L'enganyamarits.

Dibuix a llapis ArtuR. 

....aquest cap de setmana, la Carme, ha anat a passar-lo amb la seva àvia Joana.... La Carme, ja fa temps que no està be amb el Carles, el seu marit, i aprofitant que ell és de viatge, ha pensat a passar uns dies amb la Joana. La Carme vol separar-se del Carles, però no sap ni per on començar... tot se li fa una muntanya, ja fa uns anys que va deixar la seva feina, per cuidar-se de casa seva i sobre tot , tenir content al Carles. Poc a poc, aquesta situació se li ha tornat en contra i ara es troba ben esclavitzada, al costat del seu maridet....

 "...es que àvia, no sé com me'n sortiré .... cada dia és mes angoixant aquesta situació i a Ell, tant si l'en dona...sempre té la raó ! "  ..... 
 "ai, Carmeta !!  les noies d'avui en dia, os ofegueu en un gotet d'aigua !! hehehe.... has de fer servir el cap, per alguna cosa més que no sigui emboirar-te'l ...... si penses bé, segur que hi trobes una solució on menys t'esperes !..... "
 " si ! ...què fàcil ho troba vostè...... he vingut per veure si pot ajudar-me..... i encara s'ho pren a broma .... "
 ".... escolta Carme, a veure si aprens alguna cosa.... fa molts anys, en un poblet de muntanya una joveneta es va casar amb l'hereu del mas, tot i que ell tenia bastants més anys que ella, ....però tota la família si va avenir.... era jove i innocent em moltes coses de la Vida. Amb poc temps, va descobrir, ja de casada, que el seu marit era de la Verge del Puny, és a dir, molt avar en qüestió de diners i no va trigar molt a sentir-se gelós de la bellesa de la noia, tant jove com era i no la deixava sortir de casa si no fos per anar al mercat o a la botiga .... aviat aquesta vida, va ser una presó per ella.....  
   Un dia, que va anar a comprar a la botiga de  la Enriqueta, la seva amiga de infantessa i que coneixia prou bé, la crua vida que portava la noia, li va preguntar com li anava.... a lo que la noia, va contestar com sempre, que no li veia final a aquell infern...i sense diners propis, no hi podia fer res..... La Enriqueta, se la mirà de fit a fit, i li va dir  "al teu marit com li agraden les truites ??" .... sorpresa la noia, no sabia que dir......" què vols dir ?? "...."doncs que si li agraden amb un o dos ous ?"".....ah !!....dons ben segur que de dos !! si son per ell, no s'està de res ......  "   " Doncs tu, el que necessites es un "enganyamarits" !!"....li va dir rient..... la noia es va tornar ben vermella de cara i amb uns ulls com taronges, va preguntar, "i això què es ?" ".....tranquil·la , que no és el que pots pensar-te !!..... és només un batedor de clares !!....amb ell, pots fer unes truites ben formoses amb només un ou i una miqueta de farina....ho entens ??".... la noia, seguia muda i absorta en el que escoltava..... i el millor és ..... que amb l'ou que et sobra i que a ell no li diràs, podràs vendre'l i poc a poc faràs fortuna !!".   Així ho va fer....i fins i tot , els diumenges  feia també unes bons pastissos, amb la mateixa recepta.... el marit mai es va adonar del canvi ....i amb no massa temps, amb la venda dels ous sobrants, la noia es va fer una petita fortuna que li va donar la sortida d'aquella esclavitud.....  Un matí, va agafar els seus estalvis , una mica de roba i va marxar de casa, deixant-li el batedor de clares a sobre la taula amb una nota per al seu marit, que hi deia " Gràcies a Deu que t'agraden les truites de dos ous, ara podràs aprendre a fer-te'les  tu mateix !".
 Va marxar lluny d'aquell mas , on no pogués trobar-la .... i amb els seus diners va poder refer la seva vida, que ara, seria com ella desitjava que fos..... i així va ser!."
 "........ què et sembla, Carmeta ?.... a vegades la solució la tenim davant els ulls i de simple que és, no la veiem ! heheheh..... pensa, pensa .... i trobaràs el teu "enganyamarits !".....
.............. l'únic detall que la Joana no va dir-li a la Carme, era que ....aquella noieta de la història es deia Joana !.

Blue instant.