Johannes Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673 Aportació a Relats conjunts. |
.....avui, el mestre, no està gens de bon humor.... després de tres setmanes de treball, ja li quedaven molt pocs retocs , per finalitzar l'encàrrec del seu mecenes, una obra important ... el retrat de la filla del notari major, però el meu infortuni, mentre netejava la sala, en iniciar-se el dia i deixar-ho tot a punt per la nova sessió , m'ha fet ensopegar mal destrament i he anat a caure sobre el cavallet.... i tot a sortit volant ! .... i el meu peu a quedat incrustat al ben mig del quadre a punt d'acabar..... un "set" a la tela en tota regla !!.... quan el mestre ho ha vist , de la cara que feia, jo no sabia on amagar-me..... de fet, si no fos perquè ell és el meu pare, de segur que em fa a trocets ben petitets !!.
Ara, que ja ha arribat la Susanna, la filla del notari, i li ha explicat l'ensurt.... s'ha calmat una mica. Ella li ha dit, que el seu pare no té pressa en rebre l'obra i que a ella no li fa res , fer-li de model unes setmanes més....... així que mans a la feina, tela nova i ha tornat a començar el retrat. Jo, ara que ma passat una mica la por de ser devorat per l'enuig del mestre, admiro devotament com inicia de nou les pinzellades magistrals i els colors tornen a adquirir les formes i faccions de la bella dama..... La Sussana, que té la vista dirigida cap a la cortina des de la que jo observo l'escena, em descobreix mirant-la..... al moment, els colors vermells m'omplen les galtes de la meva cara i un somriure involuntari m'il·lumina la mirada.... ella, llesta com és .....ho ha comprés tot de seguida i ....en un moment que el mestre no la mira, em pica l'ullet i em llença un petó furtiu....... ara tindrem unes setmanes més per estimar-nos !
Maldestre no....el que ets és un mestre. Es ben bé que el somriure és la linea corba que adreça moltes coses.
ResponEliminaEl somriure i una llesta picardia......que espavilat !! ; )
ResponEliminaVaja, i ara ens hem de creure que l'accident que va patir el quadre era totalment fortuït, oi? Molt espavilat el fill del mestre, ja s'ho ha fet venir bé, ja! Bona història!
ResponEliminaAl menys, això és el que li va explicar al mestre !
EliminaAra veurem, què se'n pesca, quan el torni a acabar !! heheheh
Ho sigui que l'ensopegada està feta amb premeditació... Tot un pillastre. Però el pare mestre, per ser un bon pintor, no és pas gaire observador...La cara de la noia bé deu mostrar els seus sentiments!!!
ResponEliminaSegur que si, Roser....però no crec que li digui al mestre, qui és el destinatari !!
EliminaCaram, quina oportunitat!
ResponEliminaVols dir que no ho ha fet expressament?
Molt bon relat, Artur!
.....no sé !! heheheh
EliminaGràcies !
Carai, tan fàcil que hauria estat convidar-la al cinema! tot va bé si acaba bé. Bona història
ResponEliminaperò com encara no hi havien cinemes !!..... se'n tenia que pensar alguna !!
EliminaGràcies Loreto !
Aquesta cortina ja es veia que tindria més joc del que ens pensàvem totsi totes...
ResponEliminad.
.....aquest cortina, és cert ! dona molt de joc !!
EliminaAquest jovent tant espavilat!!
ResponEliminamolt ben pensat!!
Jo també ho crec !!
EliminaGràcies Anna !
Una manera molt rebuscada de lligar, que fixa't si l'hi ha donat resultat. Ara que, si el pare se n'arriba a assabentar...
ResponElimina....però si se'n surten.....això que hi guanyen, oi ?
EliminaGràcies Sicoris !!
Segur que el fill del mestre desitjaria que l'obra no s'acabés mai. M'ha agradat molt molt molt!!!
ResponEliminaCrec que també tens raó !!.....què feran quan acabi aquest ??.....suspens !! heheheh
EliminaBon diumenge, Silvia !!
........tinc ganes de llegir-te de nou, eh !! Una abraçada !!
M'has inspirat, i mira que feia dies que no escrivia ni una paraula ;)
EliminaVaja ! me'n alegro..... una delícia llegir-te altre cop ; )
EliminaM' agrada molt Artur, aquesta capacitat de transmetre que tens m' encanta.
ResponEliminaBona setmana
Gràcies pel teu compliment, Rosa !
EliminaBona setmana , també !!
És una manera molt lírica d'enamorar-se!
ResponEliminai arriscada , Helena !! ; )
EliminaBonica historia pictòrca amorosa!
ResponEliminaGràcies Elfree !
Eliminaque vaig alerta aquesta Susanna amb aquest aprenent que això de les relliscades pot dur conseqüències...
ResponEliminatambé, també ... !! heheheh
EliminaGràcies pel comentari !
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEm fa l'efecte que aquest cavallet no resistirà dempeus fins al final de l'obra. ;)
ResponElimina.....i té tots els números, per patir un nou accident !! ; ))
EliminaM'agrada aquest relat, un somriure lliga més que mil paraules.
ResponEliminaMoltes gràcies, Montse !!
EliminaM'agraden els sapastres a propòsit ;) Ais, els somriures.... que s'encomanen!
ResponEliminaM'agrada!
El amor tiene sus recursos!! Me gusta tu relato, saludos Artur!!
ResponElimina