Que bonic!!!Que algú vulgui viatjar pel nostre interior desconegut, crec que és una de les millors coses que ens pugui passar a les persones, Artur!
Que bonic el poema, si la imatge ja m'agradava amb aquestes paraules encara diu més! Una abraçada
Alguna vegada, sí, però només una.
Doncs mira, podreu viatjar junts, però a llocs coneguts també...Bon vespre.
....i difícil de trobar l'adequada !Gràcies, Carme , una abraçada !
Tu, també li vas saber trobar unes paraules molt maques per acompanyar-la, Sílvia !!Una altra abraçada per tu !!
No et conformes amb poc, Helena...... desitges el sublim !!Desitjo que arribi !!
Si el trobes, la companyia serà perfecte !!Una abraçada, Roser !!
algú hi haurà...Una imatge preciosa i tendres paraules...
La imatge és preciosa. El poema també però crec que el nostre interior només és nostre :)
Que bonic, Artur. Quin viatge més íntim seria aquest! Em sembla un pensament molt pur.Una abraçada.
....és el que desitjaria !Gràcies, Bruixeta !
També ha de ser bonic , poder compartir-lo !Una abraçada !
Un viatge molt plaent, maijo !Una altre abraçada per tu !
Tots els camins vessa vida i nosaltres només volen el farol de la vida. Una Abraçada.
Demanem poc i no sempre ens hem sortim.....Gràcies, Josep !
Doble preciós.
Per què no? És qüestió de trobar el camí, i això, sempre hi haurà algú que ho faça.
Publica un comentari a l'entrada
18 comentaris:
Que bonic!!!
Que algú vulgui viatjar pel nostre interior desconegut, crec que és una de les millors coses que ens pugui passar a les persones, Artur!
Que bonic el poema, si la imatge ja m'agradava amb aquestes paraules encara diu més! Una abraçada
Alguna vegada, sí, però només una.
Doncs mira, podreu viatjar junts, però a llocs coneguts també...
Bon vespre.
....i difícil de trobar l'adequada !
Gràcies, Carme , una abraçada !
Tu, també li vas saber trobar unes paraules molt maques per acompanyar-la, Sílvia !!
Una altra abraçada per tu !!
No et conformes amb poc, Helena...... desitges el sublim !!
Desitjo que arribi !!
Si el trobes, la companyia serà perfecte !!
Una abraçada, Roser !!
algú hi haurà...
Una imatge preciosa i tendres paraules...
La imatge és preciosa. El poema també però crec que el nostre interior només és nostre :)
Que bonic, Artur. Quin viatge més íntim seria aquest! Em sembla un pensament molt pur.
Una abraçada.
....és el que desitjaria !
Gràcies, Bruixeta !
També ha de ser bonic , poder compartir-lo !
Una abraçada !
Un viatge molt plaent, maijo !
Una altre abraçada per tu !
Tots els camins vessa vida i nosaltres només volen el farol de la vida.
Una Abraçada.
Demanem poc i no sempre ens hem sortim.....
Gràcies, Josep !
Doble preciós.
Per què no? És qüestió de trobar el camí, i això, sempre hi haurà algú que ho faça.
Publica un comentari a l'entrada