A la pista d'aterratge només quedava una nau. La Selee n'era l'última tripulant a pujar-hi per enlairar-se i fugir de la tempesta que assolaria el planeta. Sense equipatge , per evitar l'excés de pes, en l'últim moment, va córrer cap al hangar a tocar del bosc, per salvar la cosa més fràgil i bella que podia endur-se , la Moon, la planta que li va regalar la mare.
Arribats a aquest punt i veient l'acció de la Selee , el guionista de la Vida, Déu, va decidir canviar el guió.
Desfaria la tempesta i deixaria que la Vida perdures en aquell petit món.
Blue instant.
Proposta per al repte de febrer de "Escribir jugando" .
6 comentaris:
Tant de bo fos cert que el guionista de la vida canviés el guió de tant en tant. No sempre passa el que un voldria, ni els finals són sempre feliços.
Un bon micro, Artur! Moltes gràcies per partidipar en el repte.
Salut,
Una nova versió de l'Arca de Noé!
Molt bonic Artur, m'agrada molt, és un conte ple de sensibilitat!!!
Bon vespre
J'ai beaucoup aimé ce que vous avez écrit ..il y a tant de scénarios possibles ..j'aime votre version type Arche de Noé ;)
Bien à vous
Sacha
Després de llegir-lo m'he dit: Sempre hi ha esperança. Així de cop, sense que tingués un moment per pensar.
M'agrada molt!
Me remite a un pasaje de la biblia... cuando hasta Dios siente piedad, que bonito!!
Publica un comentari a l'entrada