"La vella i la nena amb espelmes".

Peter Paul Rubens, 1616-17, Oude vrouw en jongen met kaarsen

Apa, nena , que avui t’has ben lluït !! .

Però àvia, jo......

Que si, que si....tu i les teves ofertes i recomanacions .... sempre igual !.

Ja no te’n recordes de lo del cotxe ?... que si, que com que és vell i contamina molt , he sentit que si te’l vens i el dones de baixa , l’ajuntament et dona un val de bus per tres anys i no tindràs que pagar res !. I què va passar ?.... que això era al poble del costat !! ...i ara... a peu a totes bandes..... !.

Va ser una petita equivocació, àvia..... no ho vaig llegir be.....

Calla, calla, que no se que et faré !....

I el dia que vas tornar de l’escola, amb el «cuento» del reciclatge ?....S’ha de reciclar ! , s’ha de reciclar !!..... i em vas fer comprar tot de cubells de tots els colors..... i ara, no puc ni entrar a la cuina !!...

... àvia, es que s’ha de cuidar el medi ambient ! .... a l’escola, em va felicitar la mestra !.

La mestra ?.... quan l’enganxi , ja veuràs......aquesta em sentirà !!.

I ara, vas i em dius que a la oficina de la llum , fan rebaixes i regalen bons per a la gent gran, per no gastar...... i jo, com una tòtila....com si no et conegués.... cap a la oficina de la llum i falta gent !!.

I que hi hem guanyat ??, eh, espavilada ?? .....

M’han tallat la llum i m’han donat una caixa d’espelmes , de metro de alçada, si ...que duren més ! , m’ha dit el de l’oficina , mentre se li escapava el riure.....

I ara que faré ?.... ni la novel·la de la tele podré veure..... ara que estava tant interessant....

Es que àvia, t’ho prens tot a la valenta !!......no sabia que això de la llum era una "fake news" !.....

Blue instant.  (Aportació al blog "Relats conjunts".)

Ars moriendi .

Anònim, 1450, Ars moriendi

          En la penombra de la seva habitació, petita i austera , com havia estat la seva llarga i penosa vida, en Daniel reposava, sota l'únic llençol que posseïa , en el catre que seria el seu últim lloc en aquest món. 
   Amb els últims esforços que podia fer, intentant fent un balanç del seu trajecte terrenal, recordava com els seus pares l'havien iniciat en aquesta vida a seguir  els designis i manaments del ordre religiós imperant.  Des del mateix naixement que fou així, doncs no en va li assignaren el nom de Daniel , que volia dir "Déu es el meu jutge" . 
  La vida pobre i senzilla dels pares fou la herència que en va rebre d'ells , quan van morir. La seva joventut...  després al monestir , on copiava i il·lustrava els còdecs de la biblioteca i que el duien a seguir les rectes regles de la congregació  i a evitar caure en les temptacions, que dimonis perversos  li provocaven.... com a tenir  orgull, o a ser impacient i desitjar avarament les gràcies del Cel, actituds que eren repudiades per ell i que repel·lia amb les seves pregàries diàries.
   Tota la vida lluitant contra si mateix, contra dimonis, contra temptacions.... i ara, a la seva cel.la obscura... només una petita llum d'oli  el lliure de la obscuritat de la nit i amb el seu rosari de fusta ....  resa una última pregària, que l'ajudi a evitar la última temptació que li llença un malintencionat i persistent diablot, que serà el seu penúltim acompanyant aquesta nit i que el fa dubtar ... el fa desesperar i li fa pensar que es home de poca fe.....  que no ha fet prou per seguir les regles i normes religioses, per arribar a una mort digna , com mana el "Ars moriendi", però ell es resisteix en un últim embat i lluita fins al final. 
   En l'últim instant , obre els seus ulls , vells i amb ja poca vista , fa una rialla maliciosa i assenyalant un dit cap el diablot que ell veu a la cel.la , però que només existeix en la seva ment.... li retreu un :  " T'he guanyat !. Tota la meva vida i dedicació al Senyor m'han servit per guanyar-me el Cel ... ara , que ja no em queda la més mínima força per res més, en aquest mon , començo a veure la Llum que s'apropa a mi, que em crida i que em conduirà al bon camí al destí celestial pel que me estat preparant ..... ho aconseguiré !."
   La cel.la queda en silenci , s'apaga la llumeta d'oli en una bufada de vent que ha entrat per la finestra , en el mateix moment que la mort ha fet acte de presència.  En Daniel, ja no es mou, un somriure al seu rostre es el que ha quedat de la seva última lluita personal.... la Llum li arriba, cada cop es més a prop , s'intensifica més i més...i  ara,  ja es tot un gran resplendor al voltant d'ell i de sobte, unes mans grans i càlides l'acullen, l'acaronen ...se sent acompanyat , reconfortat.... i sent una veu dolça i  tranquil·la... que anuncia alegrament, " Erika , es un nen, felicitats !! ".

Blue instant.  (Aportació a Relats conjunts )

Paisatge de tardor. Aportació a "Relats Conjunts".

