa, va i ensopega !...
Adéu, beguda i adéu, lentilles !.... tot per terra i a saber on han anat a parar... en aixecar-se, desorientat i veient tot borrós al seu voltant, topa de nassos amb una mossa rossa, que amb l’ensurt, la fa trontollar i fent-la acabar per terra i com a ell, curiosa coincidència, li fa dir adéu a les seves lentilles, també !.
Endreçats tots dos de nou, es disculpen entre si mig a palpentes i com cap dels dos, no hi veuen un borrall, tot dissimulant decideixen seguir la festa plegats, posats a fer !, aniran ben agafats per disfressar l’inconvenient.
El ball continua ben animat i la parella gaudeix de bon grat, especialment en els balls més lents , en què estant més a prop les cares, poden fer-se millor idea de la parella indefinida.
Ja de matinada, el Sr. Alcalde ! , tot fent un esforç després d'omplir-se el pap tota la vetllada amb unes quantes cerveses, anuncia que el ball ja s’acaba i que tothom cap a dormir i que a ningú més, vol sentir !.
La nostra parella de vista borrosa, entre riures i «remeneios» , acorden que tornaran a quedar
i els números de telèfon es comparteixen entre ells, tot i sense ni saber quins números marquen al seu aparell.
Contents i alegrets i ja finalitzada la ballada, es diuen adéu... tot llençant-se un petó al vent, que tampoc sap trobar un destí afortunat.
L'endemà, ell li truca al mòbil i li respon un cirurgià italià....!?
Ella, desitjant la trucada que no arriba, li truca a ell, també, anhelada... i li respon una peixatera cridanera : «què vol ara, si els dilluns no tenim peix»!?.
La parella desconsolada se’n fa creus !... i el desànim els fa pensar al dos a la vegada : «quina poca formalitat i que estranya que n’és la gent, donant falsos números de contacte !».

 

Blue instant. Aportació als "Relats d'estiu de la Carme", Agost 2024.