Jo porto dintre meu per fer-me companyia la solitud només. La solitud immensa de l'estimar infinit que voldria ésser terra, aire i sol, mar i estrella, perquè fossis més meu, perquè jo fos més teva. Rosa Leveroni. Dibuix : Peter Mitchev.
Finalment he aconseguit traduir la seva pàgina. M'alegro que ho vaig fer perquè el seu blog és encara més fantàstic del que jo pensava! El text és tan profund i significatiu. He gaudit de la lectura dels seus missatges un amout enorme. :) Moltes gràcies per unir-se a la cuina de Higley.
L'ús de Google traduir ho sento si el meu català no està a l'alçada!)
Belissimos tons!! gosto!!
ResponEliminaAi, la Leveroni i els seus complicats amors...
ResponEliminaAixò, si l'inspiraven poemes molt bells. Preciós
Sens dubte és la solicitud més gran: la estima infinita.:-) Acaricies el sentits!!! mil somriures.
ResponEliminaMuy hermoso!!!
ResponEliminaPrecioso, aunque sentir esa soledad por un amor imposible consume mucho...
ResponEliminaBesos
Finalment he aconseguit traduir la seva pàgina. M'alegro que ho vaig fer perquè el seu blog és encara més fantàstic del que jo pensava! El text és tan profund i significatiu. He gaudit de la lectura dels seus missatges un amout enorme. :)
ResponEliminaMoltes gràcies per unir-se a la cuina de Higley.
L'ús de Google traduir ho sento si el meu català no està a l'alçada!)