Entrada ja la tardor, tornava al poble desprès d'anys d'absència.
Pel camí , arribant ja al poble, es dibuixava la figura de la casa gran , que sempre apareixia en els seus somnis, somnis en que ella no deixava mai de ser-hi .
Es va aturar un segon, va contenir la respiració i es va dir a si mateix, "Ara ja no pots aturar-te,per això has vingut ...", però el dubte va omplir el seu pensament... "segur?" , no, no ho estava... 
Es va asseure a l'ombra d'un arbre del camí, va rebuscar en la seva bossa , els seus dits van remenar el seu contingut, un tros de pa tirant a sec , un tros de formatge, l'ampolla del vi, el ganivet ... el ganivet ... el va tantejar mig segon a la mà i el deixà en observar les cartes, les cartes d'ella, totes juntes en un paquet relligat amb el cordill  que feia servir a la botiga, sec, desgastat , esfilagarsat ...com ell mateix. Cartes que encara eren tancades, sense llegir i que ell, endevinava el que hi deien, el que amagava el sobre , i que mantenia encara una mica  la olor del seu perfum, aquell que havia olorat tants cops en el seu coll rosat i suau.
Endevinava que aquells sobres , amagaven les seves súpliques i desitjos de que ell tornés , que la perdonés , que oblidés els errors que ella havia comés i que ell no perdonava,  que no volia perdonar . Però amb el temps, el dubte omplia més i més el seu pensament i alguna cosa li deia que si, que podria perdonar-la , que segur que aquella història ja era, feia molt de temps, aigua passada per ella . Cada cop , estava més insegur del seu camí.... seguir i perdonar o girar cua per sempre més. El cap li bullia. 
En un gest inconscient , va agafar el paquet de cartes i en va estirar la de sobre de tot, la última que havia rebut feia poc mes d'un mes. Se la va mirar , va resseguir la filigrana de la seva lletra sobre el paper i en un gest sobtat, va estripar el sobre que fins llavors restava intacte, com tots el altres, i en va extreure un full petit , que contenia poques lletres escrites , algunes d'elles amb la tinta una mica desdibuixada, com si s'hagués mullat el paper... 
Atentament, va agafar la nota i la va llegir per primer cop... " Deixa'm , oblide'm , no tornis mai més ja que es el que vols, el teu silenci, en tots aquests anys,em diu que després de penedir-me de tot i suplicar-te un cop i un altre, carta rere carta , no han aconseguit que el teu cor sec i ple de rancúnia , deixi anar un pensament bo per a mi. Oblide'm !...el meu cor també s'ha assecat per a tu. Fins mai !."
En aquell moment, la tardor del paisatge se li va convertir en hivern gèlid i la sang se li glaçà a les venes....la carta se li escapà dels dits i voleià inesperadament cap al poble. 
                Llavors, en aquell mateix instant, ja no tenia cap dubte, sabia que la podia perdonar, però.... voldria ella ? .... potser aquella carta voleiant al vent li indicava el camí a seguir...

Blue instant.

"El matrimoni Arnolfini ". Aportació a Relats conjunts.

Jan van Eyck, 1434, El matrimoni Arnolfini

El matrimoni Arnolfini està pler de joia i alegria , doncs per fi estan a punt d'aconseguir tenir el seu hereu , tant desitjat ! .Per aquest motiu han volgut , abans del esperat naixement , d'encarregar un retrat familiar i poder així deixar constància del esdeveniment. El quadre ja està llest , acabat de signar i tot pel gran mestre Van Eyck.... però tot i que ha quedat un bon retrat , el mestre no acaba d'entendre el perquè de tot plegat. El matrimoni està molt content , si ! però mentre els pintava no han deixat de mirar-se de reüll , sempre defugint-se la mirada .... com interrogant-se mútuament.... "no sé , potser son cabòries meves" , medita el pintor. Però la realitat va més enllà , ja us ho dic jo ! .... i per cert , que també mi han deixat sortir al quadre , als peus de la meva mestressa !.  Escolteu bé i no digueu que us ho he explicat jo, eh !.  Mesos enrere , succeir que la meva mestressa va escoltar de casualitat , la conversa que tenien el seu marit i la cuinera , en un raconet la cuina , quan l'amo la va encerclar contra la pared amb els seus braços , mentre li feia la "gara gara" i la cuinera , que no deixava de riure i fent veure que se'l volia treure del damunt, no feia més que atraure'l cap a ella. I mentre així anava la cosa, la mestressa , des de la habitació del costat , els va escoltar a tots dos , quedant per trobar-se a la nit, a la habitació de la cuinera i poder esplaiar-se a gust . Un cop el marit va sortir de la cuina , la mestressa entrà ràpidament en busca de la cuinera. "Carmeta !... , escolta'm bé ! has d'anar a ciutat ara mateix i fer-me un encàrrec urgent , que ara t'explico i com és lluny, pots quedar-te a dormir a casa ta germana i tornes demà al matí , a primera hora ." La cuinera es va torbar i va contestar-li " Senyora , tant urgent és que no pot esperar a demà ? " . "No, no , ara mateix!" , digué la senyora  i afegí " Jo , ja avisaré al Senyor i cap problema , no cal que li demanis permís, au , cap a ciutat !". I així ho va fer la Carmeta. 

  Ja a la nit i havent sopat , la mestressa va recollir i mirant de reüll al seu marit , li va desitjar bona nit , mentre pensava per ella mateixa "Ja t'espavilaré desprès !" , i marxà cap a la habitació. El marit , que no sabia de la marxa de la cuinera , va ronsejar pel menjador , tot esperant que la nit , apaivagués tota activitat a la casa i dedicar-se als seus luxuriosos desitjos. 

