 |
| Michael Archer, 1879, Vil han klare pynten? |
Mirant fotografies antigues amb l'avi , la neta n’agafa una que la te intrigada.
-«Mira aquesta, avi! ... que miràveu aquí ?».
»Ai, petita ! ...ara que m’ho recordes m’entra el riure,... però aquell dia no ens va fer gens de gràcia... i encara menys,, a l'armador !. Resulta que érem a la platja a punt per sortir a la pesca, quan un altre paio que no coneixíem de res, se’ns acosta tot corrents i esverat, cap a nosaltres i ens prega que li deixem la barca !, que estava dormint a la sorra i amb la pujada de la marea , a part de quedar mullat com un sardina, l'aigua li havia pres el fardo amb tota la roba i les seves coses cap a dins la mar i que si podíem fer-li el favor, de deixar-li la barca per anar a recollir-lo. Nosaltres li vam dir de bona fe que si, que li acompanyàvem ....però ell , insistí en que no calia més molèsties, que ell hi anava amb un tres i no res i els hi tornava l’embarcació, no en va, era també un bon mariner !. Dit i fet, el paio, puja a la barca i se’n va, se’n va, se’n va.... mar endins. Des de la vora, nosaltres el seguíem amb la vista com anava endinsant-se , traspassava l’espigó i seguia mar endins.... El nostre grumet el segui amb la vista i un altre mariner, amb el allargavistes, mentre els altre anaven comentant , si que anat a parar lluny el fardo !... i així, mentre anàvem mirant encantats , va arrodonir la punta de la cala i va desaparèixer de la nostra vista....ell....i la barca !!.... i no els vam veure mai més !!...... uns mesos mes tard vam saber de casualitat, que a un port veí , havien venut la nostra embarcació per uns bons calerons !....quin paio, aquell....i quina cara ... si l’arribem a enxampar ...!! «.
La neta se'l va quedar mirant un instant, ben sorpresa per la història, però ràpidament van esclatar a riure tots dos junts !.
Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Gener 2022.
17 comentaris:
Hi ha una frase feta que diu que als que són massa bones persones els prenen el número. Després de llegir el teu conte hauríem d'afegir: "... i la barca!!" :-D
L'he trobat un relat ben divertit, però és perquè no soc l'amo de la barca. Si m'hagués passat a mi, segur que no m'ho prendria tan bé com els teus protagonistes.
Sempre hi ha qui se les empesca totes per robar el que sigui. Ja m'imagino que no els devia fer cap gràcia, ni mica, però amb el temps tot ho veiem diferent.
Una bona història amb riures inclosos, el de l'avi, el de la petita i el dels lectors.
No es pot ser bona gent amb un desconegut...
Van quedar tots amb cara de pomes agres, veient com desapareixia mar endins.
Històries d'avis que sempre ens van molt bé pels relats.
Aferradetes, Artur.
El paio la sabia llarga. Els mariners van aprendre una bona lliçó.
Sempre hi ha que s'aprofita dels altres per treure'n un benefici.
Una història d'un avi per explicar a la neta i, després de tants anys, riure-se'n una mica.
Molt bon relat, Artur, bon cap de setmana!
Una història molt simpàtica que ens indica que no es pot ser de bona fe perquè et prenen el pèl.
Un abraçada.
A pesar de las evidències, no sempre (per sort!) passa així i ens trobem amb gent desconeguda a qui es pot ajudar i t'ho agraeixen...però en aquest cas de la meva història, ens hem trobat amb la excepció que confirma la regla ! ...i per mala sort dels pescadors !...però no perdem la esperança en la humanitat ! :)
Gràcies pels vostres comentaris ;)
Caram aquests mariners potser pescàven molts peixos, però els prenien el pel perquè eren de bona fe...Els van aixecar la camisa!!!
Bon vespre, Artur.
Ay, qué suerte que pudieron reírse después, pero tiene que ser desesperante ver como se van llevando algo que se prestó de buena fe y para ayudar.
Un abraçada artur.
Amb el pas del temps, les coses canvien la seva dimensió i potser ja no resulten tant tràgiques...encara que ens prenguin el pèl de manera tant descarada...heehe
Gràcies , Roser i Luz ;)
No és bo de ser desconfiat, però tampoc d'anar amb el lliri a la mà... bona inspiració arrel d'aquesta imatge!
Que bé! Encara quedava gent de bona fe a finals del XIX a Rússia. Ja ho diu el Casado que el comunisme és l'enemic. Es veu que al màster no li van ensenyar que qui posa els sistemes polítics en pràctica són les persones. La dreta espanyola no seria tan nefasta sense els seus representants.
És tan bonic això de riure amb les netes quan veus que s'han adonat del disbarat que els has dit!
I tant, Tresa !...i ara al segle XXI, també ni ha de bona gent... i si no, pregunta-ho al "Foraster" !! hehehe
Abraçades ;)
Grukmete! amo esa palabra y lo que implica y el significado. en sí creo que lo que me gusta mucho es el argot marinero de mar, de barco de tripulación....
:)
El argot característico de cada oficio, resulta muy enriquecedor al idioma.
Gracias, Jo !, buen domingo ;)
Molt bon relat !!!
Es va confiar massa i de vegades, la vida, et fa ser més cautelós.
Abraçades
Tens raó, Esmeralda !... es pot ser BO , però no BO BO ! heheh
Abraçades !.
Publica un comentari a l'entrada