ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

26 de desembre del 2015

La fada que va desaparèixer. "Aportació a Relats Conjunts"




Theodor Kitelssen, 1900, La fada que va desaparèixer


Vols ocultar-te, ho desitges...
no deixar-te veure més,
per les mirades que et son quotidianes.
I vols lliurar-te a llocs llunyans,
on siguis acollida en uns nous braços,
desitjant ser compresa i estimada...
tant ho desitges...que sense adonar-te'n
oblidaràs l'estima que ara i aquí et tenim ja,
no t'ho creus ...potser... però es cert !
Vagis on vagis....sempre seràs Dona d'aigua...
i per tant, encisaràs al teu voltant ,
i seràs admirada per aquells
que tinguin la sort de descobrir-te...
Abandonaràs al que més estimes ,
sense voler o volent-ho...
es l'aigua que et dona la Vida ,
i en canvi en buscaràs una de nova.
Que tinguis sort i amor al teu voltant,
tant com el que ara vols ignorar,
tant a pesar teu.......
Et mereixes el millor de la Vida !

Blue instant.

12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Preciós!
Sempre intangibles i inabastables, creant felicitat i infelicitat a la vegada... record i oblit...

Elfreelang ha dit...

una fada lírica....bona aportació Artur !!!!i bon any que falta poc

Relatus ha dit...

Segur que, al nostre voltant, tenim alguna fada que no sap que ho és i s'amaga.

Helena Bonals ha dit...

Que misteriós, aquest poema, com les fades!

M. Roser ha dit...

A tots els que estimem els desitgem que tinguin el millor de la vida...
La boira, un bon lloc per amagar-se...
Bon vespre, Artur.

Audrey ha dit...

Quin relat més bonic!, màgic i captivador com les fades.

Rosa Viñas ha dit...

Bon Any Artur. És preciós aquest relat. M agrada

Rosa Viñas ha dit...

I tots els teus relats, plens d' emocions. Una forta abraçada. El millor per tu.

Ada ha dit...

Qué boniiiic!!! és el que li desitja aquest home deixat? Doncs em sembla una manera molt bonica de deixar que algú se'n vaja del teu costat, desitjar-li felicitat i deixar-la en pau. Això és l'amor. Preciós, de veritat !

Sílvia ha dit...

Per un moment he pensat que jo era la fada! Però no, jo no m'amago pas. Preciós, Artur!

artur ha dit...

Gràcies a tothom i Bon Any !!
..Sílvia, també has aparegut de sobte...com la fada !! ;)

Unknown ha dit...

I no m'avergonyeixo de creure en cosas com aquestes (les fades).I també crec que una flor amaga
una força viva,amb la seva bellesa més poderosa que un llam.
Preciós poema.