Noia a la finestra.

   Aquesta finestra a la mar es la meva preferida, veure els colors del cel reflectits en la mar i com el sol , cada capvespre, es dona el seu últim bany del dia, fent enrogir les aigües en la seva nua capbussada fins a quedar immers en elles , mentre la lluna ... de lluny  i a poc a poc... fa la seva arribada i pren el seu torn de lloc al cel ja enfosquit , per anar picant l'ullet als estels que s'uneixen a la festa...un rere l'altre , fins a omplir de llumetes bellugadisses tot el sostre del món i acompanyar així, discretament ...a alguna parella enamorada per la ribera dels amors , just a tocar de l'aigua en la daurada platja...
  Així era de plàcida i plaent la meva visió diària en aquest modest indret de casa  fins fa poques setmanes, quant a casa només hi era jo... i la solitud i els records eren els meus únics companys  de viatge... així era... Però ara, també hi son "elles" ... dia i nit , sense sortir de casa , tant sols en algun moment .... Elles, que voldrien sortir tot el dia i han de estar-se aquí per no sé quina raó d'unes febres o infeccions.... i jo, que voldria quedar-me aquí...en el meu racó escollit.... a cada moment, haig de fugir perquè no em vegin.... quina dissort la meva !. 
  Potser això canviarà i tornarà a ser com abans ... o potser, si me'n afarto d'elles les atemoreixi un xic ... lo suficient perquè em deixin tranquil·la i gaudir al meu finestral !...   Això d'ésser un esperit condemnat a vagar eternament , també té els seus inconvenients !.

Blue instant. (Aportació a Relats Conjunts ).