Vilhelm Hammershøi, 1901-1902, Fem portrætter |
En la penombra de la sala i al voltant d’una petita taula, es reuneixen cinc homes. Un , amb gest reflexiu a una punta, el de més edat de tots. Dos de més seriosos al centre, amb aire resolutiu i expectants , observant la paret del davant, com si estiguessin observant a algú... al igual que el seu company del costat, que també, observador de qui sap què, però amb una expressió de obvietat a la seva cara , com si es digués a si mateix ...o a algú altre.... «estàs llest , ja pots resar !» .... està impassible i tranquil , amb les cames estirades , com qui jeu al sofà de casa. L’últim dels cinc , acariciant la pipa que té entre els llavis, el trobem assegut en front de tots els altres, a la altre costat de la taula. Amb calma i parsimònia , va explicant el seu pla d’acció , com si s’estès examinant davant d’un tribunal, talment com ho ferien els seus alumnes a la facultat.... mentre un núvol blau , casi imperceptible i d’olor prou coneguda per tots , procedent del seu tabac , va fluint sense pena ni glòria, per la sala, fent-la així més pertorbadora.
«Senyors, arribada aquesta situació.... prou coneguda per tots nosaltres i de la que vull recordar amb èmfasis que no podem tolerar més , haurem de prendre la decisió que tenim en ment i executar-la sense dilació !. El nostre club privat , el van constituir per tenir-hi experiències magnífiques i satisfactòries i aquest ideal no pot veure's traït per res ni per ningú. En Romeo , al inici ens va fer gràcia a tots , rèiem totes les seves gràcies... per això el vam acceptar en el club.... ens divertia força, quan el veiem acotxar-se com si res, entre les cames de la Rita , com si fos el seu preferit... Però , recordeu com es va anar tornant maliciós , fins i tot, gelós , diria jo !.... com el dia que , amagats darrere la cortina, en aquella festa, en Joan i la Rita feien de les seves i en Romeo, s’ho va ensumar i li va clavar les ungles al cul d'en Joan, ... i que encara les du marcades !.... o quan , la Rita ens va fer aquell recital de cuplés ...i en Romeo, per no ser menys , va començar a imitar-la , fent tot de grinyols i rebequeries i vam tenir de deixar-ho córrer. O tantes situacions més , que ens han trasbalsat la diversió que volíem. Ha arribat l’hora de fer fora a aquest dimoni , que dic fer fora.... no, no ! ... l’hem de fer «desaparèixer» , no sigui que li doni per tornar i fer-nos la vida impossible a cada un de nosaltres , ves a saber! « . Tota la resta del grup assenteix en silenci , donant conformitat a les paraules d'en Lluís.
En Romeo, el gat, acollonit en el seu amagatall predilecte, va observant i escoltant. Té el pressentiment de que parlen d’ell i això que , tres d’ells mirin amb tanta persistència cap a on ell s’amaga , ho pot demostrar. De cop, Romeo, veu com la porta del carrer s’obra... la Rita fa entrada a la sala i sense saber com, es veu cames enlaire , fent tota una filigrana al aire .... per acabar amb el seus ossos al terra , davant la incredulitat dels allà presents. En Romeo , havia sortit esperonat del seu lloc, cames ajudeu-me !....cap a la porta salvadora , tot fent una ziga-zaga entre les cames de la Rita , fent-li perdre l’equilibri, mentre ell, en Romeo, escapava sa i estalvi , sense perdre ni una de les seves set vides ....
Els cinc amics s’aixequen de sobte i es desfan en moixaines i carícies cap a la Rita , que adolorida en el seu cos i ànima , vol treure importància al assumpte, dibuixant un tímid somriure d’agraïment a tots.
Un cop tots asserenats i amb l’ajuda d’unes copetes d’absenta , el bon humor ha fet acte de presència i entre riures , en Joan li ha dit al Lluís , que sembla prou convincent en la seva actuació .... al menys pel gat ! .... però que encara ha de treballar una mica més el seu paper a l’obra.... «Pensa que, en una setmana més, ja estrenarem al teatre !».
Blue instant. ( Aportació a Relats conjunts de Novembre 2020).
13 comentaris:
En Joan té raó, el gat ha cregut del tot la representació d'en Lluís. Ho deu fer prou bé, ja! Els gats hi entenen de teatre! He, he, he...
Un final sorprenent i inesperat. Molt bé!
Aquesta obra serà un èxit. No podran dir que hi han anat 4 gats: jo en compto cinc...
Pobre Romeu, quin ensurt!
Vaja final, molt bo.😉
Ho deuen fer molt bé a l'hora d'assejar l'obra, perquè com a mínim un espectador s'ho ha pres al peu de la lletra, el gat( per cert no el veig enlloc). Dubto que el dia de l'estrena hi sigui, he, he...
Bon vespre, Artur.
En Romeo ha sortit... i se n'ha sortit. Ja ho diuen que, de vegades, les bèsties sembla que tinguin coneixement. :-))
Merci d'être passé sur mon blog, à bientôt.
Segur que l'obra anirà de meravella i tots faran una actuació genial, inclòs en Romeo ;)
Bon vespre Artur!
Carme, en Romeo deu ser una "bona peça" , si ho ha entés tant bé ! hehehe Salut :)
Xavier, ... i si comptes a la Rita, cinc gats i una gata ! :) Salut !
Sa lluna, i tant ! no és per menys, que ha sortit corrents ;) Salut !
Roser, en Romeo , al teatre no crec pas que li trobin, espavilat com es ! Salut :)
McAbeu , et donaré la raó , un cop més ! Salut ;)
cathHC , merci a toi ! Salut :)
Núria, ara que ho dius, potser si que en Romeo feia el seu paper a l'obra, qui sap .... els actors son uns incompresos ! heheh Salut :)
Una bona interpretació, si el Romeo se'ls ha cregut! I una bona història, que sorprèn el lector!
Gràcies, Helena ! Entretenir i sorprendre al lector , no és gens fàcil !
Salut ;)
Artur, Déu n'hi do del suc que li has tret a l'obra. Ara bé, no sé si aquests senyors tan senyors admetrien un gat a l'escena. El que no crec que admetessin és una dona. I potser ni ganes, eh? Fan una mica de por.
Però m'ha agradat molt!
Teresa ! ... no et creguis, els hi agraden molt les bromes ! hehehe
Salut :)
Qué interesante historia, ha sido un placer leerte. ¡Saludos!
Publica un comentari a l'entrada