Els germans Robinson vivien les últimes hores del seu reeixit negoci de venda d’alcohol , que durant uns quants anys els va aportar riquesa i poder a la regió on vivien. Coneguts com la banda dels nans del bosc, per la seva baixa estatura... tots els germans no feien més d’un metre i mig... havien creat un petit regne del alcohol clandestí que amb la ajuda de una .... diguem... seductora i innocent comercial rossa platí , venien a tots els locals amagats de la regió . Ara però , el govern havia aixecat la llei seca i el negoci faria aigües , ja que seria permesa la venda i els preus baixarien a nivells mai vistos.... el negoci havia arribat al seu final i calia desfer-se de tot allò superflu ... doncs ja no els resultaria tant lucratiu com fins ara....
En Grumpy , el rondinaire, es desfeia en malediccions cap el govern ! .... Renoi !, ara ha canviar de negoci i tornar a zero .... amb lo ben muntat que ho teníem !... bbrrr..!!
En Doc, el savi , va dir que la comercial havia de desaparèixer ... sabia massa de tot !!... així que amb la ajuda del seu germà Snnezy , el mocós, se las va empescar per adormir-la i la van abandonar al mig del bosc..... «Snnezy , ha de semblar un accident , eh! «......
Desprès de tot això, en Dopey, el tontet i en Bashful , el tímid, es van cuidar de preparar l'última festa al seu cau , amb la ajuda del Sam, el cambrer, al que «acomiadarien» a la fi de la gresca ..... però això era un secret ! ...en Sam , ni s’ho imaginava !.... per això se’l va veure tant entregat a la seva feina en l'última «selfie» que tot el grup es va fer !.
Un cop la feina enllestida, l’ Sleepy , el dormilega, va aprofitar com sempre, per fer una capcinada ... mentre en Happy , el feliç... tant alegre com era , els va etzibar a la resta dels germans per animar-los.... «Podem fer una Boy band !! hehhehe mentre rebia una pluja de gots i ampolles buides al seu cap, per tota resposta.....
Eren temps de canvis...si.... i així ho va poder comprovar la comercial, si.... aquella rossa platí abandonada a la seva sort al mig del bosc..... Blanca Neus , que així era coneguda , va tenir la sort que un jove emprenedor que s’havia perdut pel camí , ensopegués amb ella.... i amb les seves arts , el jove la va poder reanimar i ella, encantada ... ja no se’n va separar mai més !.
Blanca Neus i el seu nou amor , el Príncep Feliç, van crear una gran negoci de fabricació de galetes , que va tenir molt d'èxit i enormes guanys .... especialment en l'última creació estrella ... la galeta «Maria» !!........ (sense comentaris...).
Els temps havien canviat .... però hi va haver qui va saber re-inventar-se !! ....paraula d’Eliot Ness !!.
Blue instant. Aportació a "Relats conjunts de Octubre 2020."
Mal per mal, prefereixo el "príncep Feliç" que el "príncep Felip"
ResponElimina:D :D Ben vist Xavier !!
ResponEliminaM'ha agradat molt, a mida que anava llegint he pensat això és una versió de la Blancaneus ( made in Artur) i els set nans, i doncs he vist que l'he encertat de ple...
ResponEliminaA mi em va bé que es reinventessin, perquè les galetes Maria són les que més menjo, vaig estar al poble on les fabriquen (a Cantàbria) i esmorzaves només amb l' olor...
Bon vespre, Artur.
Ja em vas coneixent, Roser !! hehehe i veig que compartim gustos galeters, també !!
ResponEliminaAprofito per felicitar-te també, pels sant i aniversari , que he llegit per algun raconet que son en aquestos dies !!
Felicitats i salut !!
Moltes gràcies Artur!
ResponEliminaL'octubre és el meu més, el Sant ja se n'ha anat i ara vindrà l'aniversari...Avui m'he anat a fer una foto per canviar la que tinc aquí, que ja fa cinc anys que volta pels blogs , perquè ahir vaig anar a la pelu i m'he vist guapa, he, he
Bon vespre.
Molt ben fet, Roser !! Alegria, Alegria !! ;)
ResponEliminaQue et desperti un Príncep Feliç, ja deu estar prou bé, però si a sobre fa galetes Maries, la cosa ja es posa genial... 😀😀
ResponEliminaSi, Carme ! Que et desperti i et porti l'esmorzar es genial ;))
ResponEliminaVeig que has creat un personatge inspirat en el meu bloc (el Grumpy)... haha
ResponEliminaQualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, Risto ! ;))
ResponEliminaCom a les pelis del cinema ..... hehehe
M'ha agradat molt aquest versió "diferent" del conte. Boníssim!!
ResponEliminaGràcies, MacAbeu ! :)
ResponEliminaDiuen que sempre es troben oportunitats en una crisi. A mi les galetes Maria m'agraden molt, més que l'alcohol.
ResponEliminaBona elecció, Helena !! ;)
ResponEliminaHahaha! Fantàstic relat! Un dia em van dir que la història de la Blancaneus no era ben bé com ens l'explicaven. Gràcies, aquesta ja és més creïble.
ResponEliminaSalut!
Totes les històries, tenen punts de vista diferents ! heheh Gràcies, Sr. Peix !!
ResponEliminaQue bo, Artur! Sabia que no ens ho havien explicat tot dels contes, però això és una autèntica i brillant distòpia. No li explicaré pas a l'Elna, pobreta meva, que s'esgarrifaria!
ResponEliminaHi han contes infantils, que vistos des de una altre visió, poden resultar esfereïdors !
ResponEliminaGràcies, Teresa ;)
M'afegeixo a les felicitacions de la versió que has escrit de la Blancaneus, Artur! Molt ben treballat el teu relat, amb una descripció acurada de cada un dels personatges. I el final boníssim, en temps de crisi cal reinventar-se.
ResponEliminaAh, i a mi també m'agraden molt les galetes Maria, és un dels meus berenars preferits, galetes Maria amb xocolata ;)
Salut!
Gràcies, Núria !. Aquest berenar és tot un clàssic per molts de nosaltres ;)
ResponEliminaSalut !