Relats Conjunts. George Méliès, El viatge a la lluna, 1902 |
Ding ! Dong ! Ding !.........Sra.Lluna Lunera, si us plau, sala 3, gràcies !.
Una mica a les palpentes i ensopegant aquí i allà, es va aixecar de la cadira, a la sala d'espera, i es dirigí cap a la sala 3.....
Bon dia, Sra. Lluna ! li van dir, el doctor i l'infermera de torn....què li ha passat, bona senyora ??..... Ai, Sr. Doctor !....que anava jo tant tranquil·lament, aquesta nit , fent la meva feina quotidiana i en donar-me una volta per la plana, me dit jo mateixa, baixa una miqueta més, que aquesta nit, que no hi ha boira i fa millor temperatura, em donaré una volteta per aquí, que sembla un bon paisatge !.... i aixi, he fet !..... però de cop i volta, no sé d'on ha sortit, que he rebut un cop d'ampolla a la cara, que se ma quedat incrustada !..... he vist totes les estrelles del cel !!....i no tinc manera de treure-la ....com arreplegui, qui a sigut ...... !! ai, ai !! quin mal !!........
Sra. Lluna....li va preguntar el doctor.... segur que ha sigut així ?? no tingui por ! que en aquests temps ens hi trobem sovint..... ja es porta bé , el seu marit amb vostè ?? no tenen discussions ni baralles ??....si vol podem fer la denúncia pertinent......
La Sra. Lluna no sortia de l'estupefacció, davant aquells comentaris.....Però què diu, Sr. Doctor !! el meu marit, pobret.... si el seu nom ja ho diu tot, és un SOL !!!... quina millor proba vol, vostè !!... Ell, treballant tot el dia.....i jo, tota la nit !!....si es que no parem de donar voltes i voltes !!.... no tenim temps per res més...... bé, de fet....però no ho digui a ningú, que després tot se sap !!..... només podem aprofitar alguns moments, per encarinyar-nos una mica i fer "alguna coseta" més....hehehe.... ja m'entend, oi ?....però això només passa molt de tant en tant, en els eclipsis !!...es que casi no coincidim mai....amb aquests torns de feina !!..... ja ho veu doncs , ni baralles ni petons !! només treball i treball....
Està bé,Sra. Lluna, si és aixi, no puc fer més que treure-li aquesta ampolla de l'ull, d'una vegada i curar-li aquesta inflamació .......
.................. mentrestant, a la sala d'espera del dispensari....en un raconet de la sala,esperant el seu torn, hi havia una joveneta, amb un mal de cap terrible...... que tapant-se la cara amb la tapa del ordinador portàtil, per no ser descoberta ....va obrir la carpeta del arxiu de "Propòsits 2013" i va escriure , en lletres grans i amb negreta...." Quan m'enfadi molt em prendré una til·la !!....res d'ampolles de whisky !! "
Blue instant.
32 comentaris:
mira, ara per ara em sap molt greu de que no hi hagin més eclipsis, aquestes trobades han de ser més sovint, si no potser si que es donaran a la beguda.
Molt bo!!! M'encanta la picada d'ullet a la Sílvia!!!
No puc parar de riure, Artur!!! T'ha quedat genial, és boníssima l'altra cara de la lluna!!! Jo que em pensava que s'havia curat sola... I que bona la trista història amb el seu marit. Com el Joan, demano que els donin més eclipsis, sisplau. De moment, però, la convidaré a fer la til·la a casa i ens explicarem les penes ;)
Petonets :))
M'agrada molt la idea del sol i la lluna com a parella de casats! Amb el poc que es veuen no es barallaran mai gaire! De fet serien més aviat una parella d'un altre tipus, crec.
Més val que la joveneta tiri endavant el seu propòsit, perquè si no pot acabar prenent mal algú més! O la mateixa lluna, i on aniríem si se l'acaba de carregar?
Divertíssim!!!
