16 de juny de 2013

La carta. Aportació a Relats Conjunts.

*GE Building. Lunch atop a Skyscraper, 1932* Per al blog Relats conjunts
       Katie, amor meu ! 
                                           Espero que tant tu, com la nostra filleta, esteu molt bé. Jo, ja estic instal·lat a la ciutat, no t'he pogut  escriure abans, com et vaig dir per telèfon , perquè he tingut que buscar un lloc a on poder dormir, que fos decent i polit ...hi ha cada lloc , que no em vegis ! .... i a més he hagut de arreglar els papers de la feina. Ací , a la feina, he trobat una bona colla de gent, la majoria com jo, que hem hagut d'emigrar del poble, per poder tirar endavant i eixugar els deutes... he conegut cada història !! ...ja te las aniré explicant amb el temps.... El Charlie és amb qui hi he fet més confiança fins ara, comparteixo un pis petit amb ell ,de moment, mentre no surti alguna cosa millor....m'ajuda molt i jo també a ell en el que puc.  Crec que al final t'hauré de donar la raó, Katie. ... aquesta feina no està tant malament com em pensava , si que, tot el dia som a l'aire lliure....faci fred o calor....però amb el temps t'hi acostumes.  Només deixem de treballar si el dia resulta molt ventós o plujós....!!  no deuen voler que ens constipem, penso jo !! hehehe........però es clar, aquests dies no ens els paguen !!....esperem que no ni hagin gaires així..... i per dinar, tampoc deixem el nostre lloc a l'obra, no tenim gaire temps ..... així que, prenem una carmanyola amb el menjar i dinem allà mateix, fent-la petar una mica amb els companys.... és molt divertit !
El cap de l'obra, ens ha dit que hi tenen feina per uns quants anys, que l'obra és molt gran i encara ha de créixer molt més !!.... i que si no tenim cap problema podem estar fins que s'acabi ... jo he fet una mica de comptes i penso que si m'estic aci fins al final, amb el que paguen , podem liquidar els deutes i començar de nou , obrint aquella botigueta que tenies pensada, al poble !!... que et sembla ?? 
Mira !, aprofitant que l'altre dia va venir un fotògraf d'un diari de la ciutat, a fer un reportatge de las obres  i ens va fer una foto a la nostra colla, mentre dinàvem ....i que el dia següent va tornar , per regalar-nos una còpia a cadascun de nosaltres, te la envio junt amb aquesta carta, així em pots veure a mi i als companys, a veure que et semblen. Jo soc el primer de la teva dreta, segur que m'has reconegut de seguida !  ....si ! ja sé que et preguntaràs, que on tenia la meva carmanyola, si estàvem dinant....! ...però es que em vaig distreure amb el fotògraf i em va caure de les mans....tot el dinar per terra, ai !! ....però no va passar res , al vespre vaig sopar dues vegades !! hehehe..... Mira, és aquesta ! 
Bé, ara ja t'haig de deixar d'escriure per avui, que ja es tard i demà toca matinar de nou !
.................
Cada nit, abans de adormir-me , em miro un cop i un altre, la teva fotografia i la de la nena... i no saps com m'agradaria poder abraçar-vos a les dues un cop més, com feiem a casa, cada nit abans d'anar a dormir !.... i sospiro perquè ja ha passat un dia més, un dia més sense entrebancs i més a prop de la nostra retrobada ....  Molt petons, Katie !!!!
                                                                                                         El teu Jimmie.   Estiu 1932.

...................................................................................................................................................................

Blue instant. 


39 comentaris:

Carme ha dit...

Tot un detall retallat la foto, per no fer patir la Katie!!!

Molt bon relat, Artur, molt tendre, també!

XeXu ha dit...

La carta podria ser perfectament real, molt ben ambientada, però el detall d'enviar-li només una petita part de la fotografia és genial. Segur que ho va fer per protegir-les, perquè no patissin, perquè la foto de veritat fa esfereir.

Jpmerch ha dit...

Uns quants anys si no esclata la bombolla, clar.

Ferran d'Armengol ha dit...

Realment és un relat que explica més coses que no escrius. Molt bo el detall de la foto, sí, ja sé que tots t'ho direm, però és que està molt ben trobat.

Sílvia ha dit...

