L' Escrivà * Aportació a Relats Conjunts.

Relats Conjunts "L'Escrivà"

           
  L'Andreu es un home tranquil, amb el temps s'ha fet conformista, sense sentiments rancorosos ni odis, d'acord amb el paper que li ha tocat jugar a la Vida. Ara, ja d'avançada edat, encara seu cada matí, després d'haver anat a matines i esmorzar el minúscul àpat matiner de cada jornada, un bol de llet i un petit xusco de pa blanc fornejat al mateix monestir. Avui, torna a la seva taula, a escriure i fer còpies  dels tractats medicinals , d'astronomia o de textos religiosos, d'antics llibres preservats al llarg dels anys al arxiu capitular i així, poder enviar-los a d'altres monestirs i compartir llegats. 
  L'Andreu , fill petit de família noble, es va tenir que rendir al mandat del seu pare. Al Joan, el fill gran, se'l van menjar les ires i les fúries  de la guerra, li va tocar ser soldat sense discussió de cap mena. A l 'Andreu, li va caure el món a sobre en saber que el monestir era el seu destí. Amant de la natura i de les arts, com era, volia viatjar, veure món.... i sobre tot, fer-ho acompanyat de la Pelegrina, la seva estimada. Tot això va desaparèixer de sobte, per desig i ordre del seu pare. Resignat a la situació, l'Andreu va escollir l'arxiu capitular, com a tasca principal en el seu rol a la comunitat, allà podria viatjar d'una altre manera , amb els llibres podria intentar descobrir el que el seu pare li negava, els llibres serien el seu món particular. 
  Avui, un cop més... entre pàgina i pàgina, fa un descans, els ulls ja no son els que eren, las lletres se li tornen borroses molt sovint i , en aquests descansos  forçats, mira al voltant seu,  tot el seu món reduït,  que es l'únic que li dona finestres obertes al mon exterior. Amb els dits ressegueix ell llom dels llibres a les estanteries, plenes a vessar, només amb el tacte dels seus dits ja recorda a quin lloc l'han fet viatjar , cada un d'ells.... i pensa ...i recorda... i pensa en la joventut perduda, en la Pelegrina....què deuria ser d'ella ?....pensa en tot aquest temps transcorregut i que podia haver viscut de forma tant diferent....tant volgudament diferent!!.... però el temps no perdona...mai no ho fa !! .... torna a seure a la seva taula, mira la pàgina mig en blanc que està escrivint, està copiant , aquest cop d'amagat, uns versos d'amor que ha descobert en un petit llibre mig perdut en un racó del arxiu, a tocar dels llibres prohibits... els versos amorosos que transcriu el fan recordar al seu Amor perdut, al Amor que li van negar...un Amor que, a pesar dels anys transcorreguts , no ha oblidat mai... i s'adorm sobre la taula amb aquests pensaments....dorm.... Per un instant, un petit soroll el desvetlla, es el petit ratolí que sempre el visita... un bon amic!.... i just en aquell instant...mira al fons de la sala , que està mig en penombra i veu una figura mig desdibuixada....com etèria,  si fixa més, forçant els seus ulls cansats i vol descobrir quina aparença té.... Un somriure il·lumina la seva cara i unes llàgrimes  volen  passejar-se pels seus ulls.... mira fixo, la Pelegrina , d'imatge serena i en silenci , apropa el seu index als llavis i li fa un "Sssshhsss...!" molt lleuger i casi insonor....i aixecant lleument  l'altre mà, li fa un senyal : "Vine amb mi... !!". L'Andreu torna a ser víctima del cansament i s'adorm de nou. Dorm, amb un somriure als seus llavis , com feia molt temps no havia dibuixat. Dorm plàcidament, sobre els versos amorosos que està copiant, per Ell.... per la Pelegrina ..... Dorm.... dorm.... somni profund.L'Andreu es mort.

Blue instant.