 |
| Il·lustració de Anna Varella |
"...Mil banderes de ginesta
guarneixen el meu terrat.
Se sent, qui sap on, música
d'un envelat d'estiu.
És festa perquè t'estimo
i em perdo dins els teus ulls,
i , dins els teus ulls, camino
pels negres carrers curulls
de gent que riu i que canta..."
Jordi Sarsanedas.
4 comentaris:
Quanta joia de viure en aquests ulls! La joia de viure és un dels motius constants en els meus poemes, no sé per què.
Aquesta joia , és un bon motiu per avançar !
Gràcies, Helena !
Un poema molt bonic, m'ha fet pensar en els envelats de quan jo era una jovencella i amb els ulls grisos que a mi m'enamoren!
Bon vespre.
Tota una tradició , els envelats de Festa Major, Rosa !
Bon vespre !
Publica un comentari a l'entrada