ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

5 de setembre de 2019

September in the rain.











  Com aquelles fulles dels arbres del meu carrer, que groguegen a la tardor i es tornen seques i pàl·lides, així es converteixen les meves paraules, que volen ser d'amor, i que es converteixen en mudes en arribar a la teva oïda, que és sorda al meu sentir.

Hi ha amors ... que només saben morir.


Blue instant.




 

15 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Aquest mateix vespre ha fet un bon ruixat.
Esperem que l'amor no hi mori.

Tracy ha dit...

Preciosísimo y romántico.

Carme Rosanas ha dit...

Molt trist, molt bonic i molt real: hi ha amors que només saben morir... quina frase més colpidora!

kleine-trabant ha dit...

Beneïda tardor!.

Helena Bonals ha dit...

... que només saben morir, per continuar en la poesia. Molt bell, Artur.

ANNA ha dit...

Molt trist, molt bonic i molt real

M'agadadt molt

Gracies per la teva visita

Petons

M. Roser ha dit...

Ves per on jo sabia la dita de hi ha amors que maten i ara m'assabento que hi ha amors que només saben morir...Però segur que tard o d'hora tornaran a ressorgir, amb més força que mai com ben segur els passarà a les teves paraules!
Bon vespre, Artur.

Rosa Mª Villalta ha dit...

Trist però real, com la vida mateixa.

Salutacions.

Galionar ha dit...

M'agrada moltíssim aquesta teva manera de plantejar-ho, Artur! Certament, hi ha amors que només saben morir...

Eli Ramirez ha dit...

i ben carregat de pluja, que ha vingut!

Ada ha dit...

Els amors no deurien saber morir... deurien ser lliures i volar cap altres amors que sí que són corresposts :)

Teresa Duch ha dit...

Oh no, Artur! Setembre, nostàlgia, aquesta foto i unes paraules tan tristes! Això no es fa. I no t'ho agafis així que l'amor va i ve, ja veuràs!

Teresa Duch ha dit...

Però trobo que la cançó té esperança.

mukali ha dit...

Amores que solo saben morir.
Es cierto.Los hay...son los que no nos convienen.
Los que se evaporan rápido, los que son humo.
Porque no eran los verdaderos.

merike ha dit...

He traduït la lletra al finès i ha tingut molt de riure! M'encanta aquest tipus de música. I és una cançó familiar, de Jo Stafford, Frank Sinatra, Diana Washington... Gràcies!