20 de novembre de 2016

" Home nu penjant d'una finestra " * Aportació a Relats Conjunts*


"Lovers" de Banksy. (Aportació a Relats Conjunts).


                                                        
  Al taller d'il·lustració "Pintujo" , hi compartien feina en Pen Paintksy , un tipus divertit i més aviat, tirant a sàtir, que no tenia manies a l'hora de fer la seva i en Jan Tothosap , un xafarder d'allò més , que es posava a tot arreu i un trepa sense límits  a la feina , on sempre intentava fer mèrits davant els altres i als que poder trepitjar sense cap mena de remordiment.
  Va ser al últim sopar de Nadal , en que el Jan va descobrir , casi per casualitat mentre deixava l'abric al guarda-roba del restaurant,  com el Pen i la Mette Mel·lah , esposa del Bonjanis Mel·lah , cap del departament a la "Pintujo" , es dedicaven discretament un petó voladís entre ells i a certa distancia , acompanyat d'una clicada d'ull que no li va oferir cap dubte... estaven enrotllats , segur !!  .... hihihi, va riure interiorment en Jan , pensant com se'n podria aprofitar d'això.  
  En Bonjanis era un paio molt distret i bonàs i  per aquest motiu , li havien "colat" més d'una. En Pen no deixava passar cap ocasió i en conèixer a la Mette en una recepció al departament , va adonar-se de seguida de la oportunitat que se li oferia quan van ser presentats pel seu marit ... "...Pen, vina! et presento a la meva esposa, la Mette..." i la dona, tallant-li la paraula al seu marit i veient la "bona peça" que tenia al davant , va dir amb molta insinuació  i poc a poc "... Mel··· lah..." amb lo que al Jan se li van disparar els sentits com en un castell de focs d'artifici. D'ençà va ser, que van començar les trobades furtives i a las que en Bonjanis no descobria mai , sent-ne  totalment ignorant .
  Va ser a partir d'aquell sopar de Nadal, que en Jan Tothosap va decidir saber més de tot plegat i va posar el seu instint caçador a sobre d'en Pen, al que seguia d'amagat , fins que va descobrir-lo un dia en que el va veure saltar per la finestra d'una habitació de la casa d'en Bonjanis , a mig vestir i a corra-cuita, mentre per la porta de la casa acabava de entrar ben confiat en Bonjanis , tot dient "Mette , ja he arribat !!" ... en Jan es partia de riure davant la escena... en Jan, mig nu i amb els pantalons a la mà , queia a sobre d'un roser ...i mentre intentava ofegar els seus crits per les punxades que rebia , la Mette que el veia queixar-se ,des de dalt la finestra, va dir-se per a si mateixa " no penso mai a canviar de lloc aquest roser !......" . A l'endemà , al Jan li va faltar temps per treure el tema a l'hora del esmorzar , quan es reunien tots els del departament i va dir com el que no vol la cosa " ... Bonjanis ! no has sentit els comentaris pel teu barri, del home "salta finestres" ...hehehe ? ,mentre de reull mirava la cara d'en Pen , que es va desfigurar de cop. " ...doncs, no! quines coses? no m'assabento  mai de res jo, potser la Mette si, que sempre va al taller de cuina  i la deuen fer petar... sempre em diu que li encanta  i que no hi ha res com un bon forn ben calent per coure les millors delícies ...però que primer s'ha de "amassar"  ben amorosament  i amb delicadesa , tot allò que si vol ficar.... ai ! que entusiasta que es !" . Dons si, si...va seguir en Jan amb to més sorneguer "es veu que més d'un cop ja han vist a aquest element, saltar de la  finestra i amb molta pressa...potser fugint d'algun marit enfurismat, no creus Pen ?? , hehehe ".  
 Aquella escena la va anar repetint en Jan, alguns dies més , davant la ignorància d'en Bonjanis i del nerviosisme creixent d'en Pen , que només pensava com podia acabar amb aquella tortura i no ser descobert pel capsigrany d'en Jan i menys encara pel seu cap, en Bonjanis....fins que una nit ho va intentar resoldre d'una forma desesperada.
  Al matí següent, en Bonjanis va arribar una mica més content que de costum a la feina i així que va entrar al departament , es va dirigir cap al Jan i li va dir:  " ai, Jan !!  que en sou de trapelles vosaltres !!... un home que salta per les finestres de les cases, eh !! hehehhe   si, si.... ja ho he descobert !! i ja sé qui és !! " mentre ho deia es va tombar per mirar al Pen , que ja va sentir la suor com li corria per la esquena avall i es posava vermell com una tomaca, alhora que en Jan es començava a fregar les mans.... " ja el tinc!, ja el tinc!, hihihi...".  En Bonjanis va seguir parlant.... " l'home que salta per les finestres , ja no saltarà més !...hehehe , perquè només es un grafiti .... i que han pintat just a la finestra de casa meva !!.... però l'he mirat bé aquest matí al sortir de casa i he descobert qui la pintat !, ha sigut en Pen !! ai, ai...sàtir, més que sàtir !!  he descobert el teu estil i sobretot, sobretot .... perquè hi has posat la teva firma i tot !! ahhaha .... "   mentre en Pen pensava ".....que inútil que sóc !!...." encara que una mica alleugerat, per no ser descobert per la causa principal. 
 En Jan Tothosap es maleïa a si mateix, veient que tot el seu pla no havia servit de res... en Bonjanis, com sempre , no s'havia adonat del que volia dir-li amb les seves insinuacions...havia perdut el temps, millor hauria estat descobrir-ho tot .... però no, no era el seu estil , li agradava massa el teatre... i , aquest cop, no havia obtingut el final esperat.
 I la cosa va quedar així , com una broma de nens....  
              Però ningú es recordà de tot plegat, quan uns mesos més tard, una reestructuració de plantilla , va deixar al atur al Pen , que ara es dedica a pintar persianes de locals i botigues amb el seu estil "d'art street"  , també  van traslladar de lloc al Jan , al que van posar a treballar a la porteria del taller ...allí podria viure moltes aventures !.
 La Mette , tampoc ha guardat el seu lloc....ha recuperat el seu nom de soltera , Pàthas, .... va acceptar firmar el divorci , així que el seu marit la va recomanar com a gran cuinera al McPerri's del poble, on la van acceptar  encantats , després de rebre una suculenta propina, aixó si, amb contracte temporal !.
  I en Bonjanis , va seguir al cap del departament , amb una mica més de feina , però content... amb aquell sabor que dona "el que riu últim , riu millor !" , ha conegut una noia molt maca , en les últimes setmanes... es japonesa , i encara que a ella no li agrada cuinar , a en Bonjanis li sembla perfecta .... es diu Nosuko Mai. Esperem que tingui més bona sort !!.

Blue instant.

7 comentaris:

  1. gairebé una novel.la .....molta imaginació ....se't felicita !

    ResponElimina
  2. Per ser tan bon Jan, en Bonjanis ha fet una bona neteja! He, he, he...

    ResponElimina
  3. amb el nom de No xuco mai la relació no es presenta massa apassionada...

    ResponElimina
  4. Qui riu l'ultim, riu millor, de tota la vida. Ara això de la NosuKo no sé si promet...

    ResponElimina
  5. Agradable relat i al final cadascú ha tret la seva conclusió. No li està malament al Jan per xafarder i espanta festes. A vegades també la innocència té la seva recompensa.

    ResponElimina
  6. El nom fa la cosa, sembla! I també fa riure!

    ResponElimina
  7. Bon relat, cadascú amb el seu paper merescut,

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari !!