 |
Gerard Palomeras, 2018, Comtes de Bell Lloc
|
Quatre gats s’enfilen cap el terrat, en una nit calma i de lluna plena .
L’edifici és antic. Tot i les reparacions adients que li han fet de tant en tant, l’espai encara respira aquell aire d’anys passats.
El terrat , avui ja queda encaixonat entre grans edificis que sembla que el volen atemorir... el seu atreviment de voler mantenir-se com sempre ha estat, no els hi fa gens de gràcia i se’l miren de reüll i amb desaire.
Els seus quatre amics, tant irreductibles com ell, no deixen passar la ocasió d’enfilar-se cap el seu cim, a tres metres de la vorera i allà estan... passejant, saltant, miolant , empaitant-se i fins i tot, potser fent-se l’amor....
La xerinola que fan els quatre amics, tot i no ser gaire sorollosa, diverteixen al antic terrat, que veu com els seus dies ... i les nits de lluna plena, se li van acabant.
A les seves estances , ara ja buides ....nomes la pols hi resisteix. Parets deshabitades, descolorides , desmemoriejades ... qui t’ha vist i qui et veu , ara !!.
Gaudiu de la nit plàcida, amics meus .... gaudiu-ne tot el que pugueu !, que demà.....
..............................
El camió de la brossa , amb el seu terrabastall habitual , tomba la cantonada i amb les seves llums, que recorren les parets al girar, descobreixen un rètol que presagia la fatalitat..... «Propera demolició. Immobiliària Don Perro.».
Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Desembre 2021.
10 comentaris:
Aprofitar les darreres nits, tot i que no saben que ja no hi podran jugar més.
Bon relat.
Aferradetes, Artur.
Molt bé Artur. Parla l'edifici vell i baix que quasi no es veu.
M'ha fet molta gràcia, perquè des d'un altre punt de vista totalment diferent, el meu relat també té una idea semblant a la teva. Encara no està publicat, no el busquis encara.
Salut i cuida't molt.
Si Comtes de Bell-Lloc és elcarrer de Sants és al meu barri.
Encara hi som a temps. Que en lloc de Don Perro s'hi instal·li Don Gato
El progrés és molt cruel!
Molt ben pensat aquest relat que dona veu a l'edifici més petit en alçada, però el més gran en experiències viscudes. Ha estat bé conèixer-ne una de les últimes, amb aquests quatre gats que pel que es veu aviat hauran de buscar un altre lloc on fer xerinola. Felicitats!
Mira que tens bona vista, Artur! Miro i remiro i no veig cap gat. I bona oïda! Tampoc no els sento miolar. Però bé, et creuré perquè la història és mol tendra i sé que t'ha sortit del cor. No m'agraden gaire els gats, però tampoc vull que els desnonin i menys un "perro".
Una abraçada i bones festes!
Res és etern. Tot s'esvaeix amb el temps, excepte els records. Els edificis vells desapareixen, però aquests quatre gats de segur que trobaran un de nou a on refugiar-se i a on seguir amb la seva vida. Per desgràcia no passa el mateix amb els llogaters que han deixat allà molt anys de la seva existència.
Una abraçada.
Molt ben trobat, Artur! M'ha agradat molt, i alhora m'ha entristit.
S'ho volen carregar tot, no deixar res dempeus, oblidar i enterrar la memòria... quina llàstima!
Molt ben explicat Artur, enhorabona!
Hola Artur. Bello cuento, pero muy triste porque cuenta algo muy real: la desaparición de casas con alma cada vez más raras en medio de edificios cada veces con cada vez menos humanidad...
Felices Navidades.
Aquests dies que hi ha lluna plena , els gats li deuen cantar
i per això la Teresa no els veu...
Bon vespre, Artur.
Publica un comentari a l'entrada