La carta. Aportació a Relats Conjunts.

*GE Building. Lunch atop a Skyscraper, 1932* Per al blog Relats conjunts

       Katie, amor meu ! 
                                           Espero que tant tu, com la nostra filleta, esteu molt bé. Jo, ja estic instal·lat a la ciutat, no t'he pogut  escriure abans, com et vaig dir per telèfon , perquè he tingut que buscar un lloc a on poder dormir, que fos decent i polit ...hi ha cada lloc , que no em vegis ! .... i a més he hagut de arreglar els papers de la feina. Ací , a la feina, he trobat una bona colla de gent, la majoria com jo, que hem hagut d'emigrar del poble, per poder tirar endavant i eixugar els deutes... he conegut cada història !! ...ja te las aniré explicant amb el temps.... El Charlie és amb qui hi he fet més confiança fins ara, comparteixo un pis petit amb ell ,de moment, mentre no surti alguna cosa millor....m'ajuda molt i jo també a ell en el que puc.  Crec que al final t'hauré de donar la raó, Katie. ... aquesta feina no està tant malament com em pensava , si que, tot el dia som a l'aire lliure....faci fred o calor....però amb el temps t'hi acostumes.  Només deixem de treballar si el dia resulta molt ventós o plujós....!!  no deuen voler que ens constipem, penso jo !! hehehe........però es clar, aquests dies no ens els paguen !!....esperem que no ni hagin gaires així..... i per dinar, tampoc deixem el nostre lloc a l'obra, no tenim gaire temps ..... així que, prenem una carmanyola amb el menjar i dinem allà mateix, fent-la petar una mica amb els companys.... és molt divertit !
El cap de l'obra, ens ha dit que hi tenen feina per uns quants anys, que l'obra és molt gran i encara ha de créixer molt més !!.... i que si no tenim cap problema podem estar fins que s'acabi ... jo he fet una mica de comptes i penso que si m'estic aci fins al final, amb el que paguen , podem liquidar els deutes i començar de nou , obrint aquella botigueta que tenies pensada, al poble !!... que et sembla ?? 
Mira !, aprofitant que l'altre dia va venir un fotògraf d'un diari de la ciutat, a fer un reportatge de las obres  i ens va fer una foto a la nostra colla, mentre dinàvem ....i que el dia següent va tornar , per regalar-nos una còpia a cadascun de nosaltres, te la envio junt amb aquesta carta, així em pots veure a mi i als companys, a veure que et semblen. Jo soc el primer de la teva dreta, segur que m'has reconegut de seguida !  ....si ! ja sé que et preguntaràs, que on tenia la meva carmanyola, si estàvem dinant....! ...però es que em vaig distreure amb el fotògraf i em va caure de les mans....tot el dinar per terra, ai !! ....però no va passar res , al vespre vaig sopar dues vegades !! hehehe..... Mira, és aquesta ! 

Bé, ara ja t'haig de deixar d'escriure per avui, que ja es tard i demà toca matinar de nou !

.................

Cada nit, abans de adormir-me , em miro un cop i un altre, la teva fotografia i la de la nena... i no saps com m'agradaria poder abraçar-vos a les dues un cop més, com feiem a casa, cada nit abans d'anar a dormir !.... i sospiro perquè ja ha passat un dia més, un dia més sense entrebancs i més a prop de la nostra retrobada ....  Molt petons, Katie !!!!

                                                                                                         El teu Jimmie.   Estiu 1932.

...................................................................................................................................................................

Blue instant.