  Passada una bona estona , en silenci  i força cura ,  la mestressa va anar cap a la habitació de la cuinera, i traient-sa la camisa llarga de nit , es va ficar dins el llit . Es va escabellar força la cavallera , de manera que no deixes veure gaire el seu rostre i així , va anar esperant a que el seu marit fes arribada i culminar la traïció.   Una estona més , ja casi s'adormia i tot , la Senyora, va escoltar un "cric crac" que la va desvetllar , ja era aquí !. El marit va entrar i fent "ssshhst! que no ens sentint ! No parlis" , es va posar dins al llit  , abraçant el cos nu que l'esperava i que no sabia ni molt menys que era el de la seva muller .... "de noche , todos los gatos son pardos!" ....jjejeje. La Senyora , va pensar , "el deixaré fer , ja que hi estem posats i després ja passaré comptes amb ell !" i si va posar bé i van fer. Però el goig no va durar gaire, el seu marit , sempre en passava molt a via i en un tres i no res , el marit , tot creient que era un gran amant , va xiuxiuejar a la dona ..." has quedat contenta , eh !" .... i va marxar de la habitació.  La Senyora, es va quedar uns minuts quieta i pensativa ... " "carai, ha anat tant ràpid que no ma donat temps de descobrir-lo!" , i tot pensant què faria , es va anar adormint sense voler . Va passar gairebé una hora , que de sobte , la Senyora torna escoltar " cric crac" , la porta de la habitació , tornava a obrir-se a poc a poc i una figura fosca va apropar-se cap al llit . La  Senyora va pensar , "un altre cop ? ara si que em sentirà , ja ho crec !" ... però així que va entrar al llit i es va abraçar de nou al seu cos nu , la Senyora va notar que "allò" no era el del seu marit , si no que tenia una fermesa que desconeixia i a més , quins braços més musculosos i quin cul més ferm ! "  "Carai ! aquell no podia ser el seu marit ....però no estava disposada a deixar passar l'ocasió , hi ara ! ". Aquell cop va durar casi mitja nit , ningú tenia pressa a marxar , però amb la primera albada i el crit del gall , aquell "gall" va sortir del llit volant i la Senyora que procurava no sortir de la obscuritat dels llençols , per no ser descoberta , el va deixar marxar sense dir ni paraula. Tot seguit, es va aixecar , es va posar la camisa llarga i tornà cap a la seva habitació , on dormia i roncava el seu marit.   Amb força cura i sense fer cap soroll , va treure els coixins que simulaven la seva presencia dins el llit conjugal i es va esmunyir cap dins , on va dormir plàcidament com feia temps que no ho feia .  Aquell matí, tothom feia molt bona cara i estaven contents , cosa estranya darrerament , però a l'hora d'esmorzar  , la cosa va canviar ... veureu ! . A la taula , el Senyor comentava que havia tingut una nit estupenda, que havia descansat tant i tant bé .... mentre somreia per si mateix , pensant en la jugada.... i mentre anava vanagloriant-se , va entrar la cuinera , que acabava d'arribar de la ciutat . La Senyora era la que somreia ara , veient la cara de dubtes que posava el marit .... " si la cuinera era a ciutat , qui estava al seu llit ?" , però "muts i a la gàbia" qui gosaria preguntar ? " , així que el seu somriure es va convertir en preocupació que anava creixent , mentre la Senyora el mirava de reüll . Al cap d'una estona , des de la cuina , els Senyors van escoltar com discutien la cuinera i el mosso de la quadra....  la cuinera només feia que dir-li a ell , que aquella nit no l'havia passat a casa , que què s'empatollava , que li havia donat una nit tant mogudeta ! , aquest matí ja has begut de més ! passa ! passa! ...... Ja ho veieu ! Tots intrigats , menys la Senyora , que era la més feliç !.  Unes setmanes més tard , la Senyora va anunciar la gran notícia , seria mare i tindrien un hereu ! , El Senyor , evidentment va fer cara de content , però encara és pregunta ara, com ha sigut ?. La Senyora , més contenta que ningú, no es pregunta com ha sigut, si no més aviat qui ? , però no l'importa massa . La cuinera , va haver de canviar de casa , per indicació de la Senyora i el mosso també, per indicació del Senyor.... per si de cas ! jejeje.

  Així que ja sabeu el secret de la nit de les sorpreses .... i recordeu !  ... no digueu qui us ho ha explicat tot , que la Senyora em pela ! jejejeje.
  Ah ! I ara me'n adono , que en Van Eyck  , també ha pintat al mosso i a la cuinera ,en un lloc d'honor al quadre... mireu bé en el mirall del fons , allí els hi trobareu ! Ara si, que ja hi som tots !!.....Guau !! (que vol dir adéu !! ).

Blue instant.

" Soir blue " (Petit homentage a R.C.) Aportació a relats conjunts 100 Edició .

Edward Hopper, 1914, Soir bleu

" Havia una vegada uns bloggaires que feien de becaris en una gran editorial. Els hi assignaven missions molt perilloses , fer els cafès , llistar las necrològiques i els anuncis d'actes de societat....entre altres. Però jo , els vaig apartar de tot allò  i ara treballen per mi . Jo em dic R.C. " 

Com cada dia 15 del mes , els reuneixo a tots plegats per assignar-los els nous treballs. Avui , però , serà especial .... s'acompliran els 100 projectes realitzats ! . Reunits a la sala els hi proposo una "Soir blue" per celebrar-ho . "Trieu el lloc que voleu !.... on quedem ?"..."Quedem al Zurich !!" diuen al uníson la Sílvia i la Gemma ( el seu crit de guerra ! ) i ho remata , amb uns passets de ball , la Sara , tat-xaaant... !. Es veritat ! , quin millor lloc per inspirar-se i descobrir noves aventures ?. 

Des que els vaig contractar , mai m'han vist ni saben del cert qui soc. Tots en fan rumors de si es aquest o aquell .... però mai ho han descobert. Avui els hi he dit que assistiré a la festa , així que tots estan ben neguitosos i ansiosos per que arribi el moment. 

  Al altell del Zurich , els més jovenets . han començat a decorar amb paperets i garlandes les parets i els sostre. Estant contents i amb la música animada , que va assajant " La Banda "   (convidada especialment al acte) ja van bellugant les cames. També a fet aparició "l"Eco" , a fi de fer-ne ressò de la festa..... i també l'excèntric "Paintsky" , que per acabar d'esvalotar al personal s'ha penjat de la finestra en "pilotes" !!.... no ha pensat pas en el fred que fa i l'han tret corrents mig congelat com si fos un "frigodedo" .....hehehe..... a sota una manta que li ha deixat un cambrer , ara mira de refer-se amb l'ajuda d'un bon suïs calentet !. 

La festa s'ha anat engrescant per moments i la sala ja es gairebé plena... tot son abraçades , riures i converses improvisades....i ja ha començat també , la caça de qui es en R.C. ! . Murmuris i més murmuris.... intrigas.... tots s'ho van preguntant entre si. Fins i tot , a mi també m'ho han preguntat ! ... quina colla ... hehehe . La majoría creuen que soc el noi vestit de pallasso , de blanca cara enfarinada .... jo he dit que podria ser !! hehehe. En realitat es un cambrer del Zurich , que aprofitant l'uniforme de blanc , s'ha empolainat  la cara i amb un tros de garlanda blanca al coll , s'ha mig disfressat , per unir-se a la gresca.  

Després de una bona estona de xerrameca , beure i menjar i ballar, com no ! .... arriba el moment  del pastís , en que tothom està a la expectativa .  Un cambrer , amb un petit carret , ens fa arribar el desitjat dolç , a sobre , il·luminades com espelmetes , cent lletres al atzar i de tots colors , fent espurnetes de foc i llum alegrant  el conjunt. En aquell precís instant , que el pastís entra a la sala , totes les llums s'apaguen de cop i només la resplendor de les lletres enceses il·luminen vagament als assistents. Es només llavors , que amb la complicitat de la foscor , m'acosto a la vora del cambrer que diposita cerimoniosament el pastís sobre una taula i em felicita . Las espurnes de llum , només arribant a il·luminar-me les mans i que enfundades amb uns guants negres , tampoc deixen entreveure cap detall . Es fa un petit silenci , agafo aire..... un , dos i tres !! i d'una bufada , apago totes les lletretes de colors . Torna la foscor de sobte , com de sobte surto corrents de la sala , abans no es faci la llum ! . Mentre m'escapoleixo tant ràpid com puc sense ser vist...vaig escoltant de fons els cants dels meus bloggaires..... "moooltes feeeliciitaaaats.... mooooolteeees  feliciiiiiittaaaatssss !...." i un OOOOhhhhh !!!! que ompla l'altell , al tornar la llum i descobrir nomes el pastís sense la companyia del personatge esperat. Un cop més me escapat ! Se las hauran de enginyar molt bé , per descobrir-me ! hehehe.

La festa encara continuarà una bona estona , jo torno cap a casa , tot passejant sota la pluja , mentre vaig mirant els missatges del WatsApp  que em van entrant al mòbil i que en van felicitant i rondinant carinyosament , per la meva petita malifeta . Bona nit, companys !!

  FELICITATS A "RELATS CONJUNTS " PER LA SEVA 100 EDICIÓ !!!.

 Blue instant.

Ritme de tardor. (Aportació a Relats conjunts).

 Jackson Pollock, 1950, Autumn Rhythm (Number 30)

