Edward Hopper, 1914, Soir bleu
|
" Havia una vegada uns bloggaires que feien de becaris en una gran editorial. Els hi assignaven missions molt perilloses , fer els cafès , llistar las necrològiques i els anuncis d'actes de societat....entre altres. Però jo , els vaig apartar de tot allò i ara treballen per mi . Jo em dic R.C. "
Com cada dia 15 del mes , els reuneixo a tots plegats per assignar-los els nous treballs. Avui , però , serà especial .... s'acompliran els 100 projectes realitzats ! . Reunits a la sala els hi proposo una "Soir blue" per celebrar-ho . "Trieu el lloc que voleu !.... on quedem ?"..."Quedem al Zurich !!" diuen al uníson la Sílvia i la Gemma ( el seu crit de guerra ! ) i ho remata , amb uns passets de ball , la Sara , tat-xaaant... !. Es veritat ! , quin millor lloc per inspirar-se i descobrir noves aventures ?.
Des que els vaig contractar , mai m'han vist ni saben del cert qui soc. Tots en fan rumors de si es aquest o aquell .... però mai ho han descobert. Avui els hi he dit que assistiré a la festa , així que tots estan ben neguitosos i ansiosos per que arribi el moment.
Al altell del Zurich , els més jovenets . han començat a decorar amb paperets i garlandes les parets i els sostre. Estant contents i amb la música animada , que va assajant " La Banda " (convidada especialment al acte) ja van bellugant les cames. També a fet aparició "l"Eco" , a fi de fer-ne ressò de la festa..... i també l'excèntric "Paintsky" , que per acabar d'esvalotar al personal s'ha penjat de la finestra en "pilotes" !!.... no ha pensat pas en el fred que fa i l'han tret corrents mig congelat com si fos un "frigodedo" .....hehehe..... a sota una manta que li ha deixat un cambrer , ara mira de refer-se amb l'ajuda d'un bon suïs calentet !.
La festa s'ha anat engrescant per moments i la sala ja es gairebé plena... tot son abraçades , riures i converses improvisades....i ja ha començat també , la caça de qui es en R.C. ! . Murmuris i més murmuris.... intrigas.... tots s'ho van preguntant entre si. Fins i tot , a mi també m'ho han preguntat ! ... quina colla ... hehehe . La majoría creuen que soc el noi vestit de pallasso , de blanca cara enfarinada .... jo he dit que podria ser !! hehehe. En realitat es un cambrer del Zurich , que aprofitant l'uniforme de blanc , s'ha empolainat la cara i amb un tros de garlanda blanca al coll , s'ha mig disfressat , per unir-se a la gresca.
Després de una bona estona de xerrameca , beure i menjar i ballar, com no ! .... arriba el moment del pastís , en que tothom està a la expectativa . Un cambrer , amb un petit carret , ens fa arribar el desitjat dolç , a sobre , il·luminades com espelmetes , cent lletres al atzar i de tots colors , fent espurnetes de foc i llum alegrant el conjunt. En aquell precís instant , que el pastís entra a la sala , totes les llums s'apaguen de cop i només la resplendor de les lletres enceses il·luminen vagament als assistents. Es només llavors , que amb la complicitat de la foscor , m'acosto a la vora del cambrer que diposita cerimoniosament el pastís sobre una taula i em felicita . Las espurnes de llum , només arribant a il·luminar-me les mans i que enfundades amb uns guants negres , tampoc deixen entreveure cap detall . Es fa un petit silenci , agafo aire..... un , dos i tres !! i d'una bufada , apago totes les lletretes de colors . Torna la foscor de sobte , com de sobte surto corrents de la sala , abans no es faci la llum ! . Mentre m'escapoleixo tant ràpid com puc sense ser vist...vaig escoltant de fons els cants dels meus bloggaires..... "moooltes feeeliciitaaaats.... mooooolteeees feliciiiiiittaaaatssss !...." i un OOOOhhhhh !!!! que ompla l'altell , al tornar la llum i descobrir nomes el pastís sense la companyia del personatge esperat. Un cop més me escapat ! Se las hauran de enginyar molt bé , per descobrir-me ! hehehe.
La festa encara continuarà una bona estona , jo torno cap a casa , tot passejant sota la pluja , mentre vaig mirant els missatges del WatsApp que em van entrant al mòbil i que en van felicitant i rondinant carinyosament , per la meva petita malifeta . Bona nit, companys !!
FELICITATS A "RELATS CONJUNTS " PER LA SEVA 100 EDICIÓ !!!.
Blue instant.
Aquest sí que és un relat de celebració.
ResponEliminaUn aplaudiment:👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏
Tinc un relat escrit per al blog col·lectiu del "Roda al món i torna al blog" que també representa una trobada blocaire, es penjarà aquest vespre, perquè esperava que sortís primer el meu dels Moments per posar un enllaç. No s'assemblen gens, però tenen alguna cosa en comú...
Bravo, Artur!
brillant!!!!! un molt bon homenatge i ben trobat!
ResponEliminaUn altre aplaudiment 👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏. Jo també vull participar de la teua festa. N'escriuré un, però jo sóc més lenta a l'hora d'escriure, ja el penjaré al blog quan el tinga llest.
ResponEliminaPotser si haguessis donat alguna pista, algú t'hauria reconegut...Se n'han anat tots a casa, ben desil·lusionats!!!
ResponEliminaBon vespre.
molt bon homenatge, a veure si repetim i arribem als 100, si no cada 15 hi tornarem
ResponEliminaMoltes gràcies ! Totes les felicitacions i aplaudiments els trasllado a R.C. (Relats Conjunts) !!
ResponEliminaM'afegeixo als cors: moooltes felicitaaaats!!
ResponEliminaQuè ben pensat, senyor. R.C.!! (*) Tot molt ben lligat, i amb el Zurich i tot!! Aplaudiments!!
ResponElimina(*) O serà... senyora? :-DD
També potser !! ; )
EliminaContinua el misteri...
ResponEliminaPerò malgrat això seguirem tenaços col·laborant amb R.C., a veure si arribem als 100!
Molt enginyós, Artur.
Bona metafelicitació!
ResponEliminaMolt bon homenatge Artur! mare meva 100 relats conjunts! quin munt de treballar que s'han fet els bloggaires!!!
ResponEliminaMolt bonica celebració, aquest personatge ocult em fa que està creat per moltes cares, per moltes paraules boniques, per moltes idees brillants, per moltes il·lusions compartides ...
ResponElimina"Però jo , els vaig apartar de tot allò i ara treballen per mi . Jo em dic R.C."
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim, tens una imaginació fora de sèrie.
Sílvia
Sent sincer, Seele , et diré que aquesta frase es la única del text que no és de "collita pròpia" , la he agafat "prestada" de la antiga serie de tv "Los ángeles de Charlie" on la deien a cada inici de capítol , a partir d'aquí , la meva imaginació a seguit endavant.
EliminaGràcies !!
M'aixeco i aplaudeixo. Felicitats!
ResponEliminaFelicitacions Artur. Una forta abraçada.
ResponEliminaFelicitacions Artur.Benvingudes aquests 100 relats conjunts.S'aprèn a gaudir de la teva llum de colors que passa,però que és digna de ser contemplada.
ResponElimina