La gent d'arreu parla d'un poble costaner, on cada any es produeix una
guerra on no existeix guanyador ni vençut. On l'emoció, l'alegria i la
il·lusió eclipsen la resta.
La comparsa de Vilanova i la Geltrú 11 de Febrer 2018.
ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)
8 comentaris:
la paraula guerra i dolçor no lliguen gaire però en aquest cas
l' oxímoron és ben cert ! si totes les guerres fossin així ....
Tant debò , Elfree !
Teniu raó, podrien canviar bales per caramels i bombes per pastissos de nata...Ves per on, jo no sóc gens de carnavals, si tu ho ets Artur, que t'hopassis molt bé!
Bon capvespre.
Una mica de gresca, sempre va bé , Roser , gràcies !!
Si això és guerra que no arribi la pau!. Tot i que si mai em perdo no em busqueu en un Carnaval ...
I ha llocs més tranquils, es cert !
Ho trobo molt emocionant, com la cursa del Palio de Siena, i menys agressiu.
La batalla de banderes, podria ben bé ser un element compartit amb els dos escenaris !
Publica un comentari a l'entrada