ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

2 de maig de 2018

Mar.



Far de Kermorvan. Bretagne. França.( Fotografía Pawel Kucharski.).


El mar es
                el Lucifer del azul.
      El cielo caído
                     por querer ser la Luz
  ....

                    "Mar" Federico García Lorca.
             ( Abril 1919 ).

8 comentaris:

M. Roser ha dit...

No coneixia aquest poema metàfora d'en Lorca...És molt original i té unes imatges(poètiques) molt boniques.
Saps, el poema que em vas posar al post, me l'ha demanat l'editorial Barcanova per posar-lo en un llibre de text amb algun exercici, perquè el treballin els nens i nenes. M'ha fet il·lusió.
Petonets.

xavier pujol ha dit...

Que ben poètica l'explicació dels blau del mar. Lluminós Lorca.

artur ha dit...

Felicitats , Roser !! El teu és un poema molt maco i ben adient pels petits, segur que en trauran bon profit d'ell !! (Si els hi agrada el meu dibuixet, ja ho saps! hehehe és broma! ).
El poema complet de Lorca diu així:

El mar es
el Lucifer del azul.
El cielo caído
por querer ser la luz.
¡Pobre mar condenado
a eterno movimiento,
habiendo antes estado
quieto en el firmamento!

Pero de tu amargura
te redimió el amor.
Pariste a Venus pura,
y quedose tu hondura
virgen y sin dolor.

Tus tristezas son bellas,
mar de espasmos gloriosos.
Mas hoy en vez de estrellas
tienes pulpos verdosos.

Aguanta tu sufrir,
formidable Satán.
Cristo anduvo por ti,
mas también lo hizo Pan.

La estrella Venus es
la armonía del mundo.
¡Calle el Eclesiastés!
Venus es lo profundo
del alma...

...Y el hombre miserable
es un ángel caído.
La tierra es el probable
Paraíso Perdido.
Federico García Lorca.

artur ha dit...

Si, Xavier, la imatge que descriu Lorca , és ben poètica , per això em va atraure tant !.

Helena Bonals ha dit...

Quin Paradís Perdut més bell és la terra!

artur ha dit...

Doncs el tindrem de cuidar més, si no el volem perdre del tot, Helena!

Glo.Bos.blog ha dit...

No coneixia el poema de Lorca. He re reconèixer que els versos que has triat junt amb la fotografia són impressionants. Quins blaus, quines llums!

Sacha ha dit...

Très beau poème en parfaite adéquation avec ce phare baigné par un océan d'un bleu presque mystique ( je connais bien ce phare et la région , car j'ai résidé 20 ans en Bretagne .
Merci pour votre visite et vous souhaite une belle semaine
Sacha