           Aquell matí havia sortit un Sol molt eixerit i fins i tot escalfava força , per la època que ja érem. El dia anterior havia fet una bona tempesta i no havia pogut sortir de casa, aquest matí aprofitaria i faria un passeig per la part alta de la ciutat , on comencen a elevar-se els petits turons que envolten la població. 
 Va ser en aquell indret , que tot caminant de manera distreta , va ensopegar amb una capseta petita . S'aturà i baixà la vista al seu voltant , intentant descobrir que era allò que havia petat als seus peus. Sota unes petites herbes el va  veure, era un objecte de color fosc , mes aviat negre i tot i així si veia una llum blavosa. S'ajupí cap a ell i l'agafà amb la mà i encuriosit per la llum,  descobrir la seva pròpia imatge dins aquell requadre lluminós .... "Coi, aquest sóc jo !" hehehe i la imatge repetia una i altre vegada totes les seves ganyotes graciosament i l'Avi es feia un tip de riure, tot sol amb aquell aparell , que va resultar ser un mòbil .... al mig de la pantalla hi va veure un puntet vermell que el va intrigar, posant-li el dit a sobre , la imatge es va aturar. "Caram, s'ha parat !" es va dir per ell mateix i tornant a posar el dit a sobre el punt, que ara era de color blanc, va començar una pel·lícula que no hi tenia res a veure amb el d'abans. Las imatges eren de la platja, la va reconèixer pel seu passeig de palmeres, i al fons es veia una petita mànega dins la mar que es movia tota sinuosa com una serp , a un costat i altre, la mar estava molt furiosa i es veien grans onades. La manega, que primer era petita i llunyana es va anar fent més grossa i avançava ràpidament , com si volgués sortir de la pantalla  i tot d'una era tant a prop, que es podien veure com giravoltaven com boges unes branques de palmera, ampolles de plàstic, restes de tendals, i molta sorra voleiant tot plegat com una macedònia que feia la natura amb aquell vent tant desfermat... després ja no es veia res més que es podés identificar, tot tèrbol i fosc....    fins que en un moment sobtat la llum de la pantalleta es va fer fonedissa i el negre s'apoderà de tot el seu espai. (La bateria estava esgotada completament). 
 L'Avi , en acabar-se l'espectacle inesperadament, va deixar anar un reneg i amb decepció , es va posar l'aparell a la butxaca i va pensar que tot baixant cap a casa, el deixaria a "Objectes perduts" de la Policia Local , per si el propietari anava a denunciar la pèrdua.
.................................................
    El  matí de diumenge, el Joan era a casa amb la seva dona, la Tilda. Estava ansiós mirant per la finestra , veient com el temps anava empitjorant de mica en mica, tal i com havien anunciat per la tele. Un somriure entremaliat se li esmunyia dels llavis ,tot traçant el seu pla per aquell matí. La Tilda, mirant-se'l de reüll des de la taula del menjador, mentre s'acabava el seu cafè amb llet , li va dir , com qui no vol la cosa.... " Joanet !... quin matí més dolent que fa, no?.... perquè no l'aprofitem veient una bona peli, aquí al sofà ....  sota la manteta....mmm...que me'n dius?". Hehehe ....va riure ell, "avui tinc un altre pla , jo!" . A lo que ella respongué "Tu, t'ho perds!..." decepcionada per la resposta.
 En Joan , un cop vestit , agafà el seu impermeable i va sortir corren de casa , llençant un "Adéu, carinyet , fins després....!" des de la porta .  En mig del vent i la pluja s'adreçà cap al passeig on , mòbil en mà ,començà a fer fotografies del temporal , de les grans onades petant contra el passeig.... "Aquestes fotos sortiran fabuloses ! hehehe...! " i mentre anava fent a tort i a dret, se'n adonà que al fons, dins la mar, una mànega s'anava formant i creixia ràpidament. "Ostres ! , quina sort ! Faré un vídeo i l'enviaré a la tele , al programa del temps i segur que sortirà a primera plana ! Hehehe ja veuràs la Tilda !! hehehe...." i mentre anava gravant , més s'apropava a la línia de mar i a la vegada, la mànega també o feia des de el  sentit contrari.... en pocs minuts , la fatal trobada va tenir lloc i mentre en Joan , tot entusiasmat anava enregistrant i cridant "...quin vídeo! quin vídeo !..." tot d'una , va sentir un "...zzzzziiiiip !"  i va desaparèixer de la platja , al igual que la mànega , que convertida ja en tornado al trepitjar terra ferma, va desaparèixer en direcció als petits turons que envolten la ciutat.
 A l'endemà al matí, les notícies de la tele es van fer ressò del temporal esdevingut a la zona. També van anunciar la desaparició d'una persona , en Joan Passerell , que havia sortit de casa i no havia tornat en las darreres vint-i-quatre hores i del que no se sabia res.
................................................
Va passar molt temps i la Tilda , no va tenir mai més notícia del Joan. No va saber mai què va succeir .... ni la policia tampoc , que va deixar el cas arxivat "temporalment" al no tenir cap pista a seguir.
   Encara que , sense saber-ho ningú, la pista que duia a resoldre el problema estava guardada gelosament al calaix de "Objectes perduts", de la mateixa policia local.-


Blue instant.

                             Bones festes de Nadal a tothom !!!  

" Home nu penjant d'una finestra " * Aportació a Relats Conjunts*

"Lovers" de Banksy. (Aportació a Relats Conjunts).

                                                        

  Al taller d'il·lustració "Pintujo" , hi compartien feina en Pen Paintksy , un tipus divertit i més aviat, tirant a sàtir, que no tenia manies a l'hora de fer la seva i en Jan Tothosap , un xafarder d'allò més , que es posava a tot arreu i un trepa sense límits  a la feina , on sempre intentava fer mèrits davant els altres i als que poder trepitjar sense cap mena de remordiment.

  Va ser al últim sopar de Nadal , en que el Jan va descobrir , casi per casualitat mentre deixava l'abric al guarda-roba del restaurant,  com el Pen i la Mette Mel·lah , esposa del Bonjanis Mel·lah , cap del departament a la "Pintujo" , es dedicaven discretament un petó voladís entre ells i a certa distancia , acompanyat d'una clicada d'ull que no li va oferir cap dubte... estaven enrotllats , segur !!  .... hihihi, va riure interiorment en Jan , pensant com se'n podria aprofitar d'això.  

  En Bonjanis era un paio molt distret i bonàs i  per aquest motiu , li havien "colat" més d'una. En Pen no deixava passar cap ocasió i en conèixer a la Mette en una recepció al departament , va adonar-se de seguida de la oportunitat que se li oferia quan van ser presentats pel seu marit ... "...Pen, vina! et presento a la meva esposa, la Mette..." i la dona, tallant-li la paraula al seu marit i veient la "bona peça" que tenia al davant , va dir amb molta insinuació  i poc a poc "... Mel··· lah..." amb lo que al Jan se li van disparar els sentits com en un castell de focs d'artifici. D'ençà va ser, que van començar les trobades furtives i a las que en Bonjanis no descobria mai , sent-ne  totalment ignorant .

  Va ser a partir d'aquell sopar de Nadal, que en Jan Tothosap va decidir saber més de tot plegat i va posar el seu instint caçador a sobre d'en Pen, al que seguia d'amagat , fins que va descobrir-lo un dia en que el va veure saltar per la finestra d'una habitació de la casa d'en Bonjanis , a mig vestir i a corra-cuita, mentre per la porta de la casa acabava de entrar ben confiat en Bonjanis , tot dient "Mette , ja he arribat !!" ... en Jan es partia de riure davant la escena... en Jan, mig nu i amb els pantalons a la mà , queia a sobre d'un roser ...i mentre intentava ofegar els seus crits per les punxades que rebia , la Mette que el veia queixar-se ,des de dalt la finestra, va dir-se per a si mateixa " no penso mai a canviar de lloc aquest roser !......" . A l'endemà , al Jan li va faltar temps per treure el tema a l'hora del esmorzar , quan es reunien tots els del departament i va dir com el que no vol la cosa " ... Bonjanis ! no has sentit els comentaris pel teu barri, del home "salta finestres" ...hehehe ? ,mentre de reull mirava la cara d'en Pen , que es va desfigurar de cop. " ...doncs, no! quines coses? no m'assabento  mai de res jo, potser la Mette si, que sempre va al taller de cuina  i la deuen fer petar... sempre em diu que li encanta  i que no hi ha res com un bon forn ben calent per coure les millors delícies ...però que primer s'ha de "amassar"  ben amorosament  i amb delicadesa , tot allò que si vol ficar.... ai ! que entusiasta que es !" . Dons si, si...va seguir en Jan amb to més sorneguer "es veu que més d'un cop ja han vist a aquest element, saltar de la  finestra i amb molta pressa...potser fugint d'algun marit enfurismat, no creus Pen ?? , hehehe ".  

