El Combe Laval està situat al territori dels municipis de Saint-Jean-en-Royans i Saint-Laurent-en-Royans, al departament de Drôme (França), a l'oest de la serralada del Vercors.
Famós per la seva ruta tallada des del penya-segat, la carretera de Combe Laval s’endinsa a través d’un circ magnífic, un tall titànic de 4 km de longitud que domina el país Royannais.
Degut al seu gran interès paisatgístic, el circ de Combe Laval està protegit com a lloc classificat, explica la història dels homes que van construir aquests paisatges al llarg del temps ...
Hi ha infinitat de túnels que travessen les roques, cims i vertiginosos miradors.
Subterrània, aèria, va necessitar tot el talent dels treballadors per construir-la: un autèntic treball de funambulisme !
Originalment, es tractava de facilitar el transport de la fusta, sobretot des del magnífic bosc de Lente, a Royans, avui és una ruta turística excepcional.
No és sense raó que sovint s’ha comparat els Vercors amb un vaixell de pedra o una ciutadella. Separat de les regions perifèriques per penya-segats vertiginosos, el massís es comunica amb l'exterior només per poques osques. Als Royans, el Combe Laval és una d’aquestes bretxes espectaculars, en el baluard del Vercors. Vorejada de forts pendents de cent metres d’alçada, no és una porta fàcil per arribar a l’altiplà. És una ruta gairebé aèria que els homes van haver de penjar a la meitat de la roca al segle XIX. Juntament amb els dels "Petit Goulets" i "Grands Goulets", les gorges de Bourne o Nan, és un d’aquests accessos espectaculars que condueixen al cor de la fortalesa.
Famós per la seva ruta tallada des del penya-segat, la carretera de Combe Laval s’endinsa a través d’un circ magnífic, un tall titànic de 4 km de longitud que domina el país Royannais.
Degut al seu gran interès paisatgístic, el circ de Combe Laval està protegit com a lloc classificat, explica la història dels homes que van construir aquests paisatges al llarg del temps ...
Hi ha infinitat de túnels que travessen les roques, cims i vertiginosos miradors.
Subterrània, aèria, va necessitar tot el talent dels treballadors per construir-la: un autèntic treball de funambulisme !
Originalment, es tractava de facilitar el transport de la fusta, sobretot des del magnífic bosc de Lente, a Royans, avui és una ruta turística excepcional.
No és sense raó que sovint s’ha comparat els Vercors amb un vaixell de pedra o una ciutadella. Separat de les regions perifèriques per penya-segats vertiginosos, el massís es comunica amb l'exterior només per poques osques. Als Royans, el Combe Laval és una d’aquestes bretxes espectaculars, en el baluard del Vercors. Vorejada de forts pendents de cent metres d’alçada, no és una porta fàcil per arribar a l’altiplà. És una ruta gairebé aèria que els homes van haver de penjar a la meitat de la roca al segle XIX. Juntament amb els dels "Petit Goulets" i "Grands Goulets", les gorges de Bourne o Nan, és un d’aquests accessos espectaculars que condueixen al cor de la fortalesa.
Si en teniu ocasió, no es perdeu l'espectacle !.
Es impresionante.
ResponEliminaImpressionant. És com el Congost de Mont Rebei però a lo bèstia.
ResponEliminaEs un lloc molt bonic i travessar-lo es molt impressionant, jo ho he pogut gaudir alguns cops !.
ResponEliminaEn aquest indret, durant la segona guerra mundial , la resistència va tenir-hi un lloc molt important per fer front als alemanys i també hi van estar amb ells, alguns republicans espanyols .
Bon dimarts, Tracy i Xavier !
Un lloc que em queda pendent. Hi haurem d'anar, quan es pugui. Aquesta és la primera setmana santa en 15-20 anys que no anem a França a recórrer un bocinet d'aquest país veí.
ResponEliminaT'agradaria, segur, Carme ! i tots els voltants :)
ResponEliminaEspectacular! Mira que he voltat cops per França, però en aquesta zona d'Occitània mai hi he estat. Hi hauré d'anar.
ResponEliminaOh, preciós Artur, però no apte per a persones amb vertigen...I has anat tu? quina envegeta ( sana) que em fas, et deus sentir com un ocell que planeja per aquells estimballs...
ResponEliminaBon vespre, Artur.
Sr. Peix, això t'agradaria ! Naturalesa , tranquil·litat...i una ruta excepcional per fer en bici , però suaràs una mica en les pujades ! :)
ResponEliminaRoser, tens raó ! , amb vertigen , no t'hi pots acostar gaire, impressiona bastant, però és molt bonic ! Hi he estat algunes vegades ;)
Quina impressió! Sort que quan hi deus passar no ho veus en tota la seva magnitud, però vaja! Gallina de piel!
ResponEliminaSi, Teresa ! Hi han petits miradors, en que pots parar i veure el paisatge millor ;)
ResponEliminaSe ve chulísimo!!! A mi me encantan las alturas. Lo voy a apuntar para cuando vaya al Norte ;-).
ResponEliminaUn abrazo fuerte
Si puedes ir algún dia,Mukali, no te decepcionará en absoluto ! Un entorno magnífico para disfrutar de la naturaleza, de la buena comida i de buen vino :)
ResponElimina