L'obsequi.

       Les corredisses i el soroll que venien del sostre de l’habitació , van treure la son al Pep, que jeia a la seva cabina . Un creuer, obsequi de la seva ex acabats de separar.... «així quedem com amics, sense retrets, eh Pep!» li va dir  ella al acomiadar-se'n del advocat. Però en aquells instants no hi va pensar gens en ella... escoltar el rumor de la gent corrent amunt i avall , la veu del capità demanant : « tothom a coberta...!» ,  tot barrejat, amb la música d’un vals  de fons.... i sobretot, una làmina d’aigua que entrava ràpida i lleugera, per sota la porta ... no li va deixar cap dubte....»cames ajudeu-me !» , va ser el seu últim pensament.... A la vegada, la proa del vaixell encarà cap el fons del mar i dels seus somnis. La ex, dolguda....encara espera rebre alguna postal d'agraïment !.

Blue instant.  
  Aportació al Concurs "Lletres i fils" , de la Núria Lorente, al seu blog "Espill daurat" , sisè  fil.