18 de juny del 2020

Dames de la Cort a cavall.





Al Regne de Saïm havien passat un temps difícil i fins i tot perillós. Una epidèmia generalitzada que es va acarnissar amb els súbdits del regne i que els va atemorir força , fent-los tancar-se a casa seva durant molt de temps .... ningú s’atrevia a treure el nas al carrer, per si de cas arreplegava el mal nouvingut.

Ara, però, desprès de uns mesos, anava canviant la situació i casi ningú es posava malat ni molt menys es moria !... tothom esperava que la bèstia hagués desaparegut del regne , per no tornar-hi més. Per aquest motiu, el Senyor Rei , veient que s’acostava el dia del patró del regne, Sant Joan, va pensar que per alegrar una mica als súbdits i diguem-ho tot ! ... per alegrar las arques malmeses de la cort ,  convidaria a tot de vilatans dels regnes propers i algun de més lluny , també ... a que vinguessin a les festes populars que celebrarien .

En un no res, van començar a arribar gent d’arreu .... el Senyor Rei i els nobles, es fregaven les mans i en cada nou visitant que arribava i veien una bossa plena de diners a gastar ! . La cosa anava bé ! , van pensar.... i clar, ara tocava donar-los entreteniment als nouvinguts i les curses de cavalls tradicionals serien el regal perfecte !. Anunciarien la celebració als súbdits perquè es preparessin les gales i les cavalcadures , segur que estarien encantats amb la idea !.

Però als súbdits no els hi va fer gens de gràcia.... tanta gent per tot arreu desprès del que havien passat i sense una moneda a la butxaca .... doncs las tenia totes el Senyor Rei.... van dir que «na nai!» , que si volien curses que les fessin els nobles, que ben grassos i lluents , farien bon espectacle!.

Els nobles, com tots us imagineu... van dir : « Por Dios , qué atrevimiento! Desagradecidos ! Si todo lo hacemos por los súbditos ! ...» tot fugint esperitats...

Veient que la situació es capgirava i que al carrer, cada cop tenia més visitants, el Senyor Rei va decidir : « Que les Damas de la Corte , dejen de hacer costura y de regar el perejil y se preparen las monturas y a desfilar ! , he dicho !».

I tractant-se de la flor i nata de la cort , les Dames , mirant-se de reüll entre elles, li van dir al Senyor Rei : «En eso estábamos pensando , Senyor Rei !» entre rialles i ganyotes.... La Elenida , despistada com sempre, va sortir de la sala per la porta d’un armari ... la Cristinell , clicant l’ull a la seva ajudant de cambra , va dir : « Esto es cosa de mi marido ! ...yo no sé nada!» . La Solfi , agafant la seva neta , es va excusar ... « Vamos querida, que hace tiempo que no te veia !».... mentre la Laetitia, li prenia la nena de las mans de l’àvia , tot dient : «Ahora no toca !.... Ahora nos toca peluquería y maquillaje!» tot desapareixen de la sala.

Vet aquí que a la fi , el Senyor Rei es quedà sol davant la situació .... i encongint-se d’espatlles i resignat, va dir : « Todo por mi reino ! , preparadme mi corcel !» . I engalanat de cap a peus, dalt del seu cavall , un dels guàrdies de palau va tenir «l’honor» de fer de Rei per un dia !... i va fer les curses en solitari pels carrers de la vila , mentre era victorejat pels visitants i ridiculitzat pels súbdits , que s'ho miraven, tot menjant ensaïmades, des de balcons i finestres.

El Senyor Rei va quedar a la fi satisfet, va tenir curses, visitants i guanys !.

El guàrdia que va fer de Senyor Rei, al cap d’uns dies va agafar una bona febrada..... no va ser del mal nouvingut, sinó d’un bon constipat , ja que l’estiu es va retardar i la fresca , encara era viva.

Les Damas de la Cort , amb l’excusa «d’anar a muntar» van descobrir una nova afició.... especialment la Dama Cortina ....

I els súbdits .... ja podeu imaginar ! .... a seguir com sempre.... a treballar i sense una moneda de sobres.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos..... aquesta història ja s’ha fos !!.

Blue instant.(Aportació a Relats Conjunts de Juny 2020.)

11 comentaris:

  1. Sort que és un relat inventat. Això no passa a les monarquies democràtiques instaurades per un dictador.

    ResponElimina
  2. Tot el que sembli realitat, és pura coincidència.....Xavier ;)

    ResponElimina
  3. Potser no està basat en fets reals... però sí en fets reials. ;-)
    Molt divertit!

    ResponElimina
  4. Tampoc ens fixarem en "una lletra" de més o de menys, Mc ! ;)

    ResponElimina
  5. He, he, he... m'has fet esclatar una rialla amb això de "regar el perejil"... però el relat és molt divertit de cap a peus.
    Llàstima que la pura coincidència no ens faci tanta gràcia! Aquests reis no són propis el segle XXI, encara que les coincidències ens ho facin pensar. En un món tan avançat i tecnològic no poden haver-hi reis tan patètics, oi?

    ResponElimina
  6. Com diu la cançó.... "Les nenes maques al de matí, s'alcen i reguen el seu jardí..." hehehe
    Salut, Carme :)

    ResponElimina
  7. Caram Artur m'ha fet molta gràcia aquest relat que és tan semblant a a realitat...Tothom pot entendre que els personatges potser no són reals, però metafòricament , sí !
    ...Jo també rego el meu hortet faves i pesols faves i pesols, jo també rego el meu hortet, faves i pesols i julivert...
    Bon vespre, Artur.

    ResponElimina
  8. Hehehe.... coneixies bé la cançó, Roser ! ;)
    Bon cap de setmana i salut !

    ResponElimina
  9. No sé de què em sona aquesta història, Artur! Sobretot la primera part.
    Tot segueix i seguirà igual per ara i tant. Tant de bo m'equivoqui!

    ResponElimina
  10. Això de l'Elenida, la Cristinell, la Solfi i la Laetitia és molt creatiu i divertit! No m'agrada gens que una de les dames de la cort es digui com jo!

    ResponElimina
  11. Hi han històries que ens sonen molt últimament, a veure si canvien la cartellera ! hehehe... Salut, Teresa ;)

    Helena !... a la teva "República dels versos" , las Helenas son belles i sublims , no hi caben pas d'altres... Salut ;)

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)