Il·lustració de Jordi Capdevila
"Lluny, creix un arbre de porpra, vaporós, que fa una flor lluent com vidre, tornassolada,
com vidre, d'una matèria molt semblant a la matèria de la bombolla de sabó. Ni els estranys
corrents de l'amor , ni l'aigua en el punt de la set, és a dir, res d'aquest món no es pot comparar
al plaer que regala la flor - l'has de mirar estirat per terre - ni al moment en que el sol la fa
cantar. A vegades hi ha deu persones estirades per terre, esperant, amb un desig malsà,
amb ulls glaçats , que canti la flor. Els dies son massa blancs, les nits massa fosques. El terreny,
lleugerament en pendís, acaba en precipici sec arran d'un golf. La flor canta i adorm. Adormits,
com una fulla, els homes rodolen avall i van a parar a l'aigua on, desprès d'una caiguda
vertical de cent vint-i-cuatre metres, moren amb la boca oberta i amb les dents trencades.
El peix forquilla els forada i se'ls comença a menjar de dins estant."
Pell de gallina, aquest fragment, no el coneixia pas...
ResponEliminaJo tampoc el coneixia, Carme. He arribat a ell a través de una iniciativa musical, que m'ha semblat prou atractiva per recuperar aquests escrits. Deixo l'enllaç per si voleu mirar-ho ! :)
ResponEliminahttps://www.microscopi.cat/product-page/camellia
Salut, Carme !
Ja ni me'n recordava d'aquest poema de la Mercè Rodoreda, fa molt de temps qu l'havia llegit...M'agrada com el recita la noia!
ResponEliminaFlors que canten i que són com bombolles de sabó...
Bona tarda, Artur.
Gràcies, Roser !
ResponEliminaA mi m'han sorprès , aquests relats !
És molt misteriós, aquest text. El vídeo és preciós.
ResponEliminaBenvinguda a la "Dimensió desconeguda", Helena ! ; )
ResponEliminaÉs fantàstic! No coneixia aquest relat.
ResponEliminaA mi m'agradaria algun dia poder escriure així, però potser m'estic passant de neci. Millor gaudir d'aquests texts llegint-los (o escoltant-los) diverses vegades.
Salut, Artur!
I a qui no li agradaria saber escriure com ella !.... en el teu estil, també tens relats interessants i d'altres estranys...però tenen la teva marca personal !
ResponEliminaA seguir, Sr. Peix :)
Bon reportage, belle poésie !
ResponEliminaWouhaou !! Quelle histoire !! Merci pour ce partage !
ResponEliminaGros bisous