 Aquella escena la va anar repetint en Jan, alguns dies més , davant la ignorància d'en Bonjanis i del nerviosisme creixent d'en Pen , que només pensava com podia acabar amb aquella tortura i no ser descobert pel capsigrany d'en Jan i menys encara pel seu cap, en Bonjanis....fins que una nit ho va intentar resoldre d'una forma desesperada.

  Al matí següent, en Bonjanis va arribar una mica més content que de costum a la feina i així que va entrar al departament , es va dirigir cap al Jan i li va dir:  " ai, Jan !!  que en sou de trapelles vosaltres !!... un home que salta per les finestres de les cases, eh !! hehehhe   si, si.... ja ho he descobert !! i ja sé qui és !! " mentre ho deia es va tombar per mirar al Pen , que ja va sentir la suor com li corria per la esquena avall i es posava vermell com una tomaca, alhora que en Jan es començava a fregar les mans.... " ja el tinc!, ja el tinc!, hihihi...".  En Bonjanis va seguir parlant.... " l'home que salta per les finestres , ja no saltarà més !...hehehe , perquè només es un grafiti .... i que han pintat just a la finestra de casa meva !!.... però l'he mirat bé aquest matí al sortir de casa i he descobert qui la pintat !, ha sigut en Pen !! ai, ai...sàtir, més que sàtir !!  he descobert el teu estil i sobretot, sobretot .... perquè hi has posat la teva firma i tot !! ahhaha .... "   mentre en Pen pensava ".....que inútil que sóc !!...." encara que una mica alleugerat, per no ser descobert per la causa principal. 

 En Jan Tothosap es maleïa a si mateix, veient que tot el seu pla no havia servit de res... en Bonjanis, com sempre , no s'havia adonat del que volia dir-li amb les seves insinuacions...havia perdut el temps, millor hauria estat descobrir-ho tot .... però no, no era el seu estil , li agradava massa el teatre... i , aquest cop, no havia obtingut el final esperat.

 I la cosa va quedar així , com una broma de nens....  

              Però ningú es recordà de tot plegat, quan uns mesos més tard, una reestructuració de plantilla , va deixar al atur al Pen , que ara es dedica a pintar persianes de locals i botigues amb el seu estil "d'art street"  , també  van traslladar de lloc al Jan , al que van posar a treballar a la porteria del taller ...allí podria viure moltes aventures !.

 La Mette , tampoc ha guardat el seu lloc....ha recuperat el seu nom de soltera , Pàthas, .... va acceptar firmar el divorci , així que el seu marit la va recomanar com a gran cuinera al McPerri's del poble, on la van acceptar  encantats , després de rebre una suculenta propina, aixó si, amb contracte temporal !.

  I en Bonjanis , va seguir al cap del departament , amb una mica més de feina , però content... amb aquell sabor que dona "el que riu últim , riu millor !" , ha conegut una noia molt maca , en les últimes setmanes... es japonesa , i encara que a ella no li agrada cuinar , a en Bonjanis li sembla perfecta .... es diu Nosuko Mai. Esperem que tingui més bona sort !!.

Blue instant.

L' Escrivà * Aportació a Relats Conjunts.

Relats Conjunts "L'Escrivà"