Relat "fantàstic". A mida que ho llegia ja veia que la Sílvia faria mal enviant a fer punyetes i llançant l'ampolla de whisky. :)
M'ha fet molta gràcia aquest text que deixa en evidència a la Sílvia, suposo que en prendrà bona nota he, he...
Aquests metges són de por, ara qualsevol morat, ja el converteixen en un símptoma de maltractament...I és veritat que la lluna i el sol, per molt que s'estimin, no coincideixen gaire, però val més poc i de qualitat...
Petons i gràcies per una estona de rialles.
....si ! millor que facin més eclipsis...son més divertits !!
Gràcies, Carme !.....amb tanta boira pel seu país, m'agradat, fer-la somriure una mica !!
Hehehehehe !!...t'agradat ??...al menys te fet riure una estoneta !! (era el que volía ! )....mira per on, entre la joveneta i la Sra.Lluna , encara sortirà una bona amistat ...com a la peli del Bogart ,Casablanca ! heheheh....Bon cap de setmana....!!! ; )
....Tens raó , Helena !!....aquesta parella, semblen més d'amants que de casats... sempre l'un darrere l'altre i no s'aconsegueixen, gairebé mai.... com diu en Joan, Visca els eclipsis !!
....espero no ser lo, la propera víctima !! heheh...però crec que no serà així ....ma dit, que ha rigut molt amb la meva versió de l'altre Lluna !!....i a més, els poetes i escriptors, no poden quedar-se sense Lluna !!
Bon cap de setmana !!
Moltes gràcies, Montse....al menys hem rigut una estoneta !!
Rafel !...que això va ser un mal moment !...qui no en té ?? però millor evitar-los !!
Gràcies Roser !!.... no es la meva intenció deixar en evidència a la Silvia !! pobre de mi !! només vaig proposar-me de relatar la seva història des de el cantó de la Lluna, per sorprendre-la i fer-la riure.... crec que ho he aconseguit
I és veritat, ara anar al metge pot ser tota una aventura !...quins interrogatoris...hehehhe
Bon cap de setmana !!
Molt divertit el relat!
Moltes gràcies, Elfreelang !
Bon dissabte ; )
Quina vida, tanta feina i tant poc gaudir plegats! Sempre m'han agradat els relats que parlen del sol i la lluna i la seva curiosa rel·lació! Molt bona proposta!
Que jo ho deia de broma això de l'evidència Artur...és com donar-li la rèplica!!!
Ja ho vaig suposar, Roser !!.... no passa res !
Bon cap de setmana !!
Benvinguda Nymnia !! tens raó, la Lluna i el Sol han protagonitzat moltes històries...i segurament, se'n escriuran moltes més !
Bon cap de setmana , fins aviat !!
Boníssm!
Boníssim Artur!! M'has fet somriure molt i molt, tot enllaçant-ho amb la història de la Sílvia.... ha estat genial! Ptonets!
Hola Artur, els teus relats són molt bons. M´ho passo molt bé llegint-los. La lluna i el seu amant gairebé no es veuen, pobrets, i la joveneta, ja li val.
Una abraçada
Gràcies, Anna !
Ha sigut una picada d'ullet a la feina de la Sílvia, al seu bloc ! Gràcies, Alba !!
Ets molt afalagadora, Rosa !!....segur que no hi ha per tant, heheheh.....però m'agrada que us ho passeu tant bé !!
Una abraçada !!
Hacía mucho tiempo que no pasaba a visitarte Artur, es una pena porque me estaba perdiendo un montón de alegrias, y risas, jejejej. Me ha encantado pasar de nuevo.!!
Está muy divertida esta historia de nuestra querida Luna... lunera!!!
saludos!!
Gracias, Eli !! Se te echaba de menos por aqui..... asi que la alegria es mútua !!
Un abrazo !!
La lluneta ho perdona tot! ! Pobreta que no té gaire temps pel seu enamorat...però s'estimen mooooolt!!
Bon relat!!
Aferradetes.
Oh pobreta la meva Lluneta :(
Bonica historia jejeje
Publica un comentari a l'entrada