Relats conjunts "Forgotten sunglasses"

Havia sigut una nit de forta tempesta, que de cop s'havia format a la costa.... el nostre viatge romàntic amb el iot, vorejant les illes , que tant havíem desitjat per després del nostre casament, de cop i volta es va tornar un infern.... la nau anava amunt i avall amb les onades i el fort vent el doblegava cap a una banda i cap a l'altra....jo volia aferrar-te a mi, protegir-te ....però un cop de mar....una onada , se't va endur cap a l'aigua.... en la fosca nit et cridava...una i altre vegada.... tot just era la primera nit....la nostra primera nit ! .....i el mar, envejós,  t'havia pres per sempre a les seves profunditats....... un altre cop de mar, va dur el vaixell contra les roques... estavellant-lo i fent que també jo, caigués al mar........
 Al matí, la calma era present a la platja deserta.... em vaig despertar, desconcertat de moment.... sense entendre ben bé el que passava ..... només unes ulleres de sol al meu costat, em van fer tornar a la realitat.... em van fer descobrir que, de tú ,  només quedava una mirada de por i angoixa gravada per sempre més ,  en els vidres d'aquelles ulleres que sempre duies...............  perquè m'havia salvat jo ?....... perquè no et vaig seguir en el teu últim viatge , cap a les fosques profunditats ?.......nosaltres, que erem inseparables !!
                  De cop, vaig sentir una mà a la meva esquena........   i una veu, que em va resultar familiar......... " Carinyet , desperta !! .... que farem tard, al port ens espera el iot, pel nostre feliç viatge de noces !!!".......... mig endormiscat, en un sofà de la sala de festes , s'havia acabat el ball i els convidats al casament, s'anaven acomiadant........ ella , em mirava als ulls, ansiosa e il·lusionada, per marxar i començar el viatge....jo, encara desconcertat, vaig quedar indecís.......no em decidia a anar-hi.......... ella només repetia "Vinga, estimat , anem !!!"......