per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.
Rosa Leveroni.
Dibuix : Peter Mitchev.
ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)
6 comentaris:
Belissimos tons!! gosto!!
Ai, la Leveroni i els seus complicats amors...
Això, si l'inspiraven poemes molt bells. Preciós
Sens dubte és la solicitud més gran: la estima infinita.:-) Acaricies el sentits!!! mil somriures.
Muy hermoso!!!
Precioso, aunque sentir esa soledad por un amor imposible consume mucho...
Besos
Finalment he aconseguit traduir la seva pàgina. M'alegro que ho vaig fer perquè el seu blog és encara més fantàstic del que jo pensava! El text és tan profund i significatiu. He gaudit de la lectura dels seus missatges un amout enorme. :)
Moltes gràcies per unir-se a la cuina de Higley.
L'ús de Google traduir ho sento si el meu català no està a l'alçada!)
Publica un comentari a l'entrada