Pèl-roges !.

Quina estranya idea dedicar una exposició a les pèl-roges ? No tan boig, ja que les pèl-roges sempre han inspirat artistes i han fascinat a la multitud, mantenint prejudicis dibuixats pels cabells. El color de les flames, aquests cabells no sempre han estat populars ... Molt assimilats al mal, les bruixes fan ostentació d'una melena de foc abans de llançar les seves terribles malediccions. Judes hauria tingut el cabell vermell. I Poil de Carotte no sempre tenia només admiradors ... Entre la fantasia i la repulsió, aquests cabells taronja, literalment, obsessionen els artistes, començant pel propi Jean-Jacques Henner.Estem aquí al seu museu, en una sublime mansió del districte 17 acabat de restaurar. Perquè aquest artista del segle XIX estava literalment obsessionat per les dones de cabell vermell, pintant les seves models amb els cabells vermells, ja siguin de color vermell o no! Es pensa en particular en la seva sensual Andrómeda, que frega en aquesta exposició la Dona amb l'orquídia d'Edgar Maxence, o les de Chéret o Renoir.Però l'exposició no s'atura amb la pintura del segle XIX, sinó que travessarà èpoques i estils, des de l'escultura fins a la fotografia i la pintura fins als còmics.La presentació de les icones al seu torn com Sarah Bernhardt i David Bowie, els dissenyadors de moda com Sonia Rykiel, personatges de la nostra memòria col·lectiva com Pippi Calzaslargas i Spirou, als herois moderns com Rebelle o la família Weasley en Harry Potter ...En total, un centenar d'obres eclèctiques testifiquen aquí la fascinació d'aquestes pèl-roges , més enllà de les fronteres, de màscares Tatanua de Polinèsia coronan un impressionant retrat de la cresta de color taronja dels líders indis George Catlin. Eminentement sulfurosos i tinguts amb una connotació de vegades mística, entremaliada, pecaminosa o mortal, aquests cabells vaporosos porten aquí finalment la seva venjança, qüestionant la seva raresa, recordeu que només el 2% de la població mundial és de color vermell i que reclama una bellesa brillant com va presumir de Baudelaire.
Per què parlem tant de pèl-roges ? Podria ser perquè ens fascinen? Aquest color del cabell no és extens, ja que representa només un o dos per cent de la població humana. Des de l'alba del temps, les pel-roges atreuen tant com desperten reaccions negatives. Aquest xoc original i sorprenent promet deconstruir els estereotips i altres mites per ressaltar millor els diferents aspectes de les pèl-roges ... El museu Jean-Jacques Henner sembla ser el punt de partida adequat per a aquesta gran exposició: de fet, el pintor francès del segle XIX és conegut per les seves pintures i els seus dibuixos amb dones pèl-roges. Aquests darrers es converteixen, a més, en veritables icones de l'imaginari literari i artístic d'aquest segle. Amb nombrosos préstecs de museus i particulars, incloent Nathalie Rykiel (filla de la emblemàtica creadora de moda), un centenar d'obres diferents, de esbossos de moda , a través de pel·lícules, ressalten la importància d'aquest color mític. Sonia Rykiel juga un paper important en aquesta exposició des de la seva cabellera vermella memorable, ella afirma amb orgull, gairebé es converteix en la seva marca registrada. No us heu d'oblidar d'aquesta visita.
Sabies que?
A l'Edat Mitjana, els pèl-rojos es van associar amb el dimoni i la bruixeria. Per què? Aquest rar color s'assembla a les brases: es pensava que llavors els pèl-rojos comerciaven amb el diable, i el seu cabell era un signe distintiu que indica que havien estat cremats per les flames de l'infern ... La creença que les pèl-roges no tenen ànima ve d'allà.

 Del 30 de Gener al 20 de maig 2019 -
Musée National Jean-Jacques Henner // (París).