Les algues roges.

Riu Foix. Castellet. @ ArtuR

"Aquella primavera fou tardana.Els ametllers havien florit a últims de febrer , i a mig abril esclatava la ingènua flamarada dels presseguers i les pruneres, amb les primerenques roses i els lilàs i les tulipes; i les luxuriants esteses de clavells roigs, i blancs, i grocs, i roses, i tigrats lluïen sota el sol encara pàl·lid de la llarga hivernada. Tant sols unes parelles d'orenetes lliscaven amb petits xiscles ran de terra o d'aigua ; les falzies encara no havien vingut.
Al volt de les pistes del Tenis els ardents eucaliptus murmuraven al vent.Damunt la carena obscura i rasa de Sant Pere Màrtir, es dreçaven uns castells de núvols blancs enlluernadors; i als rosers enfilats a les tanques, unes poncelles , les primeres, s'obrien tímides, resplendents al sol damunt el fons obscur de les fulles rovellades. "

Aixi s'inicia el llibre de la Maria Teresa Vernet, Les algues roges , que he començat a llegir coincidint amb l'arribada de la primavera....una bona coincidència !

"Les algues roges , Premi Creixells de novel·la 1934 , assolí un èxit important; la primera edició s'exhauria en pocs mesos, i se'n feu una altra el 1935. Després , el silenci fou l'embolcall d'aquesta novel·la , així com de tota l'obra de Maria Teresa Vernet, i la de tantes escriptores catalanes progressistes pertanyents a l'època de la Segona República.
En aquesta novel·la, Maria Teresa Vernet, arriba al màxim del seu punt de maduració dels personatges femenins, als quals, davant de situacions límit, converteix en models, però també en anti-models. Els engloba en un discurs que parteix de l'educació i la preparació de les dones per assumir el seu rol amb dignitat i amb independència dintre de la societat moderna. Unes paraules d'Isabel a Marina (les dues protagonistes de la novel·la) , ho resumeixen molt clarament: "No has de dir mai : sóc sola. Has de dir: sóc lliure !" "
Horsori Editorial.