21 de març de 2012

Elegies dels dies obscurs.


                Jo porto dintre meu                
                   per fer-me companyia 
                      la solitud només.                    
                         La solitud immensa 
                             de l'estimar infinit 
                                que voldria ésser terra, 
                                   aire i sol, mar i estrella, 
                                      perquè fossis més meu, 
                                        perquè jo fos més teva.
                                                        
                                                           
                                 Rosa Leveroni.     
                                 Dibuix : Peter Mitchev.

6 comentaris:

Luis Andre R. Lapa ha dit...

Belissimos tons!! gosto!!

El que em passa pel cap ha dit...

Ai, la Leveroni i els seus complicats amors...
Això, si l'inspiraven poemes molt bells. Preciós

Lluvia ha dit...

Sens dubte és la solicitud més gran: la estima infinita.:-) Acaricies el sentits!!! mil somriures.

Luz de luna ha dit...

Muy hermoso!!!

Blanka ha dit...

Precioso, aunque sentir esa soledad por un amor imposible consume mucho...
Besos

Isobel Higley ha dit...

Finalment he aconseguit traduir la seva pàgina. M'alegro que ho vaig fer perquè el seu blog és encara més fantàstic del que jo pensava! El text és tan profund i significatiu. He gaudit de la lectura dels seus missatges un amout enorme. :)
Moltes gràcies per unir-se a la cuina de Higley.

L'ús de Google traduir ho sento si el meu català no està a l'alçada!)