L'ermità de la gruta .

En Pere Pau Bondia es l'ermità que, des de ja fa uns anys viu a la gruta del Sant Miracle, a la sortida del poble. Home de pau, com el seu mateix nom anuncia, ha dedicat els seus anys a la meditació i pregària en aquell raconet de muntanya. Allà ha anat fent vida espiritual lluny de les multituds paganes. Amb molt poques visites, rep cordialment  al Andreu, el forner del poble, que amablement l'obsequia sempre amb un bon pa de pagès. Però aquest matí, l'Andreu s'ha trobat amb un Pere Pau Bondia malhumorat , amb cara de pocs amics, preparant-se la bossa, el gaiato i la carbassa , tot a punt de partida. Preguntat pel motiu d'aquella partida imminent, en Pere Pau  li comentà al Andreu, el seu contratemps...  Fa uns dies va passar per aquí un grupet  de joves , van fer un esmorzar a tocar de la gruta i em van dir que el lloc hi guanyaria molt, si desbrossava les males herbes i els arbres caiguts, que així la natura estaria mes contenta i això ajudaria al medi ambient !. Bé, doncs vinga, mans a la feina! , ho vaig deixar tot net i llampant. Uns dies més tard passen un altre grupet, un pel més seriosos i estirats i em diuen que si jo era el ermità del lloc, com es que no hi tenia una creu de bon cristià a la entrada de la gruta, que això, pels pelegrins seria un bon senyal del lloc sagrat que jo custodiava...Doncs vinga ! ... amb uns troncs dels arbres secs que vaig tallar, vaig fer la creu de la entrada al camí i tots contents !. Però dos dies després, un altre grup que arriba... aquest en van fer una mica de por i tot... Van reunir-se al meu voltant tot dient que, un lloc com la gruta del Miracle, no podia ser que no tingués un altar amb un bonic retaule per lloar els miracles de Nostre Senyor i que com bon ermità que soc, seria un mèrit molt gran per la meva salvació. Així que vinga, a tallar més fusta , clavar puntes i a pintar unes boniques imatges espirituals. I aquest matí, aixi que acaba  de enlairar el Sol, que un altre grup d'eixelebrats que en venen a cercar per manifestar-me la seva petició de que la gruta te que ser un lloc d'esbarjo pel jovent del poble i que com la gent es de pensaments diversos, no haurien d'haver tantes manifestacions religioses..... i llavors jo, home d'infinita paciència , he arribat a la fi d'ella... els he engegat a tots i totes a pastar fang, que ja n'esteva tip  de tantes idees revolucionaries i han marxat corrents d'aquí.... I com que ja en tinc prou i massa, agafo els trastos i marxo cap el lloc mes solitari on pugui retrobar la pau .  L'Andreu tot trasbalsat per la explicació rebuda , ha trobat ràpidament el perquè de tot plegat.... "No s'amoïni  pas!. Quedis aquí , que aquesta setmana ja s'acaba la campanya electoral i fins d'aquí a quatre anys , ja ningú se'n preocuparà d'aquest lloc i estarà més tranquil que un gínjol !!".  "No res, no res..." , es queixà en Pere Pau, " que aquestos d'aquí quatre dies se'n munten unes altres i tornem-hi .... !!. 
Au, Andreu ! .... Aneu amb Deu !!."

Blue instant.  (Aportació a relats conjunts).