 |
| Relats Conjunts de Novembre 2013. |
"....Ha acabat la festa .... i a fora al carrer, comença un nou dia, .... un diumenge gris , humit i fred de tardor..... torna a peu, passejant el seu desencís pels carrers encara buits de la ciutat. En arribar a prop de casa seva, una melodia la sedueix i va cap a ella....Vivaldi ! reconeix la coneguda música, que sorgeix d'un aparell de ràdio a la parada ambulant de cafè. En Jimmy , en veure-la arribar, ja li te preparat un cappuccino ben calent, com a ella li agrada, per fer-li passar el fred. Amb un somriure als llavis , li agafa la tassa de les mans i li deix una moneda sobre el taulell..... "Tu si que en saps, Jimmy !" i fent un gir en rodó , fa unes passes cap al gran aparador de vidre que te al davant.... en realitat, la te captivada un anell de diamants que si mostra al darrere del vidre. Sempre es el mateix ritual, al acabar la festa....sempre acaba veient-se sola davant d'aquell anell .... fent-se sempre la mateixa pregunta "Arribaràs un dia, a envoltar el meu dit?"...... en el fons, tot i tenir una aparença de noia inconformista, divertida...fins i tot , esbojarrada....en el fons, no desitja res més que el que voldria qualsevol noia .... que la soledat no la ofegui mai.... i poder compartir un amor creixent...... un somni, potser ! ...... es diu a si mateixa, mentre va fent glops de cafè .... i de sobte, fent-li una picada d'ullet al anell, li diu ... " potser si , però avui, no m'acompanyaràs encara !"..... i se'n va cap a casa. Avui, al seu apartament, només li espera el seu amic fidel.... "Gato".........."
- "Talleu ! talleu !....no és això, no !..... aquesta melodia de Vivaldi no si diu amb l'escena.....jo vull una melodia més càlida, que porti a la nostàlgia...al romanticisme ! ...."
- " A veure, "Batuta's" , prova amb aquella nova cançó que ha escrit el Mercer....em sembla que es diu "Moon River" o algo així.... "
- " Silenci !!..... Tornem-hi !!...... aaaaacció !! "
Blue instant.
M'agrada molt l'escena, el contrast entre la festa que s'acaba i l'anell que no arriba. La realitat i els somnis. Segur que algun dia aconseguirà el que li promet l'anell, encara que no el pugui lluir al dit! I, de moment, sempre li quedarà el "Gato". Accióoooo!! i que continuï la pel·lícula :))
ResponEliminaCrec que els somnis no és poden deixar de banda i val la pena, lluitar per aconseguir-los !!
ResponElimina........i tinc la impressió , que la peli acabarà be i tot ; )
Bona setmana, Sílvia !!
Em fa l'efecte que el Jimmy també té un paper més que secundari.
ResponEliminaBé, ...la peli no ha fet més que començar ! ja es veurà, hehehe
ResponEliminaBona! És clar, sempre s'ha de buscar la música adient, i ella va molt fresca perquè sigui tardor ja!
ResponEliminaMolt ben observat ; )
Elimina"tot i tenir una aparença de noia inconformista, divertida...fins i tot , esbojarrada....", és ben bé la Holly de Esmorzar a can Tiffany"!
ResponEliminaLas aparences enganyen, Helena ! ; ))
EliminaContinuarà, oi? Com la vida mateixa, plena de somnis per aconssegir.
ResponEliminaM'ha encantat aquest primer tast!! ;)
Bessets.
ai, no sé ! .....el pressupost l'han retallat !! ;p
EliminaUna abraçada !
Veig que avui estàs molt cinèfil, i m'agradaria saber si algun dia envoltarà el seu dit, l'anell de diamants...
ResponEliminaLa música de Vivaldi em recorda una anècdota. L'altre dia em van trucar per telèfon i no em va contestar ningú, però vaig poder gaudir una bona estona de les Quatre estacions de Vivaldi, vaig estar escoltant més de cinc minuts...Ben curiós!
Petonets.
Doncs si, Roser ! ...és que aquesta peli , a mes, m'agrada molt , qué hi farem !
EliminaI sort que la trucada te la van fer a tu ! hehehe.... fil musical gratuït no passa cada dia ; ))
Una abrasada !!
Potser si deixa més propines a en Jimmy arribarà a fer-ne prou per obtenir l'anell, que he vist molt atent aquest cambrer vers la mossa.
ResponEliminaJoan ! ....no em desvetllis el final de la peli, ara ....hehehe.....que la Roser està intrigada per saber-lo ....deixem que la vegi primer !!
Elimina¡¡Vaya coincidencia Artur!! Justamente el viernes pasado vi "Desayuno con diamantes". Te diré que todos los viernes me preparo una sesión de cine clásico, con mi mantita, mi picoteo...
ResponEliminaQue sorpresa, ni que me hubieses leído el pensamiento.
Besos
Es un buen plan, Blanka !!....sobre todo , ahora que empieza el frío ; ))
EliminaSaludos !!
Sembla que a la festa d'avui tampoc no ha tingut sort... bona història
ResponElimina.....a vegades , ens enceguem en resoldre una situació amb una manera d'actuar, i la solució és senzillament, actuar d'una manera diferent.....
EliminaGràcies, Loreto !
Mentre anava llegint el teu relat l'anava visualitzant....tal ment com una altra escena de la pel-licula.....hi ha diamants que no s'han d'esperar! potser ja hi són....encara que no estiguin en un anell
ResponEliminaMolt ben dit, Elfreelang ! Chapeau !!
EliminaBon relat de somnis i realitat.
ResponEliminaGracias, Montse !
EliminaBona setmana ; )
No hem de perdre mai l’esperança. Aquesta noia no l’ha perdut, el seu somni ja arribarà. Els teus relats m’atrapen molt Artur. Són genials.
ResponEliminaUn petó
L'esperança és l'ultim que es pot perdre, és veritat !
ResponEliminaMoltes gràcies, Rosa !.... a mi em passa amb les teves pintures... m'encanten !!
Una abraçada !!