Jan van Eyck, 1434, El matrimoni Arnolfini |
El matrimoni Arnolfini està pler de joia i alegria , doncs per fi estan a punt d'aconseguir tenir el seu hereu , tant desitjat ! .Per aquest motiu han volgut , abans del esperat naixement , d'encarregar un retrat familiar i poder així deixar constància del esdeveniment. El quadre ja està llest , acabat de signar i tot pel gran mestre Van Eyck.... però tot i que ha quedat un bon retrat , el mestre no acaba d'entendre el perquè de tot plegat. El matrimoni està molt content , si ! però mentre els pintava no han deixat de mirar-se de reüll , sempre defugint-se la mirada .... com interrogant-se mútuament.... "no sé , potser son cabòries meves" , medita el pintor. Però la realitat va més enllà , ja us ho dic jo ! .... i per cert , que també mi han deixat sortir al quadre , als peus de la meva mestressa !. Escolteu bé i no digueu que us ho he explicat jo, eh !. Mesos enrere , succeir que la meva mestressa va escoltar de casualitat , la conversa que tenien el seu marit i la cuinera , en un raconet la cuina , quan l'amo la va encerclar contra la pared amb els seus braços , mentre li feia la "gara gara" i la cuinera , que no deixava de riure i fent veure que se'l volia treure del damunt, no feia més que atraure'l cap a ella. I mentre així anava la cosa, la mestressa , des de la habitació del costat , els va escoltar a tots dos , quedant per trobar-se a la nit, a la habitació de la cuinera i poder esplaiar-se a gust . Un cop el marit va sortir de la cuina , la mestressa entrà ràpidament en busca de la cuinera. "Carmeta !... , escolta'm bé ! has d'anar a ciutat ara mateix i fer-me un encàrrec urgent , que ara t'explico i com és lluny, pots quedar-te a dormir a casa ta germana i tornes demà al matí , a primera hora ." La cuinera es va torbar i va contestar-li " Senyora , tant urgent és que no pot esperar a demà ? " . "No, no , ara mateix!" , digué la senyora i afegí " Jo , ja avisaré al Senyor i cap problema , no cal que li demanis permís, au , cap a ciutat !". I així ho va fer la Carmeta.
Ja a la nit i havent sopat , la mestressa va recollir i mirant de reüll al seu marit , li va desitjar bona nit , mentre pensava per ella mateixa "Ja t'espavilaré desprès !" , i marxà cap a la habitació. El marit , que no sabia de la marxa de la cuinera , va ronsejar pel menjador , tot esperant que la nit , apaivagués tota activitat a la casa i dedicar-se als seus luxuriosos desitjos.
Passada una bona estona , en silenci i força cura , la mestressa va anar cap a la habitació de la cuinera, i traient-sa la camisa llarga de nit , es va ficar dins el llit . Es va escabellar força la cavallera , de manera que no deixes veure gaire el seu rostre i així , va anar esperant a que el seu marit fes arribada i culminar la traïció. Una estona més , ja casi s'adormia i tot , la Senyora, va escoltar un "cric crac" que la va desvetllar , ja era aquí !. El marit va entrar i fent "ssshhst! que no ens sentint ! No parlis" , es va posar dins al llit , abraçant el cos nu que l'esperava i que no sabia ni molt menys que era el de la seva muller .... "de noche , todos los gatos son pardos!" ....jjejeje. La Senyora , va pensar , "el deixaré fer , ja que hi estem posats i després ja passaré comptes amb ell !" i si va posar bé i van fer. Però el goig no va durar gaire, el seu marit , sempre en passava molt a via i en un tres i no res , el marit , tot creient que era un gran amant , va xiuxiuejar a la dona ..." has quedat contenta , eh !" .... i va marxar de la habitació. La Senyora, es va quedar uns minuts quieta i pensativa ... " "carai, ha anat tant ràpid que no ma donat temps de descobrir-lo!" , i tot pensant què faria , es va anar adormint sense voler . Va passar gairebé una hora , que de sobte , la Senyora torna escoltar " cric crac" , la porta de la habitació , tornava a obrir-se a poc a poc i una figura fosca va apropar-se cap al llit . La Senyora va pensar , "un altre cop ? ara si que em sentirà , ja ho crec !" ... però així que va entrar al llit i es va abraçar de nou al seu cos nu , la Senyora va notar que "allò" no era el del seu marit , si no que tenia una fermesa que desconeixia i a més , quins braços més musculosos