           
  L'Andreu es un home tranquil, amb el temps s'ha fet conformista, sense sentiments rancorosos ni odis, d'acord amb el paper que li ha tocat jugar a la Vida. Ara, ja d'avançada edat, encara seu cada matí, després d'haver anat a matines i esmorzar el minúscul àpat matiner de cada jornada, un bol de llet i un petit xusco de pa blanc fornejat al mateix monestir. Avui, torna a la seva taula, a escriure i fer còpies  dels tractats medicinals , d'astronomia o de textos religiosos, d'antics llibres preservats al llarg dels anys al arxiu capitular i així, poder enviar-los a d'altres monestirs i compartir llegats. 
  L'Andreu , fill petit de família noble, es va tenir que rendir al mandat del seu pare. Al Joan, el fill gran, se'l van menjar les ires i les fúries  de la guerra, li va tocar ser soldat sense discussió de cap mena. A l 'Andreu, li va caure el món a sobre en saber que el monestir era el seu destí. Amant de la natura i de les arts, com era, volia viatjar, veure món.... i sobre tot, fer-ho acompanyat de la Pelegrina, la seva estimada. Tot això va desaparèixer de sobte, per desig i ordre del seu pare. Resignat a la situació, l'Andreu va escollir l'arxiu capitular, com a tasca principal en el seu rol a la comunitat, allà podria viatjar d'una altre manera , amb els llibres podria intentar descobrir el que el seu pare li negava, els llibres serien el seu món particular. 
  Avui, un cop més... entre pàgina i pàgina, fa un descans, els ulls ja no son els que eren, las lletres se li tornen borroses molt sovint i , en aquests descansos  forçats, mira al voltant seu,  tot el seu món reduït,  que es l'únic que li dona finestres obertes al mon exterior. Amb els dits ressegueix ell llom dels llibres a les estanteries, plenes a vessar, només amb el tacte dels seus dits ja recorda a quin lloc l'han fet viatjar , cada un d'ells.... i pensa ...i recorda... i pensa en la joventut perduda, en la Pelegrina....què deuria ser d'ella ?....pensa en tot aquest temps transcorregut i que podia haver viscut de forma tant diferent....tant volgudament diferent!!.... però el temps no perdona...mai no ho fa !! .... torna a seure a la seva taula, mira la pàgina mig en blanc que està escrivint, està copiant , aquest cop d'amagat, uns versos d'amor que ha descobert en un petit llibre mig perdut en un racó del arxiu, a tocar dels llibres prohibits... els versos amorosos que transcriu el fan recordar al seu Amor perdut, al Amor que li van negar...un Amor que, a pesar dels anys transcorreguts , no ha oblidat mai... i s'adorm sobre la taula amb aquests pensaments....dorm.... Per un instant, un petit soroll el desvetlla, es el petit ratolí que sempre el visita... un bon amic!.... i just en aquell instant...mira al fons de la sala , que està mig en penombra i veu una figura mig desdibuixada....com etèria,  si fixa més, forçant els seus ulls cansats i vol descobrir quina aparença té.... Un somriure il·lumina la seva cara i unes llàgrimes  volen  passejar-se pels seus ulls.... mira fixo, la Pelegrina , d'imatge serena i en silenci , apropa el seu index als llavis i li fa un "Sssshhsss...!" molt lleuger i casi insonor....i aixecant lleument  l'altre mà, li fa un senyal : "Vine amb mi... !!". L'Andreu torna a ser víctima del cansament i s'adorm de nou. Dorm, amb un somriure als seus llavis , com feia molt temps no havia dibuixat. Dorm plàcidament, sobre els versos amorosos que està copiant, per Ell.... per la Pelegrina ..... Dorm.... dorm.... somni profund.L'Andreu es mort.

Blue instant. 

La fada que va desaparèixer. "Aportació a Relats Conjunts"

Theodor Kitelssen, 1900, La fada que va desaparèixer

Vols ocultar-te, ho desitges...

no deixar-te veure més,

per les mirades que et son quotidianes.

I vols lliurar-te a llocs llunyans,

on siguis acollida en uns nous braços,

desitjant ser compresa i estimada...

tant ho desitges...que sense adonar-te'n

oblidaràs l'estima que ara i aquí et tenim ja,

no t'ho creus ...potser... però es cert !

Vagis on vagis....sempre seràs Dona d'aigua...

i per tant, encisaràs al teu voltant ,

i seràs admirada per aquells

que tinguin la sort de descobrir-te...

Abandonaràs al que més estimes ,

sense voler o volent-ho...

es l'aigua que et dona la Vida ,

i en canvi en buscaràs una de nova.

Que tinguis sort i amor al teu voltant,

tant com el que ara vols ignorar,

tant a pesar teu.......

Et mereixes el millor de la Vida !

Blue instant.

Acaloradament. (Aportació a Relats Conjunts )

John Sloan, 1907-8, Banyistes a South Beach

     Hoooooolaaaaaa  nenaaaaa !!!...... On ets vas amagar ahir, tota la tarda ?? No se't va veure el pel per enlloc !!.....
Uissss, no us ho creureu !! hahaha..... escolteu, escolteu !! Ahir a la tarda , tot passejant per la caleta de Santa Clara, em vaig adonar d'un gran guirigall a la platjeta....em vaig acostar, vaig baixar per les roques i no em vegis quina bona colla de gent que hi havia !! Resulta que hi havia un tal George Méliès , que pel que sembla es un senyor un xic extravagant i que fa pel·lícules, com els Lumière de França .... si !..... aquells que fan fotos a la gent , però que després , en una pantalla es mouen i tot !!....doncs bé, aquest Méliès es un de semblant...i es veu que ha vingut aquí, perquè hi han uns de Barcelona, que tenen una fàbrica de cervesa , que la van obrir fa ja trenta anys i que volen que la gent la coneguin molt més i la provin.. Doncs res, que es van muntar tota una festa a la caleta , amb tot la jovenalla que hi havia i a més , per animar-ho tot encara més, van venir acompanyats de la orquesta Cadidaires , aquells xicots tant eixerits i simpàtics de L'Escala .....  van començar a tocar les seves melodies més alegres, tothom ballant per allà ..... el Méliès i els seus acompanyants , amb les màquines fent fotografies d'aquestes que després es belluguen i els de la fàbrica repartint ampolletes de la seva nova beguda a tothom ...... i jo , com que no volia ser menys, mi vaig afegir !! heheheh   ara que , aquesta beguda.....nenaaaa....si no es ben fresqueta no val res, eh !! ja t'ho dic jo !!..... i aixi tota la tarda, fins que es va començar a fer fosc i van dir a tothom que havien de plegar ja !!.......
        ..........Carai, noia !!!..... quines ximpleries que vas fer ahir.....!!!......  I aquesta fotos bellugadisses....on es podran veure ??....  No ens volem perdre com feies la ximpleta , enmig de tanta colla !! heheheh........
       Doncs mira !  Ens van dir que, quan anéssim al cinematògraf , es podria veure al inici i al final de la funció.....que no ens ho perdéssim pas !! ..... i que ho fessim saber a tothom que poguéssim !! ..... i que , si tot donava bon resultat, l'any vinent farien una nova posta en escena....!!   Així que ben atentes al cinema !!! ......

    Blue instant.

