Com passaria aquella nit, en aquell poblet....mentre la pluja deixava sentir les seves gotes a la teulada d'aquell local, ells van entrar per la porta del darrere, per evitar ser vists... de manera quasi furtiva, es van endinsar per passadissos a mitja llum , fins que en una habitació que els hi va assemblar adient, van deixar les fundes de les seves armes....les poques llums que hi havia a les parets, feien de convidats muts.... per no interferir.... poc a poc, la cridòria del local es va anar apagant..... i un gran silenci es va anar fent present ....només el goteig de la pluja insistia ..... algú, rere una cortina, al rebre el senyal va apagar els pocs llums que hi quedaven....els cinc de la banda havien pres posició i amb els dits a punt en els seus metalls.... i llavors, un gran focus va il.luminar l'escena, més silenci ....sorpresa.... el cap de la Banda va contar .... un....dos....tres !!.....i fen petar els dits al final ........ la música de la Banda, es va fer la reina, un cop més, del personal.
Seguint el blog "Relats conjunts"
Bon relat, Artur!
ResponEliminaHas sabut crear expectació.
es el que intentava....despistar i trobar-se una sorpresa al final !
EliminaGràcies !
Old times,better times,nice story...
ResponEliminaSaludos,Willy
Gràcias Willy ! .....viejos tiempos, viejas histórias...para buenos momentos !!
EliminaEls concerts premeditats a sang freda i a traïció són els millors.
ResponElimina...tens raó....les coses més inesperades resulten més vives !
EliminaBona setmana !
Ostres, em sap greu haver tingut la imatge massa pressent al cap, m'he perdut un bon relat amb sorpresa final, però és clar, és que des del principi anava pensant que eren músics! Bona idea pel relat, això sí.
ResponEliminaAixò era un petit obstacle ! per això he posat la fotografia al final del relat ...i petiteta ! per no donar moltes pistes d'entrada....era una cosa difícil de resoldre, seguint el joc !
EliminaBona setmana !
M'agrada Artur, és molt bona aquesta història. Com segueix, com segueix...
ResponElimina....arribats a aquest punt.... podria seguir dient, que en realitat , tampoc eren músics ! sino que eren...?????? jejejej
EliminaBona setmana !
Por esta vez el relato del "pié de foto" creo que casi, repito, casi, supera a la imagenen si.
ResponEliminaSalut i bona llum!
Gracias, Luis !
EliminaSaludos !!
Molt bon relat! felicitats!
ResponEliminaMoltes gràcies i bona setmana Elfreelang ;)
EliminaAutentico documento,gosto!!
ResponEliminaUn saludo, Luis !
EliminaUn relat vibrant que et fa pujar a L'escenari i aplaudir.
ResponEliminaMoltes gràcies Montse i benvinguda !!
EliminaEm pensava que hi hauria un tiroteig pel mig! M'agrada però que es disparin notes musicals!!!
ResponEliminaMolt millor aixi, que la música uneix !!
EliminaGràcies per la visita ;)
Mare meva, quin suspens...
ResponEliminaGràcies, Rafel !
EliminaUna banda que només sap tocar el réquiem. Sobtant i inesperat, el teu relat.!
ResponEliminaGràcies pel teu comentari, Pilar i també per la visita !
EliminaEns llegim !!