i quin cul més ferm ! " "Carai ! aquell no podia ser el seu marit ....però no estava disposada a deixar passar l'ocasió , hi ara ! ". Aquell cop va durar casi mitja nit , ningú tenia pressa a marxar , però amb la primera albada i el crit del gall , aquell "gall" va sortir del llit volant i la Senyora que procurava no sortir de la obscuritat dels llençols , per no ser descoberta , el va deixar marxar sense dir ni paraula. Tot seguit, es va aixecar , es va posar la camisa llarga i tornà cap a la seva habitació , on dormia i roncava el seu marit. Amb força cura i sense fer cap soroll , va treure els coixins que simulaven la seva presencia dins el llit conjugal i es va esmunyir cap dins , on va dormir plàcidament com feia temps que no ho feia . Aquell matí, tothom feia molt bona cara i estaven contents , cosa estranya darrerament , però a l'hora d'esmorzar , la cosa va canviar ... veureu ! . A la taula , el Senyor comentava que havia tingut una nit estupenda, que havia descansat tant i tant bé .... mentre somreia per si mateix , pensant en la jugada.... i mentre anava vanagloriant-se , va entrar la cuinera , que acabava d'arribar de la ciutat . La Senyora era la que somreia ara , veient la cara de dubtes que posava el marit .... " si la cuinera era a ciutat , qui estava al seu llit ?" , però "muts i a la gàbia" qui gosaria preguntar ? " , així que el seu somriure es va convertir en preocupació que anava creixent , mentre la Senyora el mirava de reüll . Al cap d'una estona , des de la cuina , els Senyors van escoltar com discutien la cuinera i el mosso de la quadra.... la cuinera només feia que dir-li a ell , que aquella nit no l'havia passat a casa , que què s'empatollava , que li havia donat una nit tant mogudeta ! , aquest matí ja has begut de més ! passa ! passa! ...... Ja ho veieu ! Tots intrigats , menys la Senyora , que era la més feliç !. Unes setmanes més tard , la Senyora va anunciar la gran notícia , seria mare i tindrien un hereu ! , El Senyor , evidentment va fer cara de content , però encara és pregunta ara, com ha sigut ?. La Senyora , més contenta que ningú, no es pregunta com ha sigut, si no més aviat qui ? , però no l'importa massa . La cuinera , va haver de canviar de casa , per indicació de la Senyora i el mosso també, per indicació del Senyor.... per si de cas ! jejeje.
Així que ja sabeu el secret de la nit de les sorpreses .... i recordeu ! ... no digueu qui us ho ha explicat tot , que la Senyora em pela ! jejejeje.
Ah ! I ara me'n adono , que en Van Eyck , també ha pintat al mosso i a la cuinera ,en un lloc d'honor al quadre... mireu bé en el mirall del fons , allí els hi trobareu ! Ara si, que ja hi som tots !!.....Guau !! (que vol dir adéu !! ).
Ah ! I ara me'n adono , que en Van Eyck , també ha pintat al mosso i a la cuinera ,en un lloc d'honor al quadre... mireu bé en el mirall del fons , allí els hi trobareu ! Ara si, que ja hi som tots !!.....Guau !! (que vol dir adéu !! ).
Blue instant.
Quina senyora més espavilada. S'ha quedat amb tothom. Ha, ha, ha...
ResponEliminaUn hereu és un hereu... i el senyor no pregunta, potser ja sap que en sortiria escaldat?
Tothom mutis i a la gàbia i endavant les atxes!
Una bona jugada la de la senyora de la casa, i quin amic més xerraire l'animaló. Sembla que l'home té mala peça en el teler, i l'hereu, com solia posar força sovint, tenia altra sang que no pas la seva.
ResponEliminaPer cert, he canviat la direcció del bloc, ara és aquesta:
http://homefosc-cat.blogspot.com.es/
Siau!
A la senyora li és ben igual qui sigui el pare, total, va ser consequència d'una nit de "divertimento"...
ResponEliminaBon vespre Artur.
S'entèn per què a l'hora de les herències surten successors de sota les pedres.
ResponEliminaMoltes gràcies a totes i tots !
ResponEliminaUna dona de recursos! A aconseguit el que és proposava.
ResponEliminaBon relat, Artur, molt enginyós!
Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.
ResponEliminaGràcies per compartir els teus relats amb tots nosaltres. Com d'altres companys i companyes, també disposo d'un blog d'opinió i relats. Et convido a entrar i compartir-lo amb els amics. Molt agraït . http://josep-cassany.blogspot.com
ResponElimina