20 d’abril del 2013

L'art de la pintura. Aportació a Relats conjunts.


Johannes Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673
Aportació a Relats conjunts.


.....avui, el mestre, no està gens de bon humor.... després de tres setmanes de treball, ja li quedaven molt pocs retocs , per finalitzar l'encàrrec del seu mecenes, una obra important ... el retrat de la filla del notari major, però el meu infortuni, mentre netejava la sala, en iniciar-se el dia i deixar-ho tot a punt per la nova sessió , m'ha fet  ensopegar mal destrament i he anat a caure sobre el cavallet.... i tot a sortit volant ! .... i el meu peu a quedat incrustat al ben mig del quadre a punt d'acabar..... un "set" a la tela en tota regla !!.... quan el mestre ho ha vist , de la cara que feia, jo no sabia on amagar-me.....  de fet, si no fos perquè ell és el meu pare, de segur que em fa a trocets ben petitets !!.
                Ara, que ja ha arribat la Susanna, la filla del notari, i li ha explicat l'ensurt.... s'ha calmat una mica. Ella li ha dit, que el seu pare no té pressa en rebre l'obra i que a ella no li fa res , fer-li de model unes setmanes més....... així que mans a la feina, tela nova i ha tornat a començar el retrat. Jo, ara que ma passat una mica la por de ser devorat per l'enuig del mestre, admiro devotament com inicia de nou les pinzellades magistrals i els colors tornen a adquirir les formes i faccions de la bella dama.....   La Sussana, que té la vista dirigida cap a la cortina des de la que jo observo l'escena, em descobreix mirant-la..... al moment, els colors vermells m'omplen les galtes de la meva cara i un somriure involuntari m'il·lumina la mirada.... ella, llesta com és .....ho ha comprés tot de seguida i ....en un moment que el mestre no la mira, em pica l'ullet i em llença un petó furtiu....... ara tindrem unes setmanes més per estimar-nos  !
Blue Instant.

35 comentaris:

  1. Maldestre no....el que ets és un mestre. Es ben bé que el somriure és la linea corba que adreça moltes coses.

    ResponElimina
  2. El somriure i una llesta picardia......que espavilat !! ; )

    ResponElimina
  3. Vaja, i ara ens hem de creure que l'accident que va patir el quadre era totalment fortuït, oi? Molt espavilat el fill del mestre, ja s'ho ha fet venir bé, ja! Bona història!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al menys, això és el que li va explicar al mestre !
      Ara veurem, què se'n pesca, quan el torni a acabar !! heheheh

      Elimina
  4. Ho sigui que l'ensopegada està feta amb premeditació... Tot un pillastre. Però el pare mestre, per ser un bon pintor, no és pas gaire observador...La cara de la noia bé deu mostrar els seus sentiments!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que si, Roser....però no crec que li digui al mestre, qui és el destinatari !!

      Elimina
  5. Caram, quina oportunitat!
    Vols dir que no ho ha fet expressament?
    Molt bon relat, Artur!

    ResponElimina
  6. Carai, tan fàcil que hauria estat convidar-la al cinema! tot va bé si acaba bé. Bona història

    ResponElimina
    Respostes
    1. però com encara no hi havien cinemes !!..... se'n tenia que pensar alguna !!
      Gràcies Loreto !

      Elimina
  7. Aquesta cortina ja es veia que tindria més joc del que ens pensàvem totsi totes...



    d.

    ResponElimina
  8. Aquest jovent tant espavilat!!

    molt ben pensat!!

    ResponElimina
  9. Una manera molt rebuscada de lligar, que fixa't si l'hi ha donat resultat. Ara que, si el pare se n'arriba a assabentar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. ....però si se'n surten.....això que hi guanyen, oi ?
      Gràcies Sicoris !!

      Elimina
  10. Segur que el fill del mestre desitjaria que l'obra no s'acabés mai. M'ha agradat molt molt molt!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que també tens raó !!.....què feran quan acabi aquest ??.....suspens !! heheheh
      Bon diumenge, Silvia !!
      ........tinc ganes de llegir-te de nou, eh !! Una abraçada !!

      Elimina
    2. M'has inspirat, i mira que feia dies que no escrivia ni una paraula ;)

      Elimina
    3. Vaja ! me'n alegro..... una delícia llegir-te altre cop ; )

      Elimina
  11. M' agrada molt Artur, aquesta capacitat de transmetre que tens m' encanta.

    Bona setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu compliment, Rosa !
      Bona setmana , també !!

      Elimina
  12. que vaig alerta aquesta Susanna amb aquest aprenent que això de les relliscades pot dur conseqüències...

    ResponElimina
  13. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. Em fa l'efecte que aquest cavallet no resistirà dempeus fins al final de l'obra. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. .....i té tots els números, per patir un nou accident !! ; ))

      Elimina
  15. M'agrada aquest relat, un somriure lliga més que mil paraules.

    ResponElimina
  16. M'agraden els sapastres a propòsit ;) Ais, els somriures.... que s'encomanen!

    M'agrada!

    ResponElimina
  17. El amor tiene sus recursos!! Me gusta tu relato, saludos Artur!!

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)