Flor Felicitat.

Il·lustració de Jordi Capdevila

"Lluny, creix un arbre de porpra, vaporós, que fa una flor lluent com vidre, tornassolada,

com vidre, d'una matèria molt semblant a la matèria de la bombolla de sabó. Ni els estranys

corrents de l'amor , ni l'aigua en el punt de la set, és a dir, res d'aquest món no es pot comparar

al plaer que regala la flor - l'has de mirar estirat per terre - ni al moment en que el sol la fa

cantar. A vegades hi ha deu persones estirades per terre, esperant, amb un desig malsà,

amb ulls glaçats , que canti la flor.  Els dies son massa blancs, les nits massa fosques. El terreny,

lleugerament en pendís, acaba en precipici sec arran d'un golf. La flor canta i adorm. Adormits,

com una fulla, els homes rodolen avall i van a parar a l'aigua on, desprès d'una caiguda

vertical de cent vint-i-cuatre metres, moren amb la boca oberta i amb les dents trencades.

El peix forquilla els forada i se'ls comença a menjar de dins estant."

Flor felicitat de "Viatges i flors" de Mercè Rodoreda.(1908-1983).