Qui escriu la carta estima moltíssim, és un gest preciós d'enviar el retall de la fotografia. Els mostra la cara bonica de la realitat que està vivint, perquè la seva dona i la filla dormin tranquil·les i no pateixin. M'ha fet pensar en "La vida es bella". Un gran relat, felicitats!!!

M. Roser ha dit...

Doncs sí penso que tots ho direm que es un bon detall retallar la foto...És que a la pobra dona si la veiés tal com és, li agafaria un cobriment de cor... Per una vegada les retallades són positives!
Bon vespre.

Rafel ha dit...

Una carta plena de sensibilitat.
Ara bé, el que passava per sota encara deu tenir el dinar per barret. :)

Alba ha dit...

Si és que això de retallar fotografies és més vell que l'anar a peu! Hehehehe! M'ha agradat molt Artur!

cantireta ha dit...

Retallar la realitat per no fer-ho am la il·lusió. Se les estima...

Maco, txiquet :0)

joan gasull ha dit...

històries que es repeteixen, encara que ara només son per sobreviure.

El que em passa pel cap ha dit...

Ulls que no veuen...cor que no sent.
I si la Katy veu la foto sencera segur que se li acaba la tranquil·litat.
Un relat original i molt tendre!

Helena Bonals ha dit...

Qui estima protegeix.

Sícoris ha dit...

Que considerat, aquest home. Per tal de no fer patir la família, s'ha muntat un photoshop rudimentari (o potser en va ser l'inventor?...)

Loreto Giralt Turón ha dit...

M'has deixat de pedra! La foto retallada és tota una novel·la per sí mateixa, no calen més paraules.

Rosa Viñas ha dit...

Es boníssim el relat conjuntament amb la foto. M' agrada molt Artur.

Una abraçada

Elfreelang ha dit...

M'ha agradat molt ! una carta exquisida

totvedudol ha dit...

al contrari del que diu aquesta propaganda que fan ara: oh! els problemes de ser pobre...

montse ha dit...

M'agrada aquest retall de realitat, per no fer sofrir als qui estima.

Lluvia ha dit...

Tendra història de totes totes...i que malgrat fer tans anys que va passar...ho tenim ja a prop.
Brillant com sempre!!! mil somriures Artur

artur ha dit...

Por de fer patir i a la vegada , amagar el propi !
Gràcies , Carme !

artur ha dit...

Es un petit recurs, per tranquil·litzar a la família, molt encertat !

artur ha dit...

No ens desinflem abans de començar ! ; )

artur ha dit...

Son aquelles cartes que diuen més de lo que hi ha escrit.... Gràcies !

artur ha dit...

Una bona similitud , Sílvia ! ...fer la vida més dolça del que en realitat és... un repte molt gran !
Moltes gràcies ; )

artur ha dit...

És ben cert, Roser ! ...aquesta retallada no li decebrà a ningú !
Gràcies !!

artur ha dit...

....ja ho diuen ... no passis mai per sota d'unes obres !! jejeje.....
Moltes gràcies, Rafel !

artur ha dit...

....tot ja està inventat ! que es diu....
Gràcies, Alba ; )

artur ha dit...

L'amor, crea protecció per als que estimes !
Gràcies !

artur ha dit...

Cada època té les seves coses....però patir, sempre els mateixos !

artur ha dit...

Si la Katie, veu la foto sencera, no dubto que va fins allà i el fa baixar d'una revolada !!
Moltes gràcies !

artur ha dit...

Amor demana i ofereix protecció, sense mesura.
Gràcies, Helena !!

artur ha dit...

.....igual va canviar de feina, va inventar el photoshop i es guanyava la vida molt més tranquil·lament....la vida dona moltes voltes ! hehehe

artur ha dit...

Tot un poema visual, casi, casi....
Moltes gràcies, Loreto !

artur ha dit...

Es complementa molt bé, la carta i la fotografia retallada, si !
Gràcies,artista !!

artur ha dit...

Moltes gràcies, Elfreelang !

artur ha dit...

la dificultat et fa trobar camins desconeguts e insospitats, per un mateix ...

artur ha dit...

Gràcies, Montse....l'amor endolceix la crua realitat....

artur ha dit...

La història tendeix a repetir-se, per bé o per mal....
Moltes gràcies i content de llegir-te de nou !!

sa lluna ha dit...

Una retallada molt encertada!! ;)

Aferradetes!