Deixant.

M’has mirat fixament , mentre els teus llavis dibuixaven un somriure amarg i amb un to de suficiència , que poc desprès has canviat a benevolència de «perdona-vides» ....

T’he vist al llac , mentre nedaves elegant i amb tota la parsimònia , com si calculessis cada moviment que feies .... la teva cabellera llarga i blanca embolcallava la teva silueta i a cada nou gest s’acomodava al teu voltant, en un anar i venir de carícies juganeres.

T’he vist i l’atracció ha sigut fulgurant .... sense adonar-me de res, m’he trobat dins el llac apropant-me a tu ... a poc a poc , amb timidesa , però amb fort desig. Algun cop t’havia vist de lluny , aquí mateix o potser era en un altre lloc.... però llavors, no em vas voler mirar, altres eren els teus preferits , la teva elecció mai havia sigut jo. Per això , ara , al apropar-me al teu costat m’he quedat ben sorprès al veure la teva fixa mirada clavada en els meus ulls ...fins i tot m’he arribat a espantar una mica... Tot plegat m’ha sobrepassat .... la teva exuberància gens dissimulada a la meva mirada , la abundant cabellera que jugava amb el teu cos ..... ara l’amago , ara no..... però l’esclat ha arribat amb aquesta mirada fixa en mi , que m’ha immobilitzat davant teu , esmaperdut....

Llavors, amb veu dolça m’has dit « Avui, encara no.... és aviat. Tornaré , creu-me , tornaré i serà per tu !».

En un segon o menys i tot, has desaparegut , com desfent-te en l’aire.... has marxat tant ràpid que fins i tot el teu reflex a l'aigua , s’ha desfet un instant desprès de la teva marxa , deixant que les aigües perdessin la teva imatge .

L’aigua del llac s’ha tornat gèlida al meu voltant , mentre jo, immòbil, contemplava l’escena....

Un peix , fred com les aigües , ha travessat per sota meu, entre les cames , la seva cua a tocat en una d’elles i m’ha fet saltar , tornant-me a la realitat.

Blue instant.  (Aportació als "Relats d'estiu" de la Carme , Juliol 2020).