26 de desembre del 2015

La fada que va desaparèixer. "Aportació a Relats Conjunts"




Theodor Kitelssen, 1900, La fada que va desaparèixer


Vols ocultar-te, ho desitges...
no deixar-te veure més,
per les mirades que et son quotidianes.
I vols lliurar-te a llocs llunyans,
on siguis acollida en uns nous braços,
desitjant ser compresa i estimada...
tant ho desitges...que sense adonar-te'n
oblidaràs l'estima que ara i aquí et tenim ja,
no t'ho creus ...potser... però es cert !
Vagis on vagis....sempre seràs Dona d'aigua...
i per tant, encisaràs al teu voltant ,
i seràs admirada per aquells
que tinguin la sort de descobrir-te...
Abandonaràs al que més estimes ,
sense voler o volent-ho...
es l'aigua que et dona la Vida ,
i en canvi en buscaràs una de nova.
Que tinguis sort i amor al teu voltant,
tant com el que ara vols ignorar,
tant a pesar teu.......
Et mereixes el millor de la Vida !

Blue instant.
a

12 comentaris:

  1. Carme Rosanas26 de desembre del 2015, a les 22:48:00 CET

    Preciós!
    Sempre intangibles i inabastables, creant felicitat i infelicitat a la vegada... record i oblit...

    ResponElimina
  2. Elfreelang27 de desembre del 2015, a les 12:23:00 CET

    una fada lírica....bona aportació Artur !!!!i bon any que falta poc

    ResponElimina
  3. Relatus27 de desembre del 2015, a les 12:46:00 CET

    Segur que, al nostre voltant, tenim alguna fada que no sap que ho és i s'amaga.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals27 de desembre del 2015, a les 18:12:00 CET

    Que misteriós, aquest poema, com les fades!

    ResponElimina
  5. M. Roser27 de desembre del 2015, a les 20:42:00 CET

    A tots els que estimem els desitgem que tinguin el millor de la vida...
    La boira, un bon lloc per amagar-se...
    Bon vespre, Artur.

    ResponElimina
  6. Audrey27 de desembre del 2015, a les 23:11:00 CET

    Quin relat més bonic!, màgic i captivador com les fades.

    ResponElimina
  7. Rosa Viñas30 de desembre del 2015, a les 17:14:00 CET

    Bon Any Artur. És preciós aquest relat. M agrada

    ResponElimina
  8. Rosa Viñas30 de desembre del 2015, a les 17:16:00 CET

    I tots els teus relats, plens d' emocions. Una forta abraçada. El millor per tu.

    ResponElimina
  9. Ada31 de desembre del 2015, a les 13:55:00 CET

    Qué boniiiic!!! és el que li desitja aquest home deixat? Doncs em sembla una manera molt bonica de deixar que algú se'n vaja del teu costat, desitjar-li felicitat i deixar-la en pau. Això és l'amor. Preciós, de veritat !

    ResponElimina
  10. Sílvia 8 de gener del 2016, a les 8:08:00 CET

    Per un moment he pensat que jo era la fada! Però no, jo no m'amago pas. Preciós, Artur!

    ResponElimina
  11. artur10 de gener del 2016, a les 13:12:00 CET

    Gràcies a tothom i Bon Any !!
    ..Sílvia, també has aparegut de sobte...com la fada !! ;)

    ResponElimina
  12. Unknown28 de març del 2016, a les 16:22:00 CEST

    I no m'avergonyeixo de creure en cosas com aquestes (les fades).I també crec que una flor amaga
    una força viva,amb la seva bellesa més poderosa que un llam.
    Preciós poema.

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)