7 de desembre del 2013

Secrets





 La Júlia ja fa uns dies que se la veu trista.... és una noieta de poc més de set anys, entremaliada i curiosa , com molts nens i nenes , a la seva edat.... també està una mica enfadada amb la seva mare, perquè pensa que li va fer una mala passada ....però no enten tot el que passa al seu voltant , en aquests darrers dies..... i està trista, molt trista......
 Si mirem dies enrere, potser hi trobem una explicació i la podeu ajudar !
 El dia que feia set anys, els seus pares li van muntar una gran festa d'aniversari, amb les seves amigues i amics de l'escola, de la escala on viuen i també amb alguns veïns i amistats dels pares... La festa va anar fantàstica !.... amb jocs , música , un gran pastís amb set espelmes de colors....genial, tot plegat !....només hi va haver una cosa un pel estranya, per la Júlia, però que no li va donar massa importància.... va ser que , un cop que va anar a la cuina , per agafar més pastissets, si va trobar al seu pare , una mica empolsinat amb sucre per tota la cara, tot fent-li pessigolles per sota de la samarreta de tirants a la Joana, la seva veïna del segon primera i que tanta manía li tenia..... en Rafel, el seu pare, al veure-la entrar sobtadament, va parar de riure de cop i la Joana, va quedar paralitzada, mentre el color roig encenia la seva cara.... Al instant, en Rafel li va dir a la Júlia que estaven fent broma i jugant amb la Joana, que es divertien .... i tots dos, li van demanar a la Rosa, que els hi guardes el secret ,  perquè a la Núria, la seva mare, no li agradava que juguessin ells dos, que s'enfadaria si ho sabia i que no calia fer-la enfadar en aquell dia tant especial..... La Rosa, desconcertada i atabalada per la parella, va accedir al seu desig....guardaria ferventment el secret !....i no hi va pensar més.....
Unes setmanes més tard, a la escola els hi van posar de deures una redacció, en la que tenien que explicar la feina que feien els pares.... i la Júlia, tota decidida va anar a buscar la seva mare per preguntar-li quina feina era la seva. La Núria, li va respondre que ella era secretaria....i la Júlia, encuriosida , li va dir : "I què fa una secretaria, guarda secrets ?"  ... la seva mare, divertida i entre rialles, va respondre "Quins acudits que tens ! hehehe..... doncs mira si !...la meva feina és guardar secrets !!.... Tu tens algun secret important que et pugui guardar, jo ?" .......... La Júlia, va quedar pensativa....mmmm ! no, no tinc secrets..... mmmm!  ..... a si !!  un !  en tinc un !!! ".... i la Núria, va afegir " doncs si me'l expliques te'l guardaré molt bé !! ".... la Júlia va afegir "i ningú el sabrà ?"  ..... "Ningú !"    va afegir, la Núria.....  i, si !..........la Júlia va explicar el secret del dia del seu aniversari, a la Núria ! .......
  Aquella nit, va veure com el Rafel, el seu pare, anava a dormir al sofà del menjador....i a l'endemà, el va veure llegir els anuncis del diari i li va dir que buscava un pis per llogar...amb una mirada una mica interrogadora cap a ella.....
  Dos dies desprès, es va acomiadar d'ella , dient-li que ja es veurien al cap de quinze dies.......
  A la Joana, la del segon primera, tampoc la vista més..........  quin misteri, oi !

                                   
                                    

22 comentaris:

  1. Jo també sóc molt bocamolla, tothom té els seus defectes! I més si ets una nena. Molt ben construïda, aquesta història.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mes que bocamolla, va ser innocència... ; )
      Gràcies, Helena !

      Elimina
  2. un misteri per ella, però no per els adults que l'envolten. Amb el temps ho sabrà tot

    ResponElimina
  3. Els infants sempre paguen les conseqüències dels afers dels adults...Però el pare era molt innocent, si es pensava que el seu secret estava segur sabent-lo la nena, tard o d'hora era normal que es descobrís. La Júlia, amb tota la seva bona fe, li va explicar a la mare i en aquest cas si que era normal que es pensés que el secret estava ben guarda, però...Pobra Júlia , segur que no entén res de res!
    Aquesta foto tan bonica la tinc en un post de fa temps...
    Petonets i bona setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els infants tenen molta astúcia a vegades.... i d'altres , també tenen una innocència infinita !
      Jo també guardava aquesta foto, des de fa temps....està molt bé, oi ?
      Una abrasada, Roser !!

      Elimina
  4. M'ha agradat això de que les secretaries (i secretaris) guardin secrets! heheh! I per la Júlia.... és una situació trista, i potser la marcarà el que queda de la seva vida, però sovint hi ha coses que no es poden evitar... no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raò, Alba ! .... hi han coses que no es poden evitar....i a vegades, fins i tot és millor que passin i es resolguin bé !
      Bona setmana !!

      Elimina
  5. Havia de passar! A la llarga, serà el millor per tota la família. Bon relat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desitgem que sigui així.... i que tots surtin millorats de la situació !!
      Gràcies, Loreto !!.....i aprofitant la ocasió, MOLTES FELICITATS !!! ; ))

      Elimina
  6. Per un moment m'he pensat que la Joana era amiga de la Júlia i m'he espantat molt, llavors ja s'entén que no. Als ulls d'una nena de set anys, tot plegat ha de ser molt confús i aquest secret li devia pesar massa per guardar-lo tota sola. M'agrada com es resol i he rigut moltíssim amb la feina aquesta de secretària, jo seria bona, sé guardar secrets. Crec que ho posaré al currículum per si de cas, aviam si així trobo feina d'una vegada :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mara de la Júlia, va saber estirar-li la llengua, amb la seva pregunta !!.....i ella, sense adonar'se hi va picar !
      Hehehe.... jo també ho posaré al meu CV, que també en sé molt de guardar secrets !!....i a veure si el nou any ens porta una bona feina !!....tant per tu, com per a mi ; ))

      Elimina
    2. Jo també ho posaré a la carta dels reis també per si de cas! ;)

      Elimina
  7. és clar les secretaries guarden secrets....innocència de la criatura i ves per on....m'ha agradat molt com ho has escrit

    ResponElimina
  8. Beneïda innocència! encara que de vegades ens pot fer la punyeta.
    Com a secretària vos puc dir que guardo molts secrets que farien tremolar a més de dos. ;)

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sssshhhhiiissstttt !!!.... no ens descobreixis els teus secrets !!....que després, passa el que passa !!
      Bones festes, sa lluna !!!

      Elimina
  9. Artur, ja saps que m´encanten els teus relats i desitjo continuar disfrutant d´ells.
    Molt bones festes i Bon Any.

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo, content, de compartir els meus relats !!
      Que tinguis molt bones festes i un Bon Any, Rosa !!

      Elimina
  10. Innocència dels infants... Un relat preciós. Crec que en veuràs sovint per aquí :)

    ResponElimina
  11. I seràs sempre benvinguda, Bruixeta !!

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)