Conta la llegenda que Siurana va ser del domini de la reina Abdelazia , filla del Valí de Siuran durant molts anys. Lloc ben concorregut per alguns dels nobles àrabs i jueus més poderosos del valiat, era una joia molt preuada per conquerir-la els cristians en la seva reconquesta.. Liderats pel Senyor de Tarragona , Amat de Claramunt van intentar durant molt temps la conquesta d'aquest dominis i del castell , del tot inexpugnable allà dalt de la cinglera, de la Reina Mora.
Els cristians , després de tant temps de setges i escomeses, i ja desesperats per la que veien una impossible missió , van tenir un gir inesperat en la seva batalla. Una nit es presentà al campament cristià, un prohom jueu de dins la vila, demanà pels caps dels assetjants i els hi proposà un tracte . A canvi de mantenir sana i salva a tota la seva família i els seus bens, conduiria a les tropes cristianes per un camí secret que donava accés a la vila . Els caps cristians no s'ho van pensar gens ni mica i van accedir a totes les condicions del jueu. Conduïts per aquest , les tropes s'encaminaren cap al portal secret i sense cap resistència àrab , entraren a la vila a mata-degolla i sense pietat per a cap dels vilatans, ni per la família del jueu al que consideraren un traïdor... conquerint la desitjada vila.
La reina Abdelazia,. que tranquil·la i segura en el seu castell no s'havia assabentat de l'assalt , gaudia del sopar amb els seus caps militars, fins que una fletxa va entrar per la finestra i es clavà sobre la taula. Allò va significar el senyal d'alerta per tots els allí reunits.Ràpidament els cristians es van fer presents passant per la espasa o el ganivet a tothom a qui es trobaven .
La reina es va escapolir com va poder i agafant el seu cavall es dirigí cap el penya-segat ... a la reina no la farien mai presonera !!.... i tapant els ulls del cavall amb una seda, l'esperonà a que saltés pel precipici ... el cavall al galop, s'adonà en l'últim moment i volgué aturar-se clavant els peus a la pedra .... però no hi va ser a temps....! i la reina i el seu estimat cavall es van endinsar al buit ...on van perdre la vida.
A tot això, el jueu, errant per la vila, acabà en un racó del cingle de la Siuranella , enfront de la vila que cremava... allà estant , plorant i maleint-se pel que havia passat, va fer un encanteri a Siurana ... " Mai més no seràs el que eres !"... i amb aquest crit llençat a la cridòria del cingle, quedà el jueu convertit en pedra. Eternament.
I aquí acaba la llegenda .... llegenda o veritat , qui ho sap ?. El cert és , que qui visita Siurana avui en dia, encara pot veure la petjada del cavall de la reina mora, marcada a la pedra a la vora del precipici ... i en la cinglera, la cara del jueu petrificada..... si en dubteu, aneu-hi ! :)
 |
Aportació a "Relats conjunts " Maig 2020.
12 comentaris:
He estat a Ciurana 3 vegades. Conec el balcó del Salt de la Reina Móra però no sabia res del jueue.
Quan acabi el confinament hi haurem de posar remei.
Jo no en dubto gens perquè hi he estat i, efectivament, la marca de les potes del cavall enfonsades a la roca és la prova irrefutable que això que expliques va passar de veritat... o no. ;-)
Tremenda historia la de ese lugar. Esa reina lucho hasta el final. Aquí en Jaen tenemos una historia parecida, con un lagarto, por eso es el emblema de nuestra ciudad.
Muchos besos, Artur.
Les hauré d'anar a veure. Fa tant de temps que no he estat a Ciurana, que si ho vaig veure ja no me'n recordo.
A veure si s'acaba aquest confinament que tinc molta feina pendent... he, he, he....
Veritat o llegenda, sempre serà una bona excusa per anar a visitar Siurana i passar-hi un bon dia !.
Gràcies i bona setmana a totes i tots :)
Jo hi he estat varies vegades i coneixia la llegenda del Salt de la Reina Mora...Diuen que les llegendes no cal que siguin veritat, n'hi ha prou que siguin boniques!!!
Bon vespre, Artur.
Un gran i encertat comentari, Roser !
Una abraçada :)
Que ingenu, el jueu. Els que són escorpins no poden deixar de fer d'escorpins.
Cert, Helena!... ;) Un escorpí , sempre ho es per sobre de tot !.
Molt ben explicada la llegenda, Artur! Em vaig llegir aquesta història quan vaig escriure el meu darrer llibre "Camins de pedra", on el protagonista d'un dels relats va a parar a Ciurana. No parlo de la reina, sinó del seu pare, el valí.
Anar per aquells paratges, coneixent la llegenda, i submergir-t'hi és una bona experiència.
Quantes llegendes no amaguen els pobles, eh, Teresa !
Bon cap de setmana ;)
El traïdor traït, no coneixia la llegenda!
Publica un comentari a l'entrada