ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

5 de setembre de 2019

September in the rain.











  Com aquelles fulles dels arbres del meu carrer, que groguegen a la tardor i es tornen seques i pàl·lides, així es converteixen les meves paraules, que volen ser d'amor, i que es converteixen en mudes en arribar a la teva oïda, que és sorda al meu sentir.

Hi ha amors ... que només saben morir.


Blue instant.




 

13 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Aquest mateix vespre ha fet un bon ruixat.
Esperem que l'amor no hi mori.

Tracy ha dit...

Preciosísimo y romántico.

Carme Rosanas ha dit...

Molt trist, molt bonic i molt real: hi ha amors que només saben morir... quina frase més colpidora!

kleine-trabant ha dit...

Beneïda tardor!.

Helena Bonals ha dit...

... que només saben morir, per continuar en la poesia. Molt bell, Artur.

ANNA ha dit...

Molt trist, molt bonic i molt real

M'agadadt molt

Gracies per la teva visita

Petons

M. Roser ha dit...

Ves per on jo sabia la dita de hi ha amors que maten i ara m'assabento que hi ha amors que només saben morir...Però segur que tard o d'hora tornaran a ressorgir, amb més força que mai com ben segur els passarà a les teves paraules!
Bon vespre, Artur.

Rosa Mª Villalta ha dit...

Trist però real, com la vida mateixa.

Salutacions.

Galionar ha dit...

M'agrada moltíssim aquesta teva manera de plantejar-ho, Artur! Certament, hi ha amors que només saben morir...

Eli Ramirez ha dit...

i ben carregat de pluja, que ha vingut!

Ada ha dit...

Els amors no deurien saber morir... deurien ser lliures i volar cap altres amors que sí que són corresposts :)

Teresa Duch ha dit...

Oh no, Artur! Setembre, nostàlgia, aquesta foto i unes paraules tan tristes! Això no es fa. I no t'ho agafis així que l'amor va i ve, ja veuràs!

Teresa Duch ha dit...

Però trobo que la cançó té esperança.