"Sota l'aigua el cos no pesa, imagino que és el més semblant a ser mort i alhora lliure, els cabells es belluguen endavant i endarrere al ritme del cos que avança sense esforç. Durant un minut el món s'atura, em relaxo, no he de fer res, no he de ser ningú, només un cos que es deixa acaronar per l'aigua. Els darrers mesos de l'embaràs ho feia molt, em submergia i em passava un minut sencer sota l'aigua, parlava amb la Maria: ara flotem totes dues, ara sento el que tu sents i tu ets un cos dins l'aigua d'un cos que és dins l'aigua. Ens deixem portar pel mar. El so del silenci sota l'aigua no es pot descriure, només qui l'ha viscut el coneix. "
Fragment de la novel.la " La memòria de les formigues" de Iolanda Batallé.
Fotografia d'internet.
Fragment de la novel.la " La memòria de les formigues" de Iolanda Batallé.
Fotografia d'internet.
15 comentaris:
Sí. Quan nedo no pateixo, jo.
Petons :-)***
La tranquil·litat t'envolta, Cantireta ;)
A mi em va agradar molt aquesta novel·la i en canvi no recordava aquest fragment tan bonic.
Gràcies Artur! Aquesta cabussada literària m'ha anat molt bé.
A l'estiu, una cabussada sempre va bé !
Gràcies, Carme ;)
Sembla una novel·la molt interessant i la sensació de nedar sota l'aigua deu ser esplèndida, mentre no hi hagi alguna medusa empipadora, he, he...
Bon cap de setmana.
No hi meduses, Roser ... han marxat de vacances ! ;)
Bon cap de setmana !!
Em fas pensar en dos anuncis: el de Damm 2019, amb música de Joan Dausà, i el de Free Damm de fa temps, el de "cada migdia que perds és un migdia que no torna". Jo quan nedo acostumo a recordar-me'n.
Si, Helena, la imatge ho recorda, però aquesta es anterior al anunci, fa temps que la tinc guardada.La frase també esta molt bé, aplicable a tot el dia sencer...Helenament, bon cap de setmana ;)
És agradable de llegir, segur que la novel·la sencera també ho és.
Si, Xavier, a mi , em va agradar llegir-la.
Bon diumenge ;)
aquest llibre em va agradar molt i té frases molt boniques. Aquesta no la recordava, però si no m'equivoco dedica la primera pàgina a parlar del col·leccionisme
Si,Eli, al primer capítol "Col·leccionar també dóna ganes de viure.Proporciona un objectiu clar i aquests, en el cas d'algunes col·leccions,pot ser infinit.No et pots morir fins a acabar la col·lecció i això sempre ajude a viure.Tens un repte,una motivació,una il·lusió a la vida.!.
Bon diumenge ;)
Moltes gracies per la teva visita i comentari
Petons
cuidad
Sembla bonica aquesta novel·la, l'apunte en el meu llistat de coses per fer!
Es verdad esa sensación de sumergirse.
Yo tambien la practicaba cuando estaba embarazada, tal y como describe la autora y resultaba placentera. La levedad, el silencio...
Besos, ARtur.
Publica un comentari a l'entrada