Esmorzar amb diamants i Tardor. *Aportació a Relats Conjunts Novembre *

Relats Conjunts de Novembre 2013.

                         "....Ha acabat la festa .... i a fora al carrer, comença un nou dia, .... un diumenge gris , humit i fred de tardor..... torna a peu, passejant el seu desencís pels carrers encara buits de la ciutat.  En arribar a prop de casa seva, una melodia la sedueix i va cap a ella....Vivaldi ! reconeix la coneguda música, que sorgeix d'un aparell de ràdio a la parada ambulant de cafè.  En Jimmy , en veure-la arribar, ja li te preparat un cappuccino ben calent, com a ella li agrada, per fer-li passar el fred. Amb un somriure als llavis , li agafa la tassa de les mans i li deix una moneda sobre el taulell..... "Tu si que en saps, Jimmy !"  i fent un gir en rodó , fa unes passes cap al gran aparador de vidre que te al davant.... en realitat, la te captivada un anell de diamants que si mostra al darrere del vidre. Sempre es el mateix ritual, al acabar la festa....sempre acaba veient-se sola davant d'aquell anell .... fent-se sempre la mateixa pregunta "Arribaràs un dia, a envoltar el meu dit?"...... en el fons, tot i tenir una aparença de noia inconformista, divertida...fins i tot , esbojarrada....en el fons, no desitja res més que el que voldria qualsevol noia .... que la soledat no la ofegui mai.... i poder compartir un amor creixent...... un somni, potser ! ...... es diu a si mateixa, mentre va fent glops de cafè .... i de sobte, fent-li una picada d'ullet al anell, li diu ... " potser si , però avui, no m'acompanyaràs encara !"..... i se'n va cap a casa.  Avui, al seu apartament, només li espera el seu amic fidel.... "Gato".........."
 - "Talleu ! talleu !....no és això, no !..... aquesta melodia de Vivaldi no si diu amb l'escena.....jo vull una melodia més càlida, que porti a la nostàlgia...al romanticisme ! ...."
 - " A veure, "Batuta's" , prova amb aquella nova cançó que ha escrit el Mercer....em sembla que es diu "Moon River" o algo així.... "
 - " Silenci !!..... Tornem-hi !!...... aaaaacció !! "

Blue instant.

La carta. Aportació a Relats Conjunts.

*GE Building. Lunch atop a Skyscraper, 1932* Per al blog Relats conjunts

       Katie, amor meu ! 
                                           Espero que tant tu, com la nostra filleta, esteu molt bé. Jo, ja estic instal·lat a la ciutat, no t'he pogut  escriure abans, com et vaig dir per telèfon , perquè he tingut que buscar un lloc a on poder dormir, que fos decent i polit ...hi ha cada lloc , que no em vegis ! .... i a més he hagut de arreglar els papers de la feina. Ací , a la feina, he trobat una bona colla de gent, la majoria com jo, que hem hagut d'emigrar del poble, per poder tirar endavant i eixugar els deutes... he conegut cada història !! ...ja te las aniré explicant amb el temps.... El Charlie és amb qui hi he fet més confiança fins ara, comparteixo un pis petit amb ell ,de moment, mentre no surti alguna cosa millor....m'ajuda molt i jo també a ell en el que puc.  Crec que al final t'hauré de donar la raó, Katie. ... aquesta feina no està tant malament com em pensava , si que, tot el dia som a l'aire lliure....faci fred o calor....però amb el temps t'hi acostumes.  Només deixem de treballar si el dia resulta molt ventós o plujós....!!  no deuen voler que ens constipem, penso jo !! hehehe........però es clar, aquests dies no ens els paguen !!....esperem que no ni hagin gaires així..... i per dinar, tampoc deixem el nostre lloc a l'obra, no tenim gaire temps ..... així que, prenem una carmanyola amb el menjar i dinem allà mateix, fent-la petar una mica amb els companys.... és molt divertit !
El cap de l'obra, ens ha dit que hi tenen feina per uns quants anys, que l'obra és molt gran i encara ha de créixer molt més !!.... i que si no tenim cap problema podem estar fins que s'acabi ... jo he fet una mica de comptes i penso que si m'estic aci fins al final, amb el que paguen , podem liquidar els deutes i començar de nou , obrint aquella botigueta que tenies pensada, al poble !!... que et sembla ?? 
Mira !, aprofitant que l'altre dia va venir un fotògraf d'un diari de la ciutat, a fer un reportatge de las obres  i ens va fer una foto a la nostra colla, mentre dinàvem ....i que el dia següent va tornar , per regalar-nos una còpia a cadascun de nosaltres, te la envio junt amb aquesta carta, així em pots veure a mi i als companys, a veure que et semblen. Jo soc el primer de la teva dreta, segur que m'has reconegut de seguida !  ....si ! ja sé que et preguntaràs, que on tenia la meva carmanyola, si estàvem dinant....! ...però es que em vaig distreure amb el fotògraf i em va caure de les mans....tot el dinar per terra, ai !! ....però no va passar res , al vespre vaig sopar dues vegades !! hehehe..... Mira, és aquesta ! 

Bé, ara ja t'haig de deixar d'escriure per avui, que ja es tard i demà toca matinar de nou !

.................

Cada nit, abans de adormir-me , em miro un cop i un altre, la teva fotografia i la de la nena... i no saps com m'agradaria poder abraçar-vos a les dues un cop més, com feiem a casa, cada nit abans d'anar a dormir !.... i sospiro perquè ja ha passat un dia més, un dia més sense entrebancs i més a prop de la nostra retrobada ....  Molt petons, Katie !!!!

                                                                                                         El teu Jimmie.   Estiu 1932.

...................................................................................................................................................................

Blue instant.