Cinc retrats.

 

Vilhelm Hammershøi, 1901-1902, Fem portrætter

    En la penombra de la sala  i al voltant d’una petita taula, es reuneixen cinc homes. Un , amb gest reflexiu a una punta, el de més edat de tots. Dos de més seriosos al centre,  amb aire resolutiu i expectants , observant la paret del davant, com si estiguessin observant a algú... al igual que el seu company del costat, que també, observador de qui sap què, però amb una expressió de obvietat a la seva cara , com si es digués a si mateix ...o a algú altre.... «estàs llest , ja pots resar !» .... està impassible i tranquil , amb les cames estirades , com qui jeu al sofà de casa. L’últim dels cinc , acariciant la pipa que té entre els llavis, el trobem assegut en front de tots els altres, a la altre costat de la taula.  Amb calma i parsimònia , va explicant el seu pla d’acció  ,  com si s’estès examinant davant d’un tribunal, talment com ho ferien  els seus alumnes a la facultat.... mentre un núvol blau , casi imperceptible i d’olor prou coneguda per tots , procedent del seu tabac , va fluint sense pena ni glòria, per la sala, fent-la així més pertorbadora.
«Senyors, arribada aquesta situació.... prou coneguda per tots nosaltres i de la que vull recordar amb èmfasis que no podem tolerar més , haurem de prendre la decisió que tenim en ment i executar-la sense dilació !.  El nostre club privat , el van constituir per tenir-hi experiències magnífiques i satisfactòries i aquest ideal no pot veure's traït per res ni per ningú. En Romeo , al inici ens va fer gràcia a tots , rèiem totes les seves gràcies... per això el vam acceptar en el club....  ens divertia força, quan el veiem acotxar-se com si res, entre les cames de la Rita , com si fos el seu preferit... Però , recordeu com es va anar tornant maliciós , fins i tot, gelós , diria jo !....  com el dia que , amagats darrere la cortina, en aquella festa, en Joan i la Rita feien de les seves i en Romeo, s’ho va ensumar i li va clavar les ungles al cul d'en Joan, ... i que encara les du marcades !.... o quan , la Rita ens va fer aquell recital de cuplés ...i en Romeo, per no ser menys , va començar a imitar-la , fent tot de grinyols i rebequeries i vam tenir de deixar-ho córrer.  O tantes situacions més , que ens han trasbalsat  la diversió que volíem. Ha arribat l’hora de fer fora a aquest dimoni , que dic fer fora.... no, no ! ... l’hem de fer «desaparèixer» , no sigui que li doni per tornar i fer-nos la vida impossible a  cada un de nosaltres , ves a saber! « .  Tota la resta del grup assenteix en silenci , donant conformitat a les paraules d'en Lluís.
En Romeo, el gat, acollonit en el seu amagatall predilecte, va observant i escoltant. Té el pressentiment de que parlen d’ell i això que , tres d’ells mirin amb tanta persistència cap a on ell s’amaga , ho pot demostrar. De cop, Romeo, veu com la porta del carrer s’obra... la Rita fa  entrada a la sala i sense saber com, es veu cames enlaire , fent tota una filigrana al aire .... per acabar amb el seus ossos al terra , davant la incredulitat dels allà presents. En Romeo , havia sortit esperonat del seu lloc, cames ajudeu-me !....cap a la porta salvadora , tot fent una ziga-zaga entre les cames de la Rita , fent-li perdre l’equilibri, mentre ell, en Romeo, escapava sa i estalvi , sense perdre ni una  de les seves set vides ....
Els cinc amics s’aixequen de sobte i es desfan en moixaines i carícies cap a la Rita , que adolorida en el seu cos i ànima , vol treure importància al assumpte, dibuixant un tímid somriure d’agraïment a tots.
Un cop tots asserenats i amb l’ajuda d’unes copetes d’absenta , el bon humor ha fet acte de presència  i entre riures , en Joan li ha dit al Lluís , que sembla prou convincent en la seva actuació .... al menys pel gat ! .... però que encara ha de treballar una mica més el seu paper a l’obra.... «Pensa que, en una setmana més, ja estrenarem al teatre !».

Blue instant. ( Aportació a Relats conjunts de